Toni Salas: "No puc entendre que, si una idea és bona i te la dona l'oposició, diguis que no és bona"

Toni Salas confessa que alguns dies somia que torna a fer classe. No ha oblidat el seu ofici, el de professor de català, tot i ser batle de Costitx des de fa 15 anys. La política és la seva altra vocació i, per això, combina el càrrec de batle amb la presidència de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) en un moment en què el municipalisme s'ha fet notar per reivindicar el seu lloc a l'escala administrativa.

Què us manté a la batlia després de 15 anys?

— Visc la política com una vocació. Per mi, la política és servei. Igual que hi ha gent que viu la seva vocació des de la fe o des d'una ONG, jo la visc des de la política. Quan era jove voldria haver canviat el món i sempre he pensat que havia de començar pel meu redol. La política municipal et dona l'oportunitat d'intentar organitzar el teu món més proper de la manera que tu penses. Es tracta d'intentar-ho.

Però no sou de Costitx...

— Ara ja sí! De naixement som de Sant Jordi. Després, vaig començar a festejar amb una al·lota que era d'aquí i m'agradava molt el poble. Li vaig dir que havíem d'anar a viure a Sant Jordi o a Costitx, i ja veis quina va ser la resposta.

Us ho vau prendre ben seriosament.

— Bé, jo vaig començar en la política ben jove, m'era atractiva. Vaig voler començar en política a 14 anys, però mon pare no em va deixar. Em va dir que ho podria fer quan fos major d'edat, i així va ser. El dia que vaig complir 18 anys em vaig afiliar a un partit polític. Des de llavors he participat en la política, des de l'afiliació i sent militant de base. Mai no he estat càrrec de confiança i, com a càrrec electe, ho he estat des de 2007 fins ara.

Com valorau fins ara la legislatura?

— Haurà estat una legislatura molt complicada. Quan prepares el programa i l'equip humà, preveus que podràs fer feina d'una determinada manera. Ens hem trobat que hem hagut de ser resilients (avui dia que s'usa tant aquesta paraula). Igualment, ha passat amb l'equip humà perquè, com ja sabeu, el tema de les reunions tampoc no ha estat de la manera que hauríem volgut. Tot ha estat més complicat.

Com gestionau la batlia i la presidència de la FELIB?

— Has d'intentar dur una vida molt ordenada i intentar arribar un poc per tot. És important no descuidar el municipi propi, a la qual cosa no puc dedicar totes les hores que voldria. Tot i això, crec que ho puc dur. Per sort, tenc un gran equip de regidors que m'ajuda i em fa costat. Cada un dins la seva àrea treu els temes de la millor manera possible. Igualment, és una sort poder presidir la FELIB. És un equip humà molt cohesionat i amb les coses molt clares. Fa molt bon fer feina a la FELIB i també fa bon entendre's amb l'Administració i els tècnics. Durant la pandèmia tothom ha fet una feina extraordinària. Sempre he estat orgullós del meu equip municipal, del funcionariat i de l'equip humà, i ara també ho estic de la FELIB. Han estat uns valents i s'ha vist durant la pandèmia que ho fan de manera vocacional.

Tot això, enmig d'una crisi interna del vostre partit, El Pi. Com valorau la seva salut?

— Crec que està bé. S'estan resolent temes. Em sap greu que per uns egos s'hagi de perdre un comitè o qualsevol afiliat. Si t'hi fixes, dins tots els partits i col·lectius sempre hi ha persones que mai no tenen cap problema, però també hi ha persones que destrueixen, separen i creen males sinergies i dinàmiques de fer feina. Per desgràcia, no som el darrer partit ni col·lectiu que tindrà problemes amb diferents corrents o persones que, per un motiu o un altre, no vulguin cohesionar el grup si no el controlen ells.

Heu dit que la vostra vocació és la política. Uss plantejau presentar-vos a un càrrec més enllà del municipal, per exemple, al Consell de Mallorca?

— Per plantejar, em puc plantejar moltes coses, sempre que el meu partit estigui d'acord en el fet que pogués ser un candidat de consens. De tota manera, en El Pi hi ha primàries.

Llavors, us presentareu a les primàries?

— Estic considerant presentar-me a les primàries. Això no és garantia de res. Vaja, no em sabria greu si els companys de partit consideren que puc aportar alguna cosa més enllà de l'Ajuntament. Ho estic valorant i ho valoraré si ells ho consideren necessari i adient.

Sempre es parla que als pobles petits no es distingeix entre color polític. Passa el mateix a les reunions de la FELIB?

— En general, sí. És vera que hi ha algun tema que cou un poc més perquè està més polititzat. L'èxit de la FELIB crec que ha estat que durant dècades no ha estat gaire polititzada, exceptuant quan s'ha de veure qui n'assumeix la presidència i la secretaria general. Nosaltres ens hem trobat amb molt de consens. S'havia de fer una correcció dels estatuts per la representativitat de les altres illes, especialment la de Menorca, i ja s'ha fet. Crec que la FELIB és una eina importantíssima pel municipalisme i una eina bastant àgil, tot i que ho podria ser encara més amb més recursos. És un espai on tots aparcam el partidisme. Tots ens trobam amb els mateixos problemes i s'ha vist durant la pandèmia. Quan ens hem trobat problemes i era hora de cercar solucions, no han valgut els colors polítics. Igualment, una cosa curiosa de la FELIB és que, si bé el municipalisme es regeix per les mateixes normes i hi podem trobar les mateixes solucions, després cada municipi té una realitat completament diferent. Això fa que hi hagi una doble feina d'adaptar la possible solució a la realitat de cada municipi; per la quantitat de població, alguns tenen molts nuclis, com Marratxí i Llucmajor, o d'altres que no en tenim, com pugui ser Costitx mateix. La FELIB té una feina de representació, de defensa, d'agilitació, etc., però les batlies, de concreció i adaptació.

Una de les coses en comú que tenim és el turisme. Amb la nova llei turística es bloquegen les places turístiques i això pot afectar els municipis que comencen a arrancar projectes en aquest sector. Com valorau la nova normativa?

— Francament, no se n'ha parlat. Tenim executiva pròximament i no sé si tractarem el tema o no. Estam preparant l'ordre del dia. Ara bé, està clar que el turisme va intrínsecament lligat a qualsevol model de gestió d'un municipi, sigui summament turístic o d'interior. Vas preparant el producte per posar en valor la restauració, el comerç local, el patrimoni, les rutes, etc. Per tant, a tots ens afecta molt aquesta llei i ens importa, i tant que sí! Això vol dir que haurem de fer debat en el si de la FELIB, tot i que encara no l'hem tingut.

S'havia consultat amb la FELIB el disseny de la llei?

— No, amb la FELIB, zero.

S'ha enyorat més informació?

— És un tema que haurem d'analitzar. És vera que, a parer meu, qualsevol llei que es tregui, com més participació dels elements afectats, molt millor. És vera que no pots consultar totes i cada una de les passes que fas, però si són temes legislatius que ens afecten de manera transversal els municipis... Com més es pugui participar des del municipalisme en la redacció de qualsevol normativa, sempre estarà més ajustada a la realitat.

S'han rebut subvencions per al turisme. La Mancomunitat del Pla ha rebut tres milions. Quedarà coix això?

— Haurem de veure com evoluciona i, a la pràctica, com va. Des de l'Associació d'Habitatges de Lloguer Turístic (Habtur), que és el turisme majoritari que tenim a la Mancomunitat del Pla, s'exclama fort el decret llei. El Govern ha respost. Per tant, s'ha de veure quin és l'abast i l'efecte real d'aquest decret llei sobre les nostres situacions. Cada un de nosaltres té una ideologia i, per tant, segons sembla, alguns donarien totes les places turístiques del món i d'altres no en donarien ni una. Altres partits deim que s'hauria de mirar en coneixement o s'ha de negociar. El que hi ha d'haver sobretot és planificació i estratègia i dins l'estratègia turística estaria molt bé que el municipalisme hi fos present

Tornam a Costitx. En quin punt es troba la situació de l'Observatori astronòmic?

— L'Observatori es troba actualment a un concurs de creditors, com si fos una empresa privada que hagués fet fallida. A partir d'aquí, algú té la capacitat de venir. Sé que hi ha gent interessada, però no sé a quin punt estan les negociacions i si s'ha arribat a un acord. No és cap instal·lació municipal, afortunadament. Dic afortunadament perquè per un ajuntament no seria plat de bon gust haver participat en una entitat on han deixat un forat de quasi dos milions d'euros.

Ha sabut greu al poble el declivi de l'Observatori?

— Ha sabut greu. Hi havia un grup humà que el gestionava i es veia des d'una certa distància, però la gent s'alegrava dels èxits que ha tingut durant anys i del renom que ha donat a Costitx. La gent vol que torni a ser així.

El que sí que té Costitx és un dels més millors patrimonis arqueològics de Mallorca. Es valora suficient?

— Els ajuntaments de Costitx i Sencelles hem tingut la sort de trobar el col·lectiu de professionals que componen la ruta arqueològica Sencelles-Costitx. Són un grup de joves arqueòlegs amb moltes ganes i molt bona visió de crear aquesta ruta i proposar-nos començar l'excavació arqueològica del Turassot. Aquesta excavació era una aposta de l'arqueòleg Sebastià Munar i també de Paqui Cardona, Bea Palomar, Marc Ferrer i Salvador Escamilla. Tots ells es van moure molt perquè començàs l'excavació i no ha duit més que sorpreses. Ha sorprès el volum i l'antiguitat. Ara mateix, Costitx disposa de 19 jaciments arqueològics i dos són clarament visitables. Un és el santuari de Son Corró, on es descobriren els Caps de Bou, i l'altre és el Turassot o les navetes de Can Quiam. Resulta que es troba davant l'Observatori i ens ha anat molt bé perquè els visitants aparquen als mateixos aparcaments de l'Observatori. Ha estat una feliç casualitat perquè els visitants ho tenen fàcil per anar cap allà.

Parlant dels Caps de Bou, actualment, són propietat de l'Estat i es troben exposats al Museu Arqueològic Nacional. Se n'ha reivindicat molt la tornada a Mallorca. S'han fet més passes per aconseguir-ho?

— Si són patrimoni de l'Estat, està clar que han de poder venir fins a Costitx o Mallorca perquè nosaltres formam part de l'Estat, per allò bo i per allò dolent. Com que duim 15 anys de gestió, hem tingut molt de temps per lluitar-ho. Primer, començàrem una campanya de cohesió social a Costitx perquè, quan vam entrar, hi havia certa divisió social en qüestions com la de l'autovia, però hi havia unanimitat a recuperar els Caps de Bou. Vam començar una tasca de reivindicació, que a la vegada va servir de bàlsam de cohesió social. Per exemple, s'han fet identificatius per als cotxes i també és un identificatiu com ho poden ser els dimonis a alguns pobles. Vam anar fins a Madrid a parlar amb la secretària d'Estat de Cultura durant el govern de Zapatero. Ens va rebre la subsecretària d'Estat, Mercedes Rivera de Palacio, i ja se sap, "las cosas de palacio... van despacio". Va ser una reunió interessant, va anar molt bé i ens va dir que sí a tot, però que la darrera paraula la tenia la directora del Museu Arqueològic Nacional. Quan ens vam reunir amb la directora, la senyora Rubí Sant, ens va donar una barrejada extraordinària. Ens va dir que desfaríem el Museu Arqueològic, que aniria en detriment, que a Madrid podien ser més vists que a Mallorca. Fins i tot ens va retreure que en la darrera visita que van fer els Bous a Mallorca, s'havia fet una taca de netejavidres al front d'un dels bous. També ens va dir que no podien venir fins que no tinguéssim una sala en condicions a un museu. Per això, també vam fer pressió perquè s'agilitàs la reforma del Museu de Mallorca i hi hagués una sala on posar les peces, encara que fos si venien de visita. És clar que, quan vaig veure la negativa del Museu Arqueològic Nacional, vaig canviar d'estratègia: en lloc d'entrar dins un cercle viciós de "si són meus o són teus", vaig demanar que vinguessin de manera temporal. Llavors, ens vam trobar que encara no estava reformada la secció arqueològica del Museu de Mallorca. Per altra banda, tant amb la consellera Fanny Tur com amb el director general Jaume Gomila i la secretària autonòmica Catalina Solivelles, hem estat demanant que els Bous poguessin venir de visita. Ara, a les darreries, semblava que podia anar bé, però van tornar enrere. Semblava que havíem fet passes, però la cosa ha tornat totalment enrere i això ens té desmotivats. Ho continuarem demanant.

Pensau que heu aconseguit consens a Costitx? És un poble políticament centralista?

— De les altres formacions intentaré no parlar-ne. Jo sempre he intentat dur-me bé amb tothom que es vulgui dur bé amb mi i que faci un discurs raonable. No suport la demagògia ni el negativisme, el no a tot. Crec que dins una relació política cordial hi ha d'haver concessions constants i una recerca de l'equilibri. Som una persona de centre perquè el centre és el consens permanent; t'has d'entendre amb uns i amb uns altres. Això no vol dir que et venguis, això vol dir que intentes arribar a les majories i als consensos necessaris. No puc entendre que des d'un govern o des de l'altre considerin sempre que els altres ho fan tot malament. Sempre hi ha punts de trobada. Hi ha coses que es poden millorar, però dir-ho d'una manera o una altra hi fa molt. Ens hem de plantejar quina societat volem: si com polítics, volem donar l'exemple que allò que serveix més és insultar i ridiculitzar els altres o fins i tot fer-los passar per quasi infrahumans amb segons quines declaracions. Jo crec que han de prevaldre sempre els interessos generals i els programes electorals que són el compromís amb la ciutadania. Hi ha gent que considera que els programes electorals no serveixen de res. Jo pens que ho són tot, o almanco molt importants. Em fa ràbia veure com hi ha qüestions que no tiren endavant a causa del partidisme. Està clar que tots som d'un partit i l'has d'estirar, però hi ha moltes maneres de fer política. A mi m'agradaria sempre fer una política elegant, constructiva, dialogant i de consens. No puc entendre que, si una idea és bona i te la dona l'oposició, diguis que no és bona. Si la idea és bona, és bona, sigui qui sigui que te la digui. A vegades, en la política diuen que no escoltes, però una cosa és escoltar i l'altra és obeir. Escoltar no és obeir i darrerament ens trobam que hi ha col·lectius que pensen que el diàleg és obeir.

Costitx és un municipi cuidat. Maria Antònia Munar va ser un càrrec rellevant al Consell i al Govern, i sempre batlessa. Vós sou president de la FELIB. Ha ajudat això històricament a aconseguir ajudes per al poble des de les institucions supramunicipals?

— Sí i no. La sort que he tingut jo és haver comptat amb un equip humà molt bo. El fet que Costitx fos un llogaret de Sencelles que va haver de guanyar la seva independència ha fet que la gent sabés què costaven les coses i en tingués cura perquè no teníem serveis municipals que ho poguessin fer. Com per exemple, tenir cura de les finques, tenir cura de davant casa teva... Això encara ara és una manera de fer i de viure. Molts de pics agran la carrera de davant casa nostra perquè, si no, la brigada no arriba a tot. Això és consciència social perquè les solucions les havien de treure els veïns. Per altra banda, el fet de tenir durant tants anys Maria Antònia Munar desperta consciència de mirar les coses amb perspectiva i estratègia. Ella tenia una visió molt clara del poble i el que vaig fer jo durant els primers anys de batlia va ser fer la meva primera visió, consultant amb els companys i veïns. També vaig decidir no rendir-me mai; pens que quan hi ha qualsevol línia d'ajudes tenim dret a ser-hi. És important l'actitud. A més, si em perdonau la falta de modèstia, tenim un equip àgil per gestionar subvencions des de la part administrativa fins a la part política.

Quins són els objectius municipals a complir abans d'acabar la legislatura?

— Els meus cavalls de batalla van ser fer el vial del Ribàs, la zona esportiva i que la biblioteca tornàs a la Xarxa de Biblioteques. El quart objectiu és fer una escoleta. Aquest dimarts he signat l'annexió dels dos solars per fer-hi una escoleta, aferrada a l'escola nova. Ens han donat una subvenció de 170.000 euros per fer-la i ara estam redactant el projecte d'execució. La cosa pinta que entre el 2022 i el 2023 farem una nova escoleta a Costitx, la qual cosa no havíem tingut mai. Havíem tingut durant uns anys els Buscarets, que era una cooperativa de pares per crear-la nosaltres mateixos (una vegada més ens havíem d'organitzar). Ara esper que l'escoleta es compleixi. A més, hem fet molta feina amb les places d'aparcaments –hem creat més de 100 places d'aparcament d'ençà que som batle. Gràcies al vial urbà vam millorar la circulació i la mobilitat. La nostra variant només afecta un quart de poble. No ens interessava fer una variant amb molt de consum de territori. Volíem fer un vial urbà molt a prop del poble. A l'hora de fer aquest vial vam tenir problemes pels metres que havíem de consumir. Fins i tot el GOB va enviar queixes. Per això, vam llevar 3.000 metres quadrats d'asfalt. Vam anar al mínim. Fins i tot vam moure un metre i mig de l'eix del vial per no matar un arbre. Era un ullastre que la madona em va dir que li feia molta pena que desaparegués. Has de tenir clar el que vols i quins són els mínims acceptables. Sempre s'han de fer concessions i lament que alguns governs no facin mai cap concessió.

Això implica tornar-vos a presentar almanco a la batlia?

— Ho veurem. Des de la primera vegada, l'any 2008, dic que mai més em tornaré a presentar. Jo ja no vull dir res! Serà el que els meus companys i companyes vulguin. Tenc clar que algun dia s'ha d'acabar. Jo som professor de català d'ofici a Jesús Maria. Estava molt bé allà i em fa molta il·lusió poder tornar-hi. De fet, algun dia somii que torn a fer classe. He tingut molta sort perquè he complit les dues vocacions: la de ser professor de català i estar en política. Què més puc demanar? Em consider un home afortunat, però no hi ha res fàcil.