Antoni Solivellas: "Hi ha una espècie d'al·lèrgia del Govern cap a aquest ajuntament"

Antoni Solivellas és el batle del municipi amb menys habitants de les Balears. Això, però, no salva l'emblemàtic paratge de la serra de Tramuntana de patir diverses problemàtiques que el popular intenta redirigir amb força crítica cap al Govern i el Consell. Solivellas capitaneja el Consistori des de fa onze anys, però aquesta legislatura ha aconseguit els cinc regidors i sense oposició, la qual cosa, diu, suma responsabilitat.

Com valorau aquesta legislatura?

— Per a tots ha estat complicadíssima perquè la pandèmia ens ha capgirat. Ens ha afectat la salut i la manera de veure les coses. A més, als ajuntaments petits com el nostre els ha afectat molt econòmicament.

Es va equilibrant l'economia del municipi?

— A poc a poc. El 2020 va ser un any molt xerec perquè vam tenir una gran manca d'ingressos en relació amb el que teníem previst. En el 2021 semblava que la cosa s'encaminava, però no vam aconseguir remuntar. Enguany esperem que sí, però hem de tenir en compte que l'Administració no ha fet ERTO i això ens ha creat situacions complicades. Tira tira, ho hem pogut dur endavant. Per altra banda, hem comptat amb els plans d'inversions d'altres administracions perquè la capacitat econòmica d'un ajuntament com el nostre és més que limitada.

Teniu majoria absoluta des de l'anterior legislatura i governau sense oposició. Com es gestiona?

— Tenir un govern sense oposició crea més responsabilitat. En la legislatura passada vaig convidar a participar en el ple el PSOE i El Pi (els dos partits que s'havien presentat). Fins i tot els vaig dir que estava obert a parlar prèviament les coses que tractàssim. De fet, quan tenim ple avisam tothom amb un SMS. Doncs bé, mai s'han reunit amb mi per tractar cap tema. Jo hi he estat obert sempre, però sembla que als que es presentaven no els interessa gaire el municipi.

Majoria absoluta, però a l'equip de govern no hi ha cap dona.

— Efectivament, vam intentar que s'incorporassin a les llistes, però aquí dalt som molt poquets i no és fàcil trobar gent que es vulgui comprometre amb la gestió municipal. En un municipi tan petit recau molta responsabilitat en la figura del batle. Igualment, la intenció és que, en un moment o l'altre, les dones s'animin a anar a llistes.

Sou portaveu adjunt del PP balear. Com afrontau aquesta nova etapa amb Prohens, personalment i professionalment?

— Ha estat una injecció d'il·lusió i ganes per canviar les coses al Govern i el Consell. No compartim la política que s'ha fet fins ara, sense consens en els temes importants. Marga Prohens és propera, es preocupa per la realitat. En la mateixa línia treballa el nou president Feijóo, que en poques setmanes al càrrec ja té molt de suport, segons les enquestes. Són persones d'Estat que cerquen el bé general.

Us agradaria fer el bot a la política insular o autonòmica?

— No és la meva intenció.

Per "temes importants", us referiu a la qüestió turística?

— El 99% del municipi d'Escorca és territori protegit i amb la llei turística ja es va prohibir que hi pogués haver habitatges vacacionals. Així, una possessió no es pot convertir en habitatge vacacional en comptes de treure'n rendiment amb un turisme enfocat als amants de la natura. El Govern també va derogar que el pagès pogués fer hostatges si s'ho podia permetre. Mentrestant, es va establir que per fer un agroturisme s'ha de tramitar un interès general i un estudi d'impacte ambiental. Doncs bé, tot això són traves en un territori ja protegit que necessita el turisme per compaginar-lo amb l'activitat agrícola que volem mantenir com a patrimoni de la humanitat. Aquestes normes s'han imposat, sense consens. Sembla que es riuen dels veïns d'Escorca i de la serra de Tramuntana. Ara, amb el nou decret s'estableix que totes les instal·lacions del Govern d'àrees recreatives, refugis de muntanya i zones d'acampada estan absents de tramitar llicència d'activitat i permís d'obres per a manteniment. Això, sense cap dubte, és fer comunisme pur i dur: fes el que jo dic, però no facis el que jo faig. Això és el que el Govern fa a la serra de Tramuntana. Deu anys de Patrimoni de la Humanitat, deu anys que l'activitat agrícola ha baixat un 20% perquè no hem estat capaços d'equilibrar-ho.

Vau modificar les normes subsidiàries perquè els restaurants i negocis de la Calobra poguessin tenir places d'allotjament. Afectarà la moratòria de la nova llei turística aquest i altres projectes que ja estiguessin en marxa?

— Els plans de l'Ajuntament continuen endavant. No volem que es construeixin hotels, com es va fer antigament a la Calobra. Aquest és un municipi que convida al turisme sostenible i atemporal. Es podrà fer si ens aproven les modificaicions puntuals i nosaltres entenem que sí. La suspensió del decret turístic no sé si afecta els albergs juvenils, refugis o hostatges a les possessions, que és la línia per la qual nosaltres volem apostar.

Per què tant d'interès en la recuperació de les possessions?

— La nostra economia depèn absolutament del turisme, però el turisme ha de ser el motor que ens ha de dur a recuperar les finques. Es tracta de vendre experiències rurals, com les que trobam arreu d'Europa. Que el turista pugui viure, veure i fins i tot practicar les feines de muntanya és donar subsistència al pagès. El pagès no vol viure de subvencions. S'està fomentant una dependència total de les ajudes i per això no som partidari de les subvencions. Les ajudes han de ser el motor per explotar una possessió amb activitat agrícola i ramadera que es pugui complementar amb turisme i venda de productes. Aquest és el model que nosaltres defensam.

Llavors, com són les relacions amb el Govern i el Consell, especialment amb els departaments de Medi Ambient?

— No tenim relació mínima amb el Govern i el Consell. Quan hem tingut una reunió és perquè jo l'he demanada i sempre se m'ha delegat amb directors generals i, al final, del que hem parlat mai no s'ha fet res. El conseller sovint ve a visitar llocs del municipi, com Binifaldó, i mai comuniquen res a batlia. No trob normal que un conseller, sigui del color polític que sigui, no avisi quan ve al municipi i més quan es tracta d'un poble que és paratge natural i on el Govern té tantes instal·lacions. No he vist mai el poc consens entre administracions fins aquesta legislatura. La gestió és absolutament nefasta i no es té en compte en cap moment els veïns d'Escorca.

Us heu queixat sovint que el Govern té les competències del refugi de Lluc, però, en canvi, us heu d'encarregar des de l'ajuntament de vigilar l'incivisme que a vegades s'hi ha produït. Aquesta Setmana Santa han incorporat vigilància privada durant els vespres per controlar-ho, cert?

— Sí, però hauria estat millor fer-ho de manera coordinada. L'Ajuntament també ha contractat vigilància privada en l'entorn del santuari perquè hi ha aglomeracions. Hi ha una espècie d'al·lèrgia del Govern cap a aquest ajuntament.

Les aglomeracions més populars es produeixen quan hi ha nevades. Què n'opinau, d'aquest fenomen? Creis que amb el un protocol especial per al trànsit a la Serra els dies de neu se solucionaran les aglomeracions?

— És un fenomen comprensible, ho respect i ho entenc. La qüestió és que la responsabilitat és de les administracions. Després de molts anys de demanar un protocol, per fi s'ha establert, però és un protocol molt viu i implica totes les administracions. Parlam d'una qüestió molt seriosa perquè qualsevol desgràcia es podria convertir en un drama. M'agradaria que tots els ciutadans poguessin gaudir de la neu, però l'Administració no ha de mirar a un altre costat. Hi ha protocols per a tots els actes amb aglomeracions i no n'hi havia per a això.

Les aglomeracions també es produeixen a l'estiu. A la Calobra i a Cala Tuent, en part, per les rutes amb barques i els busos turístics. S'hauria de regular, com, per exemple, s'ha fet a Formentor?

— L'Ajuntament d'Escorca va ser pioner a regular les aglomeracions a tota l'illa, quan sembla que els únics que ho han fet han estat els de Formentor. Nosaltres vam limitar els autocars que van a la Calobra. En el seu moment, vam revolucionar el sector dels transports, però al final de temporada molts em van telefonar per dir-me que havia anat bé. Ho vam regular perquè hi havia dies que coincidien devers 50 autocars allà baix. Vam limitar el nombre d'autocars que hi baixaven i els vam establir un horari. Enguany hi haurà una novetat: Informarem dels aparcaments disponibles a la Calobra i Cala Tuent.

Què us sembla la limitació a 60 km per hora als vehicles per tal de pal·liar les carreres il·legals a la Serra?

— Un fracàs.

Per què?

— Primer, abans que es limitàs la velocitat vaig proposar diferents mesures, com millores als punts propers als nuclis urbans amb senyalització específica. Doncs bé, des del Departament de Carreteres no em van ni contestar. En la reunió a Raixa amb tots els batles de la Serra ja vaig expressar la meva disconformitat perquè els qui pagam les conseqüències som els veïns d'Escorca, Pollença, Sóller, etc. De fet, jo he anat darrere l'autobús de línia del Govern a més de 60 km per hora. Els vespres i caps de setmana continuen les carreres il·legals i les motos van a tota. Pens que són una minoria els que ho fan, però ens han castigat a tots. És una vergonya.

L'Agència de Defensa del Territori no ha actuat en cinc anys, és a dir, no ha esbucat cap casa il·legal. No hi ha hagut cap casa il·legal o és casual?

— Les normes urbanístiques de protecció van ser bones en el seu moment perquè la gent està conscienciada. Aquí no es faran disbarats, ningú es planteja fer cap construcció. Els que més estimam la Serra som els que hi vivim. Des de l'Ajuntament procuram que qualsevol actuació sigui tan integrada com sigui possible. Folram de pedra fins i tot les àrees de deportacions de fems.

Si parlam d'urbanisme és inevitable mencionar la urbanització Es Guix. Després d'una llarga batalla judicial no s'ha permès la urbanització projectada. Com valorau el procés, des de la perspectiva del temps?

— La gent ha confós urbanització amb promoció. Jo sempre he defensat la urbanització com una zona de petites cases unifamiliars. Crec que aquest és el concepte i hauria de ser així. L'altra cosa és una promoció concreta que permetria molts d'habitatges. La zona d'habitatges plurifamiliars mai s'hauria d'haver fet a la Serra, però eren els anys 60. El que s'hauria d'haver fet és el que aparentment es va pactar i després Francina Armengol no va respectar: aturar la promoció i deixar la zona d'habitatges plurifamiliars. Hem de tenir en compte que a la zona del Guix hi ha molt de trànsit de gent, especialment els caps de setmana, i s'embruta, s'espenyen les coses, etc. i nosaltres hi hem d'actuar. S'ha de cercar un mecanisme per mantenir la zona perquè hi viu gent i són cases autoritzades pel Govern i el Consell. Ara mateix, el lloc està desclassificat com a sòl rústic i encara hi ha judicis pendents. Imagín que acabarà com el cas de Cala Tuent: desclassificat, encara que el Consell hagi de pagar –en el cas de Cala Tuent han estat 15 milions d'euros, la qual cosa no ha sortit gaire per premsa.

Com és viure en un poble amb poc més de 200 habitants? Com es viu, aquí?

— Molt bé, molt tranquils [riu]. És un municipi molt disseminat. Els veïns vivim molt enfora els uns dels altres i el centre neuràlgic és el Santuari de Lluc, on ens trobam tots i fins i tot hi va el metge. Hi ha molta pau, però també estam avesats a rebre molts visitants, com aquests dies de Pasqua. Això fa que ens trobem amb problemes perquè a vegades envaeixen les propietats privades. La gent es pensa que la muntanya és de tots. És un concepte que s'ha fet públic i dona molt de lloc a la confusió.

En relació amb el nombre d'habitants, hi ha algunes dades que criden l'atenció: Escorca té menys del 30% de la població vacunada contra el covid-19, segons estadístiques del mes de gener.

— M'ho van comentar. Crec que l'explicació resideix en el fet que una part de població és estrangera i una altra és de militars de la base del puig Major. Això pot fer que les estadístiques surtin disparades. Personalment, no he conegut cap antivacunes al municipi, sincerament.

Una altra dada curiosa és que figuren set vehicles per habitant, segons un estudi dels Automobilistes Europeus Associats. És Escorca un paradís fiscal de les matriculacions? Hi ha una explicació per a això?

— Hi ha empreses de lloguer de cotxes que estan donades d'alta aquí. Nosaltres sempre hem aplicat una gran rebaixa d'impostos municipals perquè vivim en una zona aïllada i consideram que moltes de les despeses i serveis de l'Ajuntament són de cara als visitants. Llavors, aquestes despeses no les han de pagar els veïns. Una vegada més, he de dir que no hi ha cap sensibilitat per part del Govern perquè recapta una taxa, mal anomenada ecotaxa, per destinar els doblers al que volen, com són concerts. A nosaltres no ens van considerar el projecte d'una planta de compostatge municipal. No ho van considerar suficientment sostenible. No ens donen cap euro de l'impost de turisme sostenible quan som una imatge de Mallorca.

Veim que heu fet una gran inversió en energies renovables, cert?

— Duim un parell d'anys d'avantatge en sostenibilitat. Des del 2014 som el primer ajuntament de les Balears a tenir certificat de turisme sostenible i seguint amb aquest compromís acabam de reformar la casa consistorial i hem creat un edifici autosuficient que ens permetrà aprofitar l'energia que generam per alimentar l'enllumenat públic del carrer. A banda d'això, tenim molts altres projectes en marxa. Fins i tot estam estudiant aprofitar-nos de l'energia eòlica, amb el mínim impacte possible.

Fa dos anys va canviar la congregació que es trobava al Santuari de Lluc. Com és la relació amb els nous capellans?

— Tant amb l'anterior congregació com amb l'actual la relació sempre ha estat cordial. Vam començar la legislatura i ells també eren un nou equip. Després va venir la pandèmia i les problemàtiques que ha generat ha fet que incrementàssim el tracte. Junts hem creat el mercadet dels diumenges i col·laboram en diferents actuacions sobre la gestió de l'entorn.

Us tornareu a presentar?

— Sempre havia dit que només volia ser batle dues legislatures i, mira per on, ja vaig per la tercera. Una cosa és quan ets un aspirant i l'altra és quan et trobes amb les coses en marxa. Per a mi és un privilegi servir al municipi d'Escorca. Crec que hem fet una feinada. Estic a disposició de la gent i del partit. Ara mateix no tenc cap resposta.