Xema Muñoz: "Si pogués, faria un pàrquing subterrani davall la plaça"

El socialista Xema Muñoz és batle de Lloseta des de fa dues legislatures. Abans, però, ja havia estat regidor a l'equip de govern. En la seva trajectòria ha renegat de la dedicació exclusiva o parcial perquè té clar que no és a la política per jubilar's-hi. Avui dia governa amb un regidor d'El Pi en un municipi que els darrers mesos ha estat portada de titulars per acollir la primera planta d'hidrogen verd de l'Estat.

Quina valoració feis de la vostra trajectòria com a batle?

— La valoració és molt positiva. La política per a mi és un pas a la vida. Tenc clar que no puc quedar-hi per sempre. Aquesta legislatura tenia moltes ganes de fer feina i així ha estat. Continuu tenint il·lusió perquè l'únic que sé fer és feina de sol a sol.

En l'anterior legislatura, vàreu renunciar a la dedicació exclusiva i també a la parcial. Encara us hi manteniu? Per què ho vàreu considerar així? Com combinau la batlia amb la vostra feina?

— Encara és així perquè no estic en la política pels doblers sinó per fer feina pel poble. Un batle té la mateixa feina cobrant 4.000 o 500 euros i, per tant, tingui o no tingui dedicació exclusiva faré el mateix. Tenc una empresa majorista d'alimentació i també m'agrada aquest món. A més, tenc un equip de gent que sé que em necessita. Mentrestant, combinar-ho és complicat perquè la gent no entén d'horaris i em telefonen a l'hora que sigui. El que vull dir és que si fos batle sense cobrar ho seria igual.

El 2019 denunciàveu amenaces via anònims, WhatsApp i fins i tot pintades a la furgoneta de la vostra feina. Ha continuat succeint? Com ho heu viscut?

— No en vaig fer cas. Crec que va ser per motius polítics, sense anar més enllà. No ha tornat a passar. De fet, al poble em duc molt bé amb tothom.

Governau gràcies al vot a favor del regidor d'El Pi. Per què vàreu pactar amb El Pi i no amb MÉS o Socialistes Independents?

— Són d'aquelles decisions que prens al moment, però mai saps si són correctes o incorrectes. En aquell moment vàrem considerar que en Tolo [Bartomeu Ripoll] era una persona com nosaltres, normal i feinera. No té res a veure amb els altres partits, ja que jo havia governat amb MÉS i vaig quedar content. També són gent de feina i de dia a dia.

Va ser una bona decisió?

— Si. En Tolo és molt bona persona i fa molt bona feina. Només ens faltava un regidor i entre tots vàrem acordar que seria ell.

Socialistes Independents és una excisió del PSOE a Lloseta. Com és la salut del partit socialista al municipi?

— Quan varen inhabilitar Bernat Coll el PSOE necessitava un candidat i no sé per quins motius no volien Pepi Gonzalez, ni des del partit, ni des de Lloseta. Per diferents circumstàncies, em varen insistir molt per ser-ho fins que em varen convèncer.

Parlem del municipi. Fàbrica, sabates, cimentera. Lloseta era una petita ciutat industrial. Ho pot continuar essent?

— Desgraciadament, no. Vaig néixer a Lloseta i quan era al·lot sentia les repuntadores i veies la gent com es sacrificava per fer feina. Ara, ja només queden dues empreses de sabates, Cabrit i Bestard. Crec que l'arribada de pell des de fora, des de la Xina, per exemple, ha matat al sector. Igualment, cal dir que el nostre polígon ha pujat molt perquè està molt ben ubicat.

Llavors, cap on va la indústria de Lloseta?

— Tenim un parell de petits hotels i el sector de la restauració i la construcció funcionen molt bé. A més, tenim molts de comerços locals amb bona perspectiva. El poble té vida i procuram incentivar aquests àmbits. Ens agradaria molt fer iniciatives per recuperar la indústria del calçat, però és un sector que està molt danyat.

Vàreu acceptar la planta d'hidrogen si es contractaven treballadors locals. Ha estat així?

— A la planta d'hidrogen hi ha plaques solars que generen el corrent, juntament amb el pou d'aigua. Per tant, el problema és que això crea molt pocs llocs de feina. Ens arriben moltes peticions de com fer-hi arribar el currículum i sempre que podem intentam ajudar.

Precisament, hi ha queixes sobre el tancament de subministrament d'aigua potable i, a la vegada, es va registrar que la planta d'hidrogen necessitaria 15.000 metres cúbics d'aigua l'any per fer el procés d'hidròlisi. L'aigua provindrà del pou es Mitjans. Hi haurà aigua suficient?

— No és així. En primer lloc, l'hidrogen no utilitza tanta d'aigua. Per altra banda, nosaltres utilitzam aigua del pou de Can Negret, que no té res a veure amb la planta. A Lloseta no tenim manca d'aigua. Hem tingut alguns talls durant l'estiu, però així com és comú en diversos municipis de Mallorca. De fet, pens que tots haurem d'acabar emprant aigua dessalada.

Llavors, com valorau l'obertura de la planta d'hidrogen?

— Positivament. L'energia verda és el futur i el camí que hem de seguir. Ara, l'EMT, Ports i algunes cadenes hoteleres han signat convenis per abastir-se d'energia sostenible. És una oportunitat per mirar a llarg termini.

L'entitat ecologista Reviure Tofla va denunciar en data del 22 de març que la cimentera encara funcionava. Encara hi ha activitat? Què en sabeu?

— Encara hi ha activitat, però molt poca. Desmantellar la planta costa molts de doblers, per això continuen fent un mínim de feina. Ara fan molt menys ciment i de més qualitat. Igualment, aquesta qüestió no és competència nostra sinó del Govern. Nosaltres hi pintam ben poc.

Com heu gestionat les ajudes de la pandèmia?

— Hem fet tot el que hem pogut. Vàrem posar a disposició aliments i ajudes econòmiques per a les famílies i els comerços. Naturalment, vàrem comptar amb les ajudes del Govern i del Consell, però nosaltres vàrem llançar la línia de 150.000 euros per a establiments, empresaris i autònoms. La gent ho va passar malament. De fet, les famílies adherides als Serveis Socials varen arribar al centenar.

En l'àmbit econòmic, el PP ha criticat que els pressupostos d'enguany són desequilibrats. Diu que el 56% del pressupost es dedica al personal i a cobrir deutes. Què els contestau?

— El pressupost és de 6 milions d'euros i 3 es destinen al personal. És cert que tenim molta despesa, però tenim 80 persones en el nostre càrrec, i no en sobra cap. Per altra banda, el romanent que teníem (1,1 milions aproximadament) s'ha destinat a l'escoleta municipal 0-3 anys. Els comptes fora de casa són bons de fer, però els números no són fàcils de quadrar.

Quines inversions us agradaria fer i no podeu fer?

— Primer, reparar les fuites d'aigua. Allò ideal seria començar a arreglar carrers, però ho feim amb els temps que tenim. A més, tenim un greu problema d'aparcament. També m'agradaria fer una residència per a la gent gran, almanco pera la gent gran del poble, i una zona verda per a la joventut i els infants.

Ja s'ha reobert l'àrea recreativa de sa Comuna, després d'estar tancada durant dos anys per prevenir botellades?

— Sí, ja esta oberta. De fet, una empresa ens acaba de fer la neteja i hi farem un camp de futbet per als al·lots. El dinar que tradicionalment celebram el primer de maig el farem allà.

En quin punt es troba l'adquisició del palau d'Aiamants, propietat de la família March?

— És un bon embull. Fa dos anys ens en varen demanar l'expropiació, però nosaltres no tenim suficients doblers i vàrem proposar expropiar-ne només la zona verda. Per altra banda, aquest palau té un ús cultural i en la redacció dels usos turístics acabam de proposar que faci un canvi d'ús perquè la propietat el pugui explotar i els jardins siguin públics-privats. El problema és que la comissió de Medi Ambient va denegar aquest canvi.

Llavors, pensau que serviria per donar un impuls turístic al poble?

— Per això hem redactat l'ús turístic damunt les normes subsidiàries. Això et permet tenir hotelets, lloguer vacacional, etc. Com ja he dit, la comissió de Medi Ambient va denegar els usos turístics de Lloseta perquè els vàrem projectar sobre tot el poble i ells varen considerar que no tindríem serveis suficients. Ara ho hem refet. Tot d'una que ho tinguem fet impulsarem el sector. Hi ha pobles que no tenen ús turístic i ho fan a través de modificacions puntuals, però això no és allò ideal.

En quin punt es troba la construcció de la nova urbanització Son Beltran?

— Ja està recepcionada i hi estam aprovant moltes llicències d'obres. En aquesta urbanització hi queden uns 70 o 80 solars.

Això vol dir que Lloseta creixerà més?

— No tenim gaire terreny per créixer i no crec que ho faci. Tenim diferents unitats d'actuació afectades per la nova normativa del Pla Territorial i estam esperant que ens contestin les al·legacions. En total, creixeria en unes 300 o 400 persones. Igualment, hem de preparar el PGOU.

Ha descongestionat el trànsit la nova sortida de l'autopista?

— Pensava que tindríem més problemes perquè passen més cotxes, però no ha estat així.

Com afecta això al poble?

— Imagín que afecta en el preu de l'habitatge. Lloseta és un poble còmode per viure, és cèntric i està molt ben enllaçat amb l'autovia i el tren. Quan era al·lot hi havia doble sentit de circulació i quan jugàvem al carrer hi passava un cotxe, ara ja ni hi pots aparcar.

Què hi podeu fer des de l'Ajuntament?

— Estam cercant si trobam solars per fer-hi aparcaments, però perquè sigui viable ha de ser un espai molt gran. Si pogués, faria un pàrquing subterrani davall la plaça. El problema de la plaça de Lloseta és que no té vida perquè té escales. Igualment, pel tema de l'aparcament hem posat una zona blava i sembla que funciona i la gent està contenta, especialment els comerciants.

Us tornareu a presentar a les eleccions?

— Això és un gran interrogant.