Joan Ribot es troba en la seva quarta legislatura com a batle d'Ariany. Reconeix haver patit molts de canvis polítics. De fet, els ha viscut en primera persona, ja que d'ençà que és batle ha representat Unió Mallorquina, Convergència per les Illes, i l'actual Pi. Ell mateix reconeix governar aquest poble de menys de mil habitants amb les idees de centre que sempre ha defensat.
És la vostra quarta legislatura. Es diu aviat.
— Sí, es diu aviat. En acabar aquesta seran 16 anys de batlia. Cada legislatura és diferent. En 16 anys hem viscut moltes coses: la crisi econòmica, la crisi del covid i ara la d'Ucraïna. Cada una de les crisis s'ha caracteritzat per les seves coses. No hi ha hagut cap de les quatre legislatures iguals, es diferencien perfectament una de l'altra.
A més, sempre heu governat amb molt de suport...
— Sempre hem tingut majoria absoluta. A Ariany som set regidors, així que l'any 2007 vam entrar amb quatre i tres el PP; el 2011 vam fer sis regidors i el PP, un; el 2015 vam repetir amb sis regidors i el PP ja no es va presentar sinó que va entrar un regidor del PSOE. Aquell any vam fer una prova, que ha funcionat fins avui dia. Es tracta de fer un govern de concentració. No teníem la necessitat de pactar amb ningú, però trobàvem que totes les persones que es presenten a l'ajuntament és per fer feina i, per què no, fer feina tots en el mateix sentit. Vam convidar el regidor del partit socialista a formar part de l'equip de govern. En les eleccions del 2019 vam repetir i, per tant, farà vuit anys que tenim un equip de govern de concentració. El regidor del partit socialista té una regidoria més, que, en aquest cas, és la de Cultura.
Llavors, a Ariany no hi ha oposició?
— El fet que l'únic regidor que és d'un partit diferent del nostre formi part de l'equip de govern no vol dir que no hi hagi oposició. Si ell té un punt de vista diferent del nostre, l'aporta. Igualment, durant aquests vuit anys sempre hem arribat a consens. Tot el que feim ho aprovam per unanimitat. L'oposició que fa és de manera constructiva.
A més, sempre heu format part del centre regionalista, no és ver?
— A part de les crisis econòmiques, també he viscut moltes crisis polítiques. En la primera legislatura em vaig presentar amb Unió Mallorquina (UM). Poc després, va esclatar el tema d'UM i va desaparèixer el partit. En la segona legislatura em vaig presentar amb Convergència per les Illes i en la pròxima legislatura, quan Convergència es va ajuntar amb la Lliga, es va formar El Pi. Tot i que hagi representat tres partits diferents, sempre he respectat les mateixes idees; un partit nacionalista moderat, de centre i defensant el mateix: el que és nostre, la moderació i el respecte cap als altres.
També heu viscut la crisi interna d'El Pi. Encara us sentiu identificat amb el partit?
— Sí. Més que crisi política, ho descriuria com una ninada. Una ninada d'un parell que no creuen en la democràcia pròpia del partit. A poc a poc la realitat s'ha imposat. No ha fet gens de bé al partit, però crec que El Pi és molt més que totes aquestes persones i crec que és un projecte necessari que continuarà endavant.
No teniu dedicació exclusiva. Ho considerau necessari? Com us organitzau?
— Per desgràcia, el senyor Montoro, amb la reforma de Règim Local, va dictaminar que els batles dels pobles amb manco de 1.000 habitants no podien tenir dedicació exclusiva. Farà dues legislatures que estic en dedicació parcial. És complicat perquè tens la sensació de no estar ni a la batlia ni al teu lloc de feina. La gent que diu que un batle d'un poble petit no pot tenir tanta feina, s'equivoca. Fa 16 anys que dic el mateix; la feina d'un batle és inversament proporcional al número d'habitants perquè és quan més implicat ha d'estar un batle, ja que els recursos humans i econòmics són molt més petits. Això s'hauria d'haver fet al revés. Un batle d'un poble petit s'hi hauria de poder dedicar cent per cent.
Us deu anar bé, perquè, segons la Sindicatura de Comptes, sou el cinquè poble de les Balears que gestiona millor les seves finances. Com ho valorau? Quin romanent-deute teniu a l'Ajuntament?
— Històricament, Ariany ha procurat tenir unes finances sanejades. En la primera crisi, el 2008-2009, teníem una situació molt crítica (com totes les administracions públiques), però era creada per la mateixa Administració. Vam arribar a un punt crític en què teníem un deute pel qual no podíem pagar els nostres proveïdors a causa del deute que tenien les altres administracions amb nosaltres. Amb això sí que li vull donar l'enhorabona al senyor Montoro, ja que va obligar les administracions a posar-se al dia amb les administracions locals, que, en conseqüència, ens poguérem posar al dia amb els proveïdors. Hi ha altres temes, com el del romanent, que són molt negatius perquè no podem utilitzar el superàvit i que, a més, costa uns doblers tenir-los al banc. És difícil fer gestió amb els recursos propis perquè tenim un pressupost aproximat d'un milió d'euros, però podem disposar i gestionar diferents subvencions de caràcter insular, autonòmic, estatal i europeu.
— Som un ajuntament que es mou en un pressupost d'un milió d'euros, aproximadament. En aquests moments, podríem viure un any perfectament sense fer cap tipus d'ingrés. Tenim prop de dos milions d'euros al banc. No és del tot positiu, perquè estaria bé haver-los invertit. Igualment, dona una assegurança. Els ajuntaments tenim un màxim de 60 dies per pagar els proveïdors i la nostra política sempre ha estat com una economia més familiar; nosaltres a final de mes procuram anar nets amb tots els proveïdors i això és el que ens fa dur els comptes al dia i ser conscients de la nostra realitat.
Parlem del poble. Es troba actualment 'aixecat' per obres. Quins projectes s'estan executant?
— Aquesta legislatura hem aprofitat diferents subvencions i hem fet moltes millores i d'una quantitat econòmica molt important. Molts projectes venen d'anteriors legislatures. Per exemple, fa molt de temps que ens barallam amb un circuit de rutes cicloturístiques. Entre el Pla d'Obres i Serveis (POS) i la Conselleria de Turisme a través de la borsa d'allotjaments turístics, hem aconseguit una inversió amb els camins rurals d'1.200.000 euros.
— Una altra obra important ha estat una millora de les instal·lacions esportives, ja que hi hem invertit prop de 180.000 euros gràcies a l'ajuda de la Conselleria d'Esports. A més, ara ens trobam en el pla d'embelliment dels nostres carrers i places. No és només embelliment, per tenir un atractiu turístic més i una personalitat dels carrers, sinó que també suposa una millora en l'àmbit de mobilitat i medi ambient, ja que amb l'obra hem substituït la xarxa d'aigües pluvials i potables, en la qual hem invertit ja uns 700.000 euros. Ara tenim una altra fase de 400.000 euros més que orientarem cap als fons Next Generation.
— A la vegada, a través de Mallorca Reactiva, hem fet uns aparcaments, hem condicionat una altra plaça, hem millorar les entrades, l'accessibilitat, etc. La pròxima inversió és fer una deixalleria adaptada a la normativa europea.
Quin resultat han tingut les cicloturístiques?
— Estan en funcionament i retolades. Ens falta fer la feina de promoció. Com la majoria de pobles de Mallorca, a Ariany tenim un boom turístic. Intentam tenir oferta complementària, però no hem de deixar de banda que som un municipi agrari i la nostra feina és compaginar aquest àmbit amb el turístic. Així ens pot sortir un producte diferenciador i que pot tenir èxit.
Quins problemes us ha duit la ubicació de l'actual punt verd?
— Hi hem invertit molt de temps. No hi podem tenir una persona dedicada i el tenim controlat per càmeres i una targeta de control d'accés. Així i tot, procuram que la nostra brigada hi passi dues vegades cada dia. Procuram que estigui al més condicionat possible. És vera que a l'hora de recollida de residus causa molèsties als veïns. Per això, ens interessa tenir-lo fora del poble.
Quan serà una realitat el nou punt verd?
— M'agradaria que ho fos demà, però hem de tenir en compte que el projecte s'està acabant de redactar. A més, hi ha uns tràmits urbanístics i mediambientals. M'agradaria molt que a principi de l'any que ve fos una realitat.
Ariany és un dels pobles de les Balears on la gent gran cobren menys de pensió. Ho percebeu a l'hora de la demanda en els serveis socials? Com s'ha posat afrontat aquesta qüestió durant la pandèmia?
— Pens que això és a causa que antigament la gent gran feia feina al camp i tenia una assegurança agrònoma i, per tant, ara té una pensió mínima. Gràcies a Déu, crec que tothom ha pogut fer un racó per tenir els seus ingressos. En aquest sentit, la demanda d'aquests tipus als serveis socials és molt poca, que jo en sigui conscient. Els usuaris dels serveis socials tenen un altre perfil.
El Pla hidrològic del Govern que s'ha consensuat amb la Mancomunitat del Pla té dues fases; és a dir, tardarà en executar-se. S'hauria d'haver accelerat el procés? Quan tardarà a arribar l'aigua potable a Ariany?
— Està a punt de finalitzar l'obra. Quan jo ja vaig entrar de batle hi havia un avanç del projecte redactat per Abaqua. S'ha tirat endavant i enrere un parell de vegades, però fa dos anys es va licitar de manera definitiva. Durant el procés ens hem trobat un seguit d'imprevistos en qüestions de licitacions, però aquests dies ja estan asfaltant el camins per on passava la canonada i és qüestió de mesos que tinguem aigua.
A Ariany no teniu el PGOU aprovat. Com l'adaptareu al nou PTI? Com valorau el document del Consell?
— Estam adaptant i legislant el planejament urbanístic. Ho feim en funció de les directrius del sol urbà que vam heretar quan ens vam independitzar de Petra l'any 1982. Des del 2007 estam lluitant per un planejament que doni més seguretat jurídica als nostres veïns, amb l'objectiu d'orientar el futur del municipi. Ens trobam a punt de fer l'aprovació inicial. Tot això és molt llarg. Pecant d'innocent, l'any 2007 feia comptes tenir-ho aprovat i en fa 12. Tant de bo aquesta legislatura el puguem tenir aprovat, però depèn de molts factors que es troben fora de les nostres competències.
— Pel que fa al PTI, crec que el document hauria de ser més conscient de cada poble. No és la mateixa realitat la d'Ariany que la de Porreres, Banyalbufar, Calvià o Alcúdia. Un exemple molt clar és que nosaltres ja no podrem fer el polígon industrial que teníem previst. En el nostre cas, s'hauria d'haver pogut fer una excepció. Aquest és un exemple per demostrar que s'hauria d'haver estudiat cada poble.
Cercau un policia local a l'Ajuntament. Sabeu si s'hi han presentat candidats? Des del sector expliquen que als pobles petits no sol interessar opositar-hi. Ho notau?
— Tenim la plaça ocupada. Una vegada l'agent té la plaça no pot exercir sense tenir un curs, que es convoca quan va bé. Això és una cosa que no entenc. Tenim una plaça adjudicada i no pot exercir perquè està pendent d'un curs que es farà d'aquí a sis mesos. Igualment, ens ha anat bé. S'han de mentalitzar que no és el mateix un agent d'un poble petit que d'un de gran. Ni el sou ni tampoc el rol. Si prefereixen criteris econòmics o els de promoció de categoria laboral, evidentment el que pot oferir un poble petit no es pot comparar. Per altra banda, crec que això és un problema general i molt difícil de controlar en l'àmbit municipal. Hauria de ser el Govern que formàs i assignàs els policies a cada poble, amb una estipulació d'àmbit autonòmic. Crec que ens estalviaria molts problemes.
Ariany va ser el darrer poble de Mallorca que es va independitzar del seu nucli major, en aquest cas, Petra. Va ser gràcies a un gran moviment polític durant la Transició. Encara és present el sentiment d'identitat i diferenciador que tant es va lluitar en el passat?
— El sentiment diferenciador de Petra sempre ha existit personalment, encara que no hi fos en l'àmbit administratiu. No només de Petra, sinó de Maria, de Santa Margalida, de Sineu, etc. Som un poble diferenciat de tots els altres. Pel que fa a les fregues amb els de Petra, sempre en reim quan surt damunt la taula. Tenim concòrdia i molt bona sintonia amb Petra, igual que amb la resta de pobles.
Us tornareu a presentar?
— És un poc prest per dir que no o que sí. El nostre compromís ara és fins al maig del 2023. Encara hi ha molta feina per fer i quan sigui el moment decidirem.