Lluita i mort resignada de la Marina de Llucmajor

PalmaLa Marina de Llucmajor, un dels territoris verges que encara conserva la comarca mallorquina de Migjorn, ha vist morir el somni de continuar sent un paratge intacte. El 13 de gener va tenir lloc la darrera reunió entre la plataforma ciutadana Alta Tensió Llucmajor i el Govern balear, en què va fracassar el darrer intent per aturar la instal·lació imminent de 110 torres d’alta tensió de 40 metres d’alt que travessaran zones agrícoles i forestals del municipi, projectades per Red Eléctrica ara fa tres anys.

Amb aquest projecte, la companyia elèctrica preveia unir amb una primera línia la subestació elèctrica de Llucmajor amb la de Cala Blava; mentre que una segona línia havia de connectar la mateixa subestació amb l’Arenal. Amb tot, el pla suposa la creació d’una gran quantitat de torres d’alta tensió gairebé tan altes com la Seu de Palma, a més d’una important alteració en el paisatge, el medi ambient i la salut dels seus habitants.

Afectats

“Ens instal·laran tres torres dins de casa, és traumàtic”

Jaume Morell és propietari d’una de les 180 finques afectades per les expropiacions, per la qual passaran tres de les torres del projecte de Red Eléctrica. La casa ha estat reformada i transformada en un agroturisme. “És molt trist, no som capaç d’entendre aquesta desproporció”, confessa. Morell manifesta obertament la seva preocupació: “Des de Madrid no saben que aquesta és una illa petita i molt limitada, freqüentada per gent que ve, precisament, a gaudir del paisatge”.

Segons explica, la majoria d’afectats varen assabentar-se del propòsit de la companyia elèctrica i el Govern quan el projecte ja estava en una fase molt avançada i ja no hi havia marge per a la negociació. El 13 de març, Morell ha estat citat a l’Ajuntament per negociar el preu dels metres quadrats que li seran sostrets. Però “per molts doblers que ens ofereixin, no ens compensaran els danys que faran al paisatge”, assegura. Ara, a més, veu amenaçada la salut de la família. “Serà molt traumàtic i trob injust que hàgim de fer front a aquesta situació”.

Sebastià Cruellas és una altra de les persones perjudicades per la batalla perduda de la supervivència de la Marina. A diferència de Morell, la seva finca no serà desallotjada encara, encara que queda afectada per la segona línia d’alta tensió que ha de transportar electricitat de la subestació de Cala Blava a la de l’Arenal en una segona fase, la data de la qual està per fixar. Malgrat que les torres que s’han de construir passaran relativament enfora de les cases, la finca és propietat de tota la família i si aquesta volgués fer un ús del terreny més enllà dels habitatges actuals, tindrien molts problemes, assegura. Aquestes construccions, doncs, deixaran inutilitzada bona part de les terres. Tot això suposa la pèrdua de valor del territori i l’aparició de dificultats a l’hora de conrear-hi aliments.

Alternatives

La plataforma va estudiar altres opcions de traçat

Amb l’ajuda d’enginyers, la plataforma va elaborar un pla alternatiu en què proposava l’ús de de diverses línies aèries ja existents, de 66 kV, fet que permetria respondre a un error simple de xarxa sense que suposàs una caiguda del sistema o fer treballar les infraestructures per sobre de les seves possibilitats. Només faria falta la instal·lació d’un tram molt més curt, que uniria des de la subestació de Llucmajor fins a Son Antem.

Per Marta Urbina, portaveu de la plataforma, aquestes línies de 66kV “ja varen costar milions d’euros i finalment han acabat subministrant electricitat a només cinc abonats”. Red Eléctrica, no obstant això, no vol utilitzar aquestes línies, construïdes el 2004 per Gesa-Endesa, i vol instal·lar-hi les 110 torres de 66kV, que són ampliables a 132 kV. “Cal tenir en compte que aquesta és la potència elèctrica que abasteix tota l’illa de Menorca, per exemple, malgrat que aquestes línies estan únicament plantejades per reforçar el subministrament elèctric d’una part del municipi de Llucmajor. “El que passa és que Red Eléctrica disposa d’un sistema que li permet connectar totes les xarxes elèctriques que posseeix, gestionar l’energia com més li convingui i transportar-la d’on més falta li faci. Aquest, però, no és el nostre problema”, asseveren.

També varen demanar que les noves línies es fessin soterrades per camins públics, seguint el protocol d’anul·lació de camps electromagnètics, per tal de minorar l’impacte paisatgístic i en la salut dels ciutadans que resideixen a prop.

“És realment estúpid carregar-se territoris verges per instal·lar infraestructures energètiques que d’aquí a pocs anys hauran de deixar de funcionar en el marc del canvi climàtic, que ens obligarà a posar el fre”.

Voluntat política

El Govern actual afirma que està “fermat de mans i peus”

El Govern actual ja va dir l’octubre de l’any passat que havia quedat sense eines legals i jurídiques per aturar el projecte de Red Eléctrica. Tal com explicà el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, el projecte va tancar-se durant la legislatura anterior, en mans del PP, qui “mai va tenir la intenció real de dialogar, malgrat que ho va fer veure”, explica Urbina. Biòlegs i ambientòlegs, finançats pel Govern anterior, varen realitzar estudis d’impacte ambiental del projecte i varen donar-hi el vistiplau. L’aleshores president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, José Carlos Caballero, i el director general d’Indústria i Energia, Jaume Ochogavia, varen signar-ne l’aprovació definitiva.

A més, “els afectats directes hem sofert una falta de transparència que ens ha impedit conèixer el projecte fins que aquest va estar en fase molt avançada”, assegura.