Magdalena Cifre Cerdà, la primera batlessa de Mallorca

PalmaAquest 2023 s’han complit 90 anys del nomenament de la primera batlessa de Mallorca, Magdalena Cifre Cerdà. En plena Segona República, el gener de 1933, es convertí en la batlessa del poble de Lloret de Vistalegre. Cifre ocupà la batlia durant cinc mesos, de gener a maig de 1933.

El motiu pel qual fou elegida respon al fet que en aquell moment ocupava una plaça com a funcionària de l’Estat, era la mestra de l’escola de nines de Lloret. En aquesta localitat, segons la Llei municipal de 2 de desembre de 1932, havien de cessar els consistoris que, com els de Lloret, havien estat elegits per l’article 29 de la Llei electoral de 1907. Aquesta llei obligava a fer el cessament dels regidors als municipis en què no hi havia hagut celebració d’eleccions municipals l’abril de 1931. També establia que s’havia de nomenar una comissió gestora fins a la constitució del nou ajuntament sorgit d’unes eleccions convocades l’abril de 1933.

La veritat és que, de Magdalena Cifre, en sabem molt poques coses. Només coneixem la seva trajectòria com a mestra i sabem que havia nascut a Pollença el 1880, que havia pogut estudiar magisteri i que es titulà el 1898. En aquell moment magisteri era una de les poques carreres que podia estudiar una dona, ja que l’accés a la universitat no va arribar fins al 1910. El 1932 va arribar al poble de Lloret després de passar per altres localitats illenques com a mestra interina. La seva arribada respon a l’obertura d’una escola de nines al marge de la regentada per les monges, les quals fins aleshores s’havien encarregat de l’educació de les nines al poble.

En canvi, de les inquietuds polítiques de Magdalena Cifre, no en sabem res, però tot apunta que la seva implicació política fou poca i que el seu pas per l’Ajuntament de Lloret fou circumstancial. També el fet que a partir de l’estiu de 1936 no fos represaliada ens suggereix que la seva participació política degué ser simbòlica. Ara bé, quina degué ser l’acceptació de Magdalena Cifre en un consistori en el qual fins aleshores la política estava dominada pels homes? Des dels inicis de la República el Consistori llorità havia estat controlat per la dreta. Aleshores, la seva presència al poble va ser fruit de les noves mesures laiques que portava la República. Hi arribà amb l’impuls del programa de creació d’escoles públiques i d’alfabetització de la població, el qual va fer retrocedir el monopoli educatiu de l’Església catòlica.

Per altra banda, cal tenir present que en aquell moment, la reivindicació del dret a vot de les dones estava agafant força gràcies a la tasca i insistència de dones com la republicana Clara Campoamor. Una tasca que la política dugué a terme amb perseverança i que topa amb les resistències del seu propi partit. De fet, pocs mesos després que expiràs el mandat de Magdalena Cifre com a batlessa de Lloret, concretament el novembre de 1933, el dret a vot femení va ser exercit per primera vegada en la història. És per això que no és difícil imaginar que Cifre estava ben al corrent d’aquesta lluita i que la pollencina devia comprendre bé el que suposava desenvolupar una tasca política d’aquesta envergadura en un context marcat pel tradicionalisme i el masclisme. Ara bé, desconeixem si ella simpatitzava amb les esquerres i feia costat a l’important nucli republicà del poble de Lloret.

Fos com fos, no deixa de ser curiós que al Pla de Mallorca haguem tingut la primera batlessa de la història de Mallorca. Precisament la comarca del Pla durant la Segona República (1931-1936) no era l’exemple d’indret més obert i procliu als canvis que augurava la República. Això no vol dir que no hi hagués organitzacions d’esquerres i que aquestes no haguessin accedit al govern municipal de moltes localitats del Pla com han demostrat nombrosos estudis i publicacions. Però el món conservador i catòlic hi estava ben arrelat. En una societat fortament tradicional i patriarcal el fet que una dona fos la batlessa degué ser significatiu i trencador.