Manacor aprova el primer Pla General de la història, on es preveu el futur de la ciutat

Manacor diposa per primera vegada en la història d'un Pla General. La Comissió Insular d’Urbanisme ha fet aquest dimecres la darrera passa d’una llarga tramitació que va començar fa 41 anys. D'aquesta manera, es dona llum verda a projectes com l’escola nova de Portocristo, el segon centre de salut de Manacor, l’ampliació de la depuradora i la sectorització de la xarxa d’aigua potable de la franja central i de ponent.

A més, el PGOU redueix el sostre poblacional dels 207.664 als 74.783 habitants, fet que significa una reducció de 120.000 persones. Es tracta d’un sostre de població que s’ajusta a la realitat del municipi amb una previsió de creixement sostenible, en concordança amb les superfícies de zona verda, equipaments i recursos d'aigua i sanejament, com ha explicat l'Ajuntament en un comunicat.

El document també dibuixa un nou model de ciutat, ja que inclou el compromís d’elaborar un pla especial per al centre històric de Manacor i un pla director de l’espai públic, a més de definir els molins de Fartàritx i l’entorn de l’antiga fàbrica de Majorica com a nous parcs urbans.

L'equip de govern de l'Ajuntament de Manacor ha aprovat el PGOU aquest dimecres, amb l'aval de la comissió d'Urbanisme del Consell, després de quatre intents anteriors fallits en els darrers anys. El planejament es va aprovar inicialment el 2016 amb la batlia del popular Pedro Rosselló. Després es va acceptar provisionalment el novembre de 2019 i ara s'ha arribat a l’aprovació definitiva i s’abandonen les Normes Subsidiàries de 1980. De fet, el batle Oliver ha reconegut que aquest PGOU "és fruit de molts de pares i mares".

"Ha costat molt arribar a tenir un Pla General, 40 anys de parlar-ne i diversos intents frustrats. 40 anys de penúries, d’incertesa jurídica, per la qual cosa només això el justificava. Tot Manacor està d’enhorabona", ha celebrat el batle de Manacor, Miquel Oliver, en roda de premsa juntament amb la responsable d’Urbanisme, Núria Hinojosa, i el responsable de Serveis Generals, Carles Grimalt. "Estic convençut que és el millor pla que podem tenir perquè s’han acabat els creixements desmesurats i es resol el problema de les zones verdes. És un Pla General per a tothom i per primera vegada s’ha tingut en compte de quina manera es vol créixer als diferents nuclis", ha sentenciat el batle.

El Pla General ja vigent es podrà revisar d’aquí a 12 anys, una vegada s’hagi assolit el 85% del sostre de població fixat o bé per l’acord polític de la majoria de la corporació municipal.