Manacor demanarà 18.000 euros al Consell per redactar un Pla d’emergències
Per establir i unificar protocols en cas de torrentades o incendis, l’Ajuntament encarrega un estudi per saber com va funcionar el desviament del torrent de Manacor durant la darrera DANA
ManacorL’Ajuntament de Manacor demanarà 18.000 euros al Consell de Mallorca per poder afrontar la redacció d’un Pla d’emergències que protegeixi tot el municipi i protocol·litzi de manera clara tot allò que s’ha de fer en el cas que arribi, per exemple, una nova torrentada. Així ho ha anunciat aquesta setmana el regidor local de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, que explica que sol·licitaran la redacció a través del Pla d’obres i serveis del Consell durant aquestes setmanes.
“Es tracta de detectar els riscos i protocol·litzar les respostes en cas de risc d’inundacions, incendis o terratrèmols, arribat el cas”, afegeix. “Hem de pensar què feim amb aquelles infraestructures que sempre es fan malbé cada cop que hi ha una ploguda forta cada cinc o deu anys, per exemple”.
És convenient recordar, que durant la matinada del passat 28 d’octubre el municipi de Manacor es va veure afectat de manera notable per la darrera DANA. Les plogudes van deixar entre 170 i un poc més de 200 litres depenent de la zona, en poques hores i amb conseqüències materials com en el cas de Portocristo i l’Estany d'en Mas, on el desbordament dels torrents va causar que desenes de vehicles acabassin arrossegats o directament atrapats sota l’aigua. Un episodi que en grau més baix va tornar a succeir entre dimarts i dimecres d’aquesta setmana.
Així mateix, Llodrà vol aconseguir també una planificació definida entre l'Ajuntament de Manacor i el Govern balear per tal de fer una neteja periòdica i eficient dels llits dels torrents que passen pel municipi i que solen afectar tant Manacor, com Portocristo, Cala Murada, l’Estany d'en Mas i l’Illot. “El control i neteja dels trams que passen pels nuclis urbans depenen de l’Ajuntament, però els trams en rústic serien responsabilitat de l’Administració autonòmica i cal que ens coordinem; sabent també quines plantes podem deixar, perquè serveixin per aturar una mica la força de l'aigua, per exemple”.
Desviament
De fet, la darrera glopada del 28 d’octubre, que va deixar imatges impactants al Riuet de Portocristo i a l’Estany d'en Mas, no va provocar gairebé cap dany dins el nucli urbà de Manacor, on l’aigua que se’n va al torrent de na Borges es va canalitzar pel desviament construït arran de la darrera gran torrentada de 1989. Tant fou així que gairebé va vessar a l'altura de la carretera antiga de Sant Llorenç. “Necessitam saber com va funcionar exactament el desviament i quants de litres hi passaren durant cada una de les hores de la ploguda”, diu Llodrà, qui encarregarà un informe tècnic per tal d’esbrinar-ho”.
“Fins ara hem duit a terme accions aïllades, com una franja de protecció contra incendis a Cala Murada i el desviament d'aquests, però necessitam un Pla d’emergències que unifiqui accions a tots els punts susceptibles del terme”. El regidor de Medi Ambient de Manacor també ha aprofitat per queixar-se de la voluntat que té ara el Govern de Margalida Prohens de legalitzar aquelles construccions situades en zones inundables, “no tot s’hi val". Entre polígons, centres comercials i cases fora de lloc, hem augmentat un risc que el canvi climàtic i les evidències científiques prediuen ara que les DANES seran més habituals i més violentes al que estàvem acostumats.