Manacor vol fer desaparèixer la plaga de pintades que en degraden la imatge

ManacorL’ús de façanes, públiques i privades, com a espai d’expressió està deixant nombrosos indrets de Manacor amb un preocupant aspecte de degradació que s’incrementa amb el pas del temps. I és que la major part de vies urbanes de l’extraradi de la ciutat són els llocs preferits pels amants del grafit, però sobretot de l’esprai, que troben en les nombroses ombres de l’enllumenat públic l’aliat perfecte per, dins la foscor, deixar la seva empremta anònima i el seu missatge, de vegades reinvindicatiu, de caire amorós i també, en ocasions, abstracte. En tot cas, embruten l’espai urbà i són una mostra d’incivisme que l’Ajuntament està disposat a delimitar, seguint les pautes d’unes ordenances de civisme que necessiten actualitzar-se.

Segons explica el delegat de Serveis Generals, Carles Grimalt, l’Ajuntament té dificultats per eliminar les pintades a les parets d’edificis i altres immobles de propietat privada, que són la majoria. “Aquí no hi poden actuar, perquè es tracta de béns privats”, subratlla el regidor. Les pintades que es fan en indrets de propietat pública solen ser eliminades per l’empresa de neteja viària, Lumsa, “excepte quan es tracta de béns catalogats, ja que en aquest cas es contracta un servei especialitzat, perquè no s’hi pot intervenir amb una karcher”.

En entrar a la ciutat des la carretera de Palma, els primers cartells promocionals del sector del moble estan degradats amb pintades d’esprai, i les zones properes a les rotondes figuren entre els llocs preferits dels grafiters de torn.

“Intentam tenir Manacor tan neta com és possible, però és difícil establir vigilància per evitar les pintades. A més, hi ha unes ordenances molt toves davant actuacions d’aquest tipus en què s’actua amb esprai i pintures per deixar les parets i façanes fetes malbé”, destaca Grimalt, alhora que adverteix que pintar damunt un edifici o un bé catalogat i, per tant, protegit, pot tenir conseqüències penals.

Videovigilància

Ara per ara, només el recinte del Claustre de Sant Vicenç Ferrer, al cor de la ciutat, disposa de videovigilància, perquè es tracta d’un edifici amb catalogació de monument nacional i es tanca al públic durant les nits. És una mesura de protecció de la figura patrimonial que més distingeix Manacor.

Per Grimalt, el grafits fets en parets particulars, tot i que tenen un component artístic, afecten la imatge de l’entorn urbà. En aquest sentit, un solar del centre de la ciutat, a la plaça de les Verdures (plaça Constitució), es vol convertir “amb el permís del propietari” en un espai per a un grafit, fins que s’hi construeixi. “Aquesta acció millorarà l’aspecte actual de la finca urbana que ara està tancada, fins que s’hi edifiqui”, explica el regidor Grimalt.

Segons diuen des de l’equip de govern, els darrers quatre anys l’Ajuntament no ha aplicat cap sanció per fer pintades als espais urbans. Alhora, es reconeix que tampoc hi ha el servei de vigilància pública per encalçar els infractors, que poden ser multats amb entre 50 i 750 euros, d’acord amb l’ordenança cívica vigent que afecta aquest tipus d’acció que embruta les façanes particulars o d’edificis públics. “Tenim unes ordenances que cal dotar de major rigidesa i menys ambigüitat”, precisa Carles Grimalt. En aquesta línia, posa d’exemple el fet que hi hagi en vigor dues ordenances de publicitat: una per a la dinàmica i l’altra per a l’estàtica. “En segons quins punts es contradiuen i per això es fa necessari unificar-les; per tant, s’hi haurà de fer feina”, destaca.

Quant a determinats missatges d’algunes pintades, Grimalt considera que les que fan referència a pàgines de prostitució són un perill “especialment per als menors”, i recorda que se solen fer en parets amb una plantilla i en llocs estratègics. Són missatges que igualment apareixen a molts pobles de la comarca. “S’haurà de cercar la manera de poder actuar contra els autors”, conclou.