Manacor valora recórrer al TC la indemnització de la zona verda de Son Fangos

A la recent sentència, que dicta un pagament de 6 milions d'euros per 4.000 m2 de terreny, la poden seguir unes altres cinc resolucions per valor de 6 milions més

El tècnic Joan A. Salom, la batlessa, Catalina Riera, i la delegada d'Urbanisme, Bel Febrer, explicant la setència milionària contra l'Ajuntament.
M. Barceló
01/02/2018
3 min

ManacorDaltabaix econòmic a l'Ajuntament de Manacor. El Tribunal Suprem acaba de condemnar l'administració local a pagar 6 milions d'euros per l'expropiació d'una zona verda al districte urbà de Son Fangos, en el que és de moment la indemnització més grossa a què haurà de fer front en compliment del propi pla de desenvolupament urbanístic municipal. Aquest dijous, l'equip de govern (El Pi-PP-AIPC), a través de la batlessa, Catalina Riera, i la delegada d'Urbanisme, Bel Febrer, ha anunciat que els serveis jurídics analitzen les possibilitats de recórrer la resolució del Suprem davant el Tribunal Constitucional (TC).

I és que la quantia suposarà, en cas que esdevingui ferma, tota una destralada a la tresoreria municipal. Emperò el problema rau també en la seqüència de sentències d'indemnització que poden seguir aquesta multimilionària. Almanco n'hi ha cinc més en llista d'espera o que estan recorregudes.

En el mateix districte de Son Fangos, n'hi ha dues per 1 milió i 3,6 milions d'euros que estan recorregudes per l'Ajuntament. A la zona del Cilindre (a la carretera de Portocristo), n'hi ha una altra amb sentència d'indemnització per 146.000 euros, malgrat que la part expropiada en demanava 41 milions. I, a més, en queden dues que estan al TSJIB per 900.000 euros i dos milions d'euros.

Entre tanta agror, el desembre passat el Suprem rectificava la sentència dictada dia 31 de maig del 2016 pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que estipulava en 4,5 milions d’euros la quantitat que el Consistori havia de pagar als propietaris de 10.000 m2, que en reclamaven 14,7milions, per l’expropiació dels terrenys a Torre Florida, vora el complex tennístic de la família Nadal, un dels quatre grups empresarials que demanaven la forta indemnització.

En aquest cas, el Suprem va reconèixer que l’expropiació s’ha de calcular d’acord amb el fet que els terrenys són rurals i no urbanitzables, com reclamaven les quatre famílies d'empresaris demandants. La xifra final a abonar per l'Ajuntament podria rebaixar-se fins a una quantitat propera als 500.000 euros, segons fonts municipals.

Aplicació de lleis

En el cas de l'actual sentència de Son Fangos, segons ha explicat el cap del departament d'Urbanisme, Joan A. Salom, el Suprem ha fet valer la Llei del sòl de 1998 i ha valorat el preu real dels 4.000 m2 a la zona durant el 2007, en plena bombolla immobiliària, en lloc de la Llei del sòl de 2008, aplicada al cas de Torre Florida.

A més, s'hi afegeix que, en ser Son Fangos un espai amb més espai verd que no urbà, els paràmetres d'edificabilitat emprats pel Tribunal Suprem han estat els mateixos que a la zona adjacent de la ronda de Felanitx (planta baixa, més quatre altures), amb la qual cosa el preu del metre quadrat es dispara a un preu desorbitat. Si s'haguessin pogut aplicar els paràmetres de la mateixa zona de Son Fangos, el preu hauria estat molt menor, ja que allà només s'hi deixa fer planta baixa i una altura. El criteri del Tribunal Suprem s'ha basat en la Llei del sòl de 1998, ha subratllat la batlessa.

Enfrontament amb l'oposició

Catalina Riera ha assegurat que n'havia informat l'oposició de seguida que tingué coneixement de la resolució judicial. Riera ha negat que hagi amagat informació i ha acusat MÉS-Esquerra de fer oposició "a força de pedrades".

Des de la coalició d'esquerra s'ha demanat "per què des de la promulgació de les Directrius d’Ordenació del Territori el 1999 –que desclassificaven molt de sòl urbà però no les zones verdes associades– l’Ajuntament de Manacor ha estat incapaç, fins al 2014, d’iniciar la redacció d’un Pla General que dimensionàs el sostre poblacional i, per tant, la quantitat de zones verdes associades a expropiar".

MÉS-Esquerra s'ha demanat també "quina responsabilitat hi tenen els batles i delegats d’Urbanisme de tot aquest període (Miquel Riera, Antoni Pastor, Bernat Amer i Catalina Riera)", en aquesta situació que pot hipotecar l'Ajuntament els propers anys.

Finalment, des d'aquesta coalició es demana "per què l’Ajuntament va confiar a un expert, Miquel Ripoll, la defensa de la zona verda de Torre Florida i, en canvi, aquesta zona verda –de Son Fangos– l’ha duita l’assessor jurídic municipal, amb nul·la experiència en dret urbanístic, Felipe Pou".

stats