Manacor transformarà els patis escolars en petits boscos

PalmaConstruir un municipi amb més presència humana als carrers i patis escolars implica adequar els espais existents de manera que siguin agradables i convidin al passeig, al joc i a la socialització. El dèficit d’arbres, juntament amb l’increment de les temperatures durant gran part de l’any, han fet que l’Ajuntament de Manacor iniciï una idea pionera a les illes i ja tingui un projecte integral per aconseguir que les seves escoles es converteixin en refugis climàtics.

Una ambiciosa reformulació del concepte fins ara vist, molt enfocat en les pistes esportives i amb poca presència d’arbres i jocs inclusius, per revertir la situació estètica i que sigui funcional amb més naturalesa, més aigua i una permeabilització més gran de sòls, que posi l'accent en els materials sostenibles. Amb referents més enllà de les Balears, prenent de models col·legis de Catalunya, Saragossa i França.

El projecte de xarxa de refugis climàtics preveu la reforma dels patis de les deu escoles públiques del municipi: sa Graduada, CEIPIEEM Simó Ballester, CP es Canyar, CEIP Jaume Vidal i Alcover, CEIP sa Torre, CEIP molí d’en Xema, CEIP ses Comes, CEIP Mitjà de Mar, CEIP Mestre Pere Garau i CEIP Talaiot. El projecte inclou la creació d’ombres, el tractament de paviments, la plantació d’arbreda i vegetació i l’execució de zones de joc i moviment.

“Es tracta d’impulsar un model verd de proximitat amb funcions socials, pedagògiques i educatives, que aporti biodiversitat, generi paisatge i sigui un recurs recreatiu per a la salut i el benestar, no només per als alumnes dels centres educatius, sinó per a tota la població”, ha descrit la regidora d’Educació, Carme Gomila. “La nova xarxa de refugis climàtics, més enllà d’un projecte de patis escolars, ha de ser entesa com un projecte de ciutat, una nova manera de plantejar l’espai públic, integrada i democràtica. És una xarxa variada que atén les demandes dels centres educatius, però també les necessitats intergeneracionals de tota la societat manacorina”, ha assegurat el batle de Manacor, Miquel Oliver.

Quan Calco, un estudi d’arquitectura de Madrid, va guanyar el concurs per redactar aquest projecte (que té actuacions previstes per un valor de dos milions d’euros), no pocs van ser els tècnics locals que van dubtar si des de la capital s’entendria la idiosincràsia manacorina. “Però aviat van marcar unes intervencions que es basen en la més pura ciència i això ens va encantar”, explica el regidor local de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, convençut de la pròxima implementació de la iniciativa en tots els centres públics del municipi.

Patis oberts

Un projecte molt lligat també amb l’obertura de diversos patis escolars durant els caps de setmana per a l’ús i gaudi de tota la població i que començarà “d'aquí a dues o tres setmanes, pel pati de l’escola del Canyar”, indica Gomila. “Al final tot això es connecta amb el projecte de ciutat amable que volem aconseguir, perquè el camí més curt entre dos punts, en el cas d’una ciutat, no és la línia recta sinó el recorregut més agradable, per això aquestes intervencions també han d’anar acompanyades d’altres rutes i espais de connexió”, afegeix el batle Oliver.

Aquesta reconversió verda de Manacor permetria més que doblar les zones verdes actuals del municipi (101.876 metres quadrats, gairebé tots situats a l’extraradi) per arribar als més de 250.000 m. El que suposarà també la sembra de fins a 217 nous arbres i 14.926 nous metres quadrats de nou gaudi ciutadà fora de l’horari lectiu habitual.

“És important que aquest projecte no es redueixi només a resoldre les necessitats puntuals de cada centre escolar individualment. És una oportunitat per millorar la qualitat de vida de tots els habitants de Manacor i conscienciar sobre la importància de l’adaptació davant el canvi climàtic”, ha assegurat la delegada d’Espais Públics, Joana Maria Llull.

Pel que fa a la vegetació, la prioritat és que totes les espècies proposades aguantin la insolació directa i per això la prioritat és la jardineria mediterrània de baix manteniment i amb un consum reduït d’aigua. A més, es preveu sembrar espècies que mantinguin o millorin la biodiversitat i el confort tèrmic. Una de les accions principals del projecte és crear espais que protegeixin els infants durant les hores lectives, que són les de principal insolació.

Amb aquest objectiu, “s’han seleccionat materials i dissenys amb simplicitat estructural, lleugers, versàtils, que permetin el creixement orgànic i la possibilitat d’incloure més elements al llarg del temps, la durabilitat i que afavoreixin l’ambient lúdic i la inspiració”, ha explicat l’arquitecta de Calco Estudio, Clara González.