Guillem Villalonga: "Hem passat de vint anys del PP a una altra manera de governar"

Sis vots de diferència varen mantenir Guillem Villalonga a la batlia de Mancor de la Vall el 2019. Quatre anys abans, i aquell pic per 18 vots, aconseguí desbancar la dreta municipal després de vint anys de govern del Partit Popular. Ara, els papers s'han girat i el PP és l'únic partit a l'oposició i el de MÉS, edil del seu poble adoptiu. Ell mateix reconeix que el municipi el va encisar des del primer moment que hi va arribar.

Com valorau la legislatura fins ara?

— És una legislatura que no té res a veure amb l'anterior. La pandèmia ens ha marcat tot el timing de les coses. Ha estat i encara és dura. Hi ha hagut decisions que als ciutadans els poden haver resultat incoherents i els he de donar la raó, especialment en les del govern central i autonòmic. En un municipi petit com Mancor, on hi ha pocs recursos humans, ens han fet falta.

Governar amb majoria absoluta i en un poble petit és governar des de la comoditat o al contrari, perquè és més accessible el control al batle?

— Els municipis petits tenen això; surts i trobes tothom i el contacte amb la gent és molt fluid. Vas al bar i tothom et demana una cosa o l'altra. Ara bé, no sempre. Em pensava que la gent seria més de venir a casa, perquè visc al centre del poble i passen per davant i sempre és fàcil. Però la gent sol ser molt respectuosa i ve al despatx si necessita alguna cosa. És una feina agradable. El que més greu em sap és la lentitud de la burocràcia que ens envolta.

Vàreu guanyar per sis vots de diferència. Com valorau aquesta polaritat i divisió al poble?

— Positivament. Una de les coses bones que té Mancor a les eleccions locals és que tenim el 90% de participació i és curiós que tot i la participació hi hagi dos blocs contraposats. Bé, no diria contraposats perquè amb l'oposició no tenim mala relació i s'hi pot fer feina bastant bé. Hi ha dos blocs diferents dins el poble i amb poca diferència. Hem de tenir en compte que veníem de vint anys de govern del Partit Popular i haver romput la dinàmica i mantenir-la, tot i que sigui per poc, és per valorar. La tasca que vàrem fer durant la primera legislatura ens va dur a aquests resultats perquè la gent va entendre la feina que fèiem. Hem passat de vint anys del PP a una altra manera de governar.

Els dos candidats de les primàries de MÉS varen ser dos batles de pobles petits com el vostre; Maria Ramon, batlessa d'Esporles, i Lluís Apesteguia, batle de Deià. Com ho valorau? Us plantejau presentar-vos a un càrrec més enllà de la batlia?

— Maria i Lluís són companys amb els quals ens uneix una bona amistat, i valor que qui pugui estar al capdavant d'un govern sigui gent que hagi passat primer pels ajuntaments. Qualsevol batle et diria això perquè moltes vegades veim que la gent que es dedica al govern autonòmic o central (sobretot central) és gent que no ha passat per la lluita diària d'un municipi petit. Per part meva, ni m'ha passat pel cap presentar-me a tal càrrec. No vull dir que a dos anys vista m'ho plantegi, però en aquests moments, per res del món.

Que governi el Pacte al Govern i al Consell, on hi ha el vostre partit, és un avantatge per al municipi perquè, si no, costa que es faci cas als pobles petits?

— No hauria de ser així, però pens que sí. Els canals de comunicació són molt més fluids perquè coneixes la gent que està dins el Govern o el Consell. Una cosa que a mi m'ha sobtat molt dels sis anys a l'Ajuntament és la burocràcia que ens envolta. Qualsevol cosa requereix una quantitat d'informes i papers brutal. Igualment, he de dir que sempre m'he sentit bastant atès, sempre que ho he hagut de menester.

La població de Mancor de la Vall ha crescut exponencialment els darrers anys. De fet, la gent nouvinguda és sobretot dels pobles voltants: Inca, Lloseta... Com rebeu aquest factor?

— Quan vaig començar en la política municipal com a regidor de l'oposició érem set regidors; quatre a l'equip de govern, dos de coalició i un regidor d'Unió Mallorquina. La legislatura següent ja vàrem pujar a dos regidors perquè vàrem passar dels 1.000 habitants i en aquests moments passam dels 1.600. El creixement ha estat molt, molt gros. Ha vingut gent d'Inca, de Palma que veuen la qualitat de vida del poble i no dubten de venir. Jo mateix no som de Mancor. Ho és la meva dona i fa vint anys que hi visc. Des del primer moment que vaig venir aquí amb la meva dona, a principi dels anys 90, vaig tenir clar que havia de quedar a viure aquí.

Com es du això de ser batle d'un municipi que 'no és el teu'?

— Jo ho duc bé [riu]. Avui dia s'ha difuminat molt perquè hem estat molts els que hem vingut. El poble encisa molt. Almanco a mi m'ha encisat.

I l'efecte de tanta gent és que el preu de l'habitatge no atura de créixer.

— Tenia aquesta concepció abans de venir. Quan vaig venir a viure aquí, i vaig adquirir ca nostra, a mitjan anys noranta, era així. Ara, ara si ens aturam a veure les estadístiques dels preus del municipis, Mancor es troba en un terme mitjà. No som dels pobles amb els preus més elevats, ni dels que els tenen més baix.

La gent ve perquè es ven.

— Tenim un problema d'habitatge, com pertot, i és un problema a tot l'Estat. Els preus de lloguer que veig que es mantenen dins el poble són elevats, però no són tan cars com els d'altres pobles.

Amb tot el creixement de població, hi ha serveis que han quedat petits?

— Tots. És evident que els serveis han quedat petits. El tema principal durant anys ha estat la necessitat d'ampliar l'escola. Ara ja hem donat la llicència d'obres perquè la Conselleria d'Educació pugui començar a fer l'ampliació de l'edifici. Faran un edifici nou. Durant aquests anys, també hem hagut de fer molta inversió en la redistribució de la xarxa d'aigües potables i residuals. Havia quedat obsoleta. Pel que fa a la depuradora, la gestiona Abaqua i no ens consta que hi hagi cap necessitat d'ampliar-la, però és evident que es podria millorar. Totes aquestes necessitats han quedat obsoletes perquè en vint anys hem apassat de 1.000 persones a 1.600.

Heu tingut problemes amb el lloguer turístic?

— Hi ha unes 350 places de lloguer turístic aproximadament. Som conscients que hi ha certes zones on hi ha problemes, sobretot quan el lloguer es fa a segons quins sectors, com puguin ser joves o segons quin turisme que no és tan agraït com el turisme familiar, que entenem que dins el poble té cabuda. Tenim problemes tant amb els residus com amb el renou. A vegades costa que els propietaris del lloguer turístic facin entendre als clients que hi ha normes que s'han de complir. Ara, hem aprovat l'ordenança de renous i una bona part va destinada a fer complir coses bàsiques de convivència. Entenc perfectament els veïns. A tots ens agrada a l'estiu dormir amb les finestres obertes i no tenim per què dormir amb les molèsties dels altres veïns.

La qüestió de l'escola nova ha estat polèmica al poble. Què ha passat? Per què s'ha allargat?

— L'anterior equip de govern havia adquirit uns solars que s'havien de passar a la normativa urbanística del municipi. Després, es va haver de fer la modificació puntual perquè s'hi incloguin. Això ja suposa una tramitació d'entre un i dos anys. Seguidament, vàrem tenir la necessitat de fer un vial, que anirà en paral·lel a la construcció de l'escola. La tramitació de la llicència d'obres ha estat més llarga del que ens pensàvem perquè els solars [del vial] estan situats devora un torrent. Per tant, necessitàvem informes de recursos hídrics, etc. Ara, ja està tot acabat i l'Ibicec ja té la llicència donada. Al ple d'aquest dimecres hem aprovat el vial que ha de donar sortida a l'edifici de l'escola i tot s'està encaminant perquè l'escola sigui una realitat. Se separaran Infantil i Primària i cada un tindrà el seu edifici. Confii que a principi del curs que ve l'escola pugui funcionar.

Hi ha gent que no està a favor de l'ampliació de l'escola o la manera com s'ha plantejat?

— No.

Aquest vial que comentau forma part del Pla de mobilitat?

— Estam preparant-lo. Hi hem de fer dues voltes, però està en marxa, sí.

S'utilitza massa el cotxe, aquí?

— S'usa massa el cotxe a totes les Illes. Entenc que la política actual de millorar la xarxa de transport públic no basta, s'ha de ser més contundent. A més, a la gent li agradaria aparcar davant ca seva, però hem de ser conscients que hem de deixar espai per als vianants. Ara hem tancat al trànsit la plaça del costat de l'Ajuntament de manera provisional, així i tot pens que ja serà de manera definitiva. El cap de setmana, que hi ha infants pel mig, la gent ho agraeix. Ara bé, sabem de la predisposició de tothom d'aparcar davant ca seva i hem de ser conscients que som un poble petit i la distància més curta d'una punta a l'altra és de vuit-cents o nou-cents metres i podem anar tranquil·lament a peu pertot.

La gestió d'aigües ha estat un punt contundent durant la legislatura. S'ha complert el que s'havia previst?

— En aquests moments estam fent una de les obres més importants, encara que cada any hem utilitzat una partida del Consell per anar arreglant la xarxa, que datava dels anys vuitanta i estava obsoleta. A aquests moments estam fent una obra de substitució de la canonada de les bombes d'impulsió fins a l'entrada del poble. És una canonada de quasi dos quilòmetres i tenia moltes fuites. Un pic substituïda moltes milloraran.

Invertireu 500.000 euros de romanents en diferents qüestions. Quines?

— Bona part d'aquest romanent s'haurà de reinvertir perquè no vàrem tenir temps d'executar-ho tot a final d'any i la major part anirà destinada al vial que hem de construir. També farem millores a l'edifici actual de l'escola (ara se n'acaben de fer per valor de 12.000 euros). A més, estam preparant un projecte de sortida d'emergències a l'edifici. Ho hauria de pagar la Conselleria, però volem tirar el romanent de Tresoreria per fer-ho nosaltres i ens hi han d'autoritzar. També s'han fet millores als jardins i patis de jocs infantils, s'ha fet millora al centre de salut, el teatre i el casal de cultura.

Només hi ha un agent de Policia Local al poble. És suficient?

— No, no ho és. És una problemàtica que ens trobam la majoria de municipis petits. Fa dos anys que tenim pressupostat un segon policia, però és complicat aconseguir-lo.

L'Ajuntament va haver d'esbucar l'any 2014 un xalet a Biniatzent per ordre judicial i això encara du coa. L'esbucament va costar uns doblers que ara s'intenten recuperar.

— Efectivament. L'advocat sempre ens va dir que es podria fer la reclamació dels doblers al propietari, un pic acabada la reclamació. Jo ho veia estrany perquè el condemnat, segons la sentència, era l'Ajuntament. Ara, ens diu l'advocat que s'hauria d'haver fet la reclamació abans, tot i que ell era l'assessor jurídic. Igualment, per estar segurs, hem demanat un informe a un altre advocat. Són doblers que l'Ajuntament va pagar per la demolició i assessorats pels advocats, enteníem que es podrien reclamar i ara ens diuen que no, que s'hauria d'haver fet abans. Ens va anar bé que la reclamació patrimonial no es tiràs endavant perquè era per valor d'1,8 milions d’euros, mentre que el pressupost municipal és d'aquesta mateixa quantitat. Ara es tracta de 114.000 euros.

Hi ha desigualtat social a Mancor?

— N'hi ha molta manco de la que em pensava. Des del moment que va esclatar la pandèmia vàrem preveure un pressupost de serveis socials de 50.000 euros, mentre que normalment era d'entre 4.000 i 5.000. Finalment, aquests dos anys hem arribat als 10.000 i 12.000 euros. Igualment, ens adherim al programa del SOIB i la majoria de gent que s'hi ha acollit no és de Mancor. Això vol dir que no tenim un problema greu d'atur o, si el tenim, no consta al SOIB.

Us tornareu a presentar a la batlia?

— Encara no ho sé. Manquen un any i quatre mesos i la pandèmia ens du molta feina per valorar-ho. Igualment, estic molt content d'aquests vuit anys al capdavant.

Hi ha persones o equip per fer el relleu a l'esquerra de Mancor?

— Dins el meu partit, sí. Qualsevol dels regidors que tenc darrere i, fins i tot, de la gent que es va presentar podria fer perfectament la tasca que encapçal. Això no em preocupa.