Per Manacor se sent: "Les dimònies han vingut i no partiran”

ManacorLes dimònies arribaren un horabaixa fred a Manacor i varen fer molt més que por: mirau les dimònies, han sortit a ballar! Se sentia entre crits i cants eufòrics als goigs alternatius a la plaça de Sant Jaume. Aquestes versions femenines dels dimonis de Manacor han fet reviure les espurnes d’un debat ja existent. Una voluntat que se centra més en la participació i en qui i com es condueix la festa que no pas en la seva essència. Una essència compartida per tots els manacorins. Així, el 16 de gener de fa tres anys, les figures de dimònies que sortiren a ballar deixaren encès del tot el foc d’aquest debat.

Em trob per fer un cafè amb Margalida Cortés, membre de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, un col·lectiu feminista mixt. No tenia el plaer de conèixer-la fins a aquest moment. Una al·lota jove, amb una rialla a la cara, em comença a parlar sense aturar, i té molt a dir del tema. És una al·lota carregada de coratge i d’il·lusions. M’explica que l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor és un col·lectiu feminista que va néixer amb l’ajuda d’un col·lectiu ja consolidat dins Manacor: el Col·lectiu de Dones de Llevant. “Estam molt orgulloses de la rebuda que ens varen fer, perquè no només ens feren lloc dins l’espai reivindicatiu comú, sinó que ens donaren l’empenta necessària per ser on som”, afirma.

L’Assemblea Antipatriarcal de Manacor tracta diverses branques d’actuació, una de les quals és el paper de la dona dins les festes populars, concretament, a les Illes Balears, on la tònica habitual encara continua sent la inexistent presència femenina tant a les festes com en celebracions populars. Cortés, amb complicitat, diu: “No només som espectadores de la festa. No feim això només per sortir a ballar dia 16 de gener. No es tracta només d’això. Les dimònies són un dels projectes que tenim. El nostre objectiu és reivindicar el paper de la dona dins la festa, i tan important és la feina prèvia com la posterior. Nosaltres no només pensam en el moment de treure les figures a ballar. Les figures són la representació de tota la feina que feim al darrere”.

La presentació de les noves figures ha creat una gran expectació i se senten comentaris de tot tipus. Alguns, a favor; alguns altres, de més preocupats per l’essència de la festa, i d’altres, de més escèptics “No pretenem ni provocar ni desvirtuar la festa amb les dimònies, sinó formar-ne part. Només volem que les donen hi tinguin un paper igualitari, que les nines petites es vegin reflectides en els figures que veneren, que aprenguin els balls que en el futur podran ballar, que corrin darrere unes figures que un dia vestiran elles. Amb aquest objectiu intentam provocar un canvi positiu, necessari i real. Els nostres estaments marquen que quan hi ha una destinació d’una certa quantia econòmica, hi ha d’haver paritat entre homes i dones. I això és el que reclamam”.

Un dels punts més polèmics en el debat que s’ha creat és l’hermetisme perquè qualsevol persona pugui accedir a donar vida a la figura del dimoni. En el cas de les dimònies, plantegen que cada any puguin canviar les dones que ballen i que sigui de manera anònima: “Les dimònies no tenen nom, són la representació de totes les dones”, precisa. Margalida Cortés em reconeix que el primer any els va costar una mica trobar les primeres balladores; en canvi, ara ja són moltes les que s’han acostat a elles perquè volen ser balladores de les dimònies. “Som conscients que només és el tercer any i que estam en consolidació, però realment és quan es consoliden les coses que es fa el gruix de la feina i es propicien els canvis”.

A l’hora de pensar i dissenyar els vestits, les membres de l’Assemblea tenien molt clar que volien que fossin vestits femenins per contraposar-los als trets masculins dels dimonis i accessibles a totes les dones, “sigui quina sigui la seva talla. Són vestits per a totes. I, a més, volíem que fossin còmodes per poder ballar tant com volguéssim”, explica. El disseny de la careta l’ha fet Cata Lliteras. Marta Gómez (Mandaia) i Bel Gomila (Boilé) han cosit els vestits i les caretes de la nova imatge de les dimònies. Les dues treballen en projectes de tela alternatives i reciclades.

L’espai que es va escollir per ballar les dimònies d’ençà que varen començar és la plaça de Sant Jaume coincidint amb els goigs alternatius; un espai fora de programa oficial i fora de l’església que a la mateixa hora és ple de gom a gom per les completes “Els primers goigs alternatius varen convocar-se per primera vegada fa quatre anys, per mitjà de l’aplicació WhatsApp. I parlant amb els companys que havien organitzat aquesta primera cantada, considerarem que aquest era l’espai idoni per presentar-hi també les dimònies alternatives. Un espai de reivindació”.

Enguany les dimònies han anuncitat que han vingut i no pensen anar-se’n. “El primer any va ser una mica la prova per poder veure com ens rebrien. El segon ja tinguérem la necessitat de parlar amb el Patronat de Manacor per veure si podíem compartir posicions i fer alguna cosa. Va ser quan es va propiciar el debat de la festa de Sant Antoni. Enguany deim que les dimònies no se’n pensen anar perquè ja hem considerat que tenim el discurs i cal ser-hi, i hi serem”.

En ple debat del paper que ha de jugar la dona en les festes de Sant Antoni, les dimònies realment perduraran? És a les nostres mans decidir-ho.