Massa normal per ser una estrella de l’òpera

ManacorUna mica passades les 9 h, els vidres de l’habitació que Miquel Riera té llogada prop de la plaça del Marquès de Pombal de Lisboa comencen a tremolar. Defora hi ha crits i sembla haver-hi trets. Mira per la finestra, però no aconsegueix veure res des de l’angle que li ha tocat amb sort. El responsable de la finca va tocant porta per porta. “Li recomanam que almenys avui no surti d’aquí”, li diu amb veu baixa i ulls preocupats. “Què passa?!”, contesta Riera encara sorprès. “Tranquil, però no surti”.

És 3 d’octubre de 1910 i acaba d’esclatar la revolta republicana que, dos dies després, farà fora la monarquia portuguesa i culminarà un canvi anunciat per la inestabilitat política. Ni tan sols hi ha 200 persones, pensa Riera quan aconsegueix tenir un punt de vista més general. Es canvia i sense dir res a ningú, baixa, obre la porta principal i posa un peu a l’empedrat. No han passat ni cinc segons quan un xiulet sec li esclata a l’orella esquerra. Dos més tard, comença a veure gotes vermelles en terra. Una bala perduda li acaba de fregar la galta. “No són bromes… Això, definitivament, s’ha acabat”.

Ja no hi hauria més gires ni escenaris per a l’home normal. L’estrella manacorina del bel canto havia decidit retirar-se prematurament, espantat. Amb els doblers fets no paga la pena arriscar la vida fora de Mallorca. Lluny dels excessos de molts contemporanis i companys de professió, la vida de Miquel Riera Sureda (Manacor, 1859-1939) fou la d’un home tranquil, familiar i rutinari. I tot i això, al mateix temps, la d’un esperit talentós que va arribar a actuar davant els tsars de Rússia i va fer embogir la Scala de Milà.

Ara, el compositor, filòsof, escriptor i tinent coronel retirat Ramon Codina i la professora i musicòloga Bàrbara Duran presenten dilluns, 13 de maig, a les 20 h a l’Agrícola, la primera biografia del baix Riera (Editora Documenta Balear). Un assaig basat en un treball inicial de Codina (que va arribar a poder parlar amb persones que encara conegueren directament el cantant. Entre d’altres, el pare de l’escriptor Miquel Àngel Riera) i que Duran ha coordinat i ampliat, a partir del context del personatge en la història contemporània a través de les hemeroteques.

Partint d’una escassesa d’informació (contràriament amb el que passa amb el seu coetani i també manacorí el tenor Bartomeu ‘Àngel’ Massanet), els dos investigadors han aconseguit pintar un quadre coherent i musical que parla de llocs, personatges i vivències. Un estudi que el passat mes de març presentaren al congrés internacional de la Societat Espanyola de Musicologia, sobre música i premsa, a Palma.

Riera va cantar al teatre de la Scala de Milà, al de Sant Petersburg, a Odessa, al Teatro Colón de Bons Aires, a l’Albisú de L’Havana, al Teatro Real de Madrid; a Mèxic, Puerto Rico, l’Uruguai i molts altres indrets. La seva carrera fou, sens dubte, de dimensió internacional, però la seva figura no és coneguda. Per què? "Pens que no hi ha gaire documentació escrita, perquè en aquells moments no venia i no se solien fer crítiques de les veus greus, més desconegudes i menys atractives pel gran públic, que no les de les sopranos i els tenors." 

Aquesta obra presenta un treball sobre dos estudis previs: els records, les anècdotes i els articles reunits per Ramon Codina, i la recerca feta per Duran a partir d’una biografia elaborada pel net del cantant Riera, l’arquitecte Antoni Riera Jaume. El pròleg de Maria del Mar Trias Magraner enquadra els dos treballs i també la riquesa del món mallorquí de la música escènica al final del XIX i al començament del XX, que arribava a més de 150 representacions per temporada.

El baix Miquel Riera fou descobert gairebé per casualitat i, passats els seus 20 anys a Manacor, un grup d’amics comuns van partir a rebre amb honors el tenor Bartomeu Massanet, que tornava després d’una gira internacional. Ja que alguns d’ells havien rebut classes i cantaven al convent dels dominics, prepararen unes quantes cançons líriques de benvinguda. D’entre les veus, admirat, Massanet en destrià un de ben particular. És aquí que coneix el nostre protagonista i tot d’una el recomana a Jaume Escalas, un prohom de Santanyí (pare de la compositora Matilde Escalas), que ja havia estat tutor de l'’Àngel’.

Escalas, una espècie d'agent cultural, se l'endugué a Ciutat. És a la capital mallorquina quan contacta amb el promotor que li canviarà la vida artística: el català Joan Goula. Alhora representant i sogre de Massanet, la seva companyia també incloïa la tercera estrella mallorquina del moment, el també baix Francesco Uetam (nom artístic de Francesc Mateu i Nicolau).

Molt poc temps després Massanet és enviat a Barcelona, on amplia les classes de cant bàsic rebudes a Manacor. Completat el procés, ràpidament se l’introdueix a roda, primer a Sevilla perquè agafi l’experiència necessària i després a Itàlia, primer a Brescia i més tard a Milà, on passa més d’una temporada triomfal al gran teatre de la Scala. 

Però per si això no bastava i amb 36 òperes diferents al seu repertori, Goula (que oferia els muntatges complets a punt per representar) el reclama per la gira russa, la seva aturada més productiva, on, entre d’altres llocs, actuarà a Moscou, Odessa i, fins i tot, davant els tsars a Sant Petersburg. Els dots que té són innegables i és capaç de donar als seus personatges uns tocs aguts de baríton i una personalitat fora del que és habitual. Són famosos, per exemple, els seus papers com a Wotem a L’anell dels Nibelungs, com a protagonista de l’òpera Robert Le Diable, d'Els Hugonots, a Faust o a Les Walkiries de Wagner, passant per Aida o il Trovatore de Verdi, o La Boheme de Puccini.

Òperes que el catapulten als escenaris de la resta del món, a Amèrica actua a Cuba, Mèxic, l’Uruguai, a l’Argentina o a l’estat lliure associat de Puerto Rico. Precisament és al Carib on, l’any 1904, es troba per darrer cop amb el seu amic, el tenor Massanet a L'Havana. Allà, el tenor moriria pobre quatre anys després. Finalment, Riera s’assenta al Teatre Reial de Madrid.

Però el baix Riera, durant tots aquests anys, no descuida Mallorca. De fet, la companyia Goula organitzava més de 150 representacions per temporada a Palma, entre el Principal, el Teatre Balear, les societats recreatives o a cases particulars benestants. Les representacions, que omplien tot l’any, tan sols s’interrompien per Setmana Santa.

Riera era de família humil. Els seus pares eren conradors discrets, com ell. Així, li anaren millorant les circumstàncies (els cantants d’òpera per aquell temps no cobraven precisament poc) i va anar fent hisenda fins que va poder fer-se una casa senyorial i prop del centre de Manacor, al carrer que avui du el seu nom. Un casal que ara fa poques setmanes ha estat venut a capital estranger per fer-ne habitatges particulars, i que, com a curiositat direm que hi ha una placa de marbre posterior que indica qui hi va viure… amb l’any de naixement equivocat!