Mateu Matas ‘Xurí’: “Si fos Puigdemont vindria a prendre possessió, sabent que l’endemà entraria a la presó’

PalmaMateu Matas Ordinas (Santa Margalida, 1982), més conegut pel malnom de Mateu Xurí, és un dels més rellevants exponents de la nova generació de glosadors mallorquins i una de les principals veus de la cançó improvisada a la Mediterrània. És, a més de l’impulsor definitiu de la recuperació d’aquest gènere, el president d’ERC Mallorca.

Es pot viure de la glosa?

Ara com ara no podem dir que sigui possible viure de la glosa. A Mallorca som una trentena de glosadors i cadaun té la seva professió, té el seu ofici. Els glosadors cobram normalment per allò que feim? Sí, i moltes vegades no, però diguem que és un complement. El meu cas, segurament, és especial. Jo vaig ser el primer glosador jove. Vaig començar el 2003 i, sense plantejar-m’ho, la glosa va ocupar la major part del meu temps. Si ho miràssim des del punt de vista econòmic, només una persona fora seny podria triar aquest camí. No podem dir que ser glosador sigui una professió corrent.

Com passau de ser glosador a president d’ERC Mallorca?

Glosar, al cap i a la fi, és opinar, és prendre partit dins la teva societat. Els glosadors allò que feim és veure el món en glosa i explicar-nos el món en glosa, i criticar-lo i valorar-lo i denunciar totes les injustícies. Jo sempre he tingut interès en la política i, com a glosador, he estat i som molt polític; i supòs que una cosa ha duit a l’altra. El personatge de Mateu Matas que és en Mateu Xurí s’ha significat en moltes coses i, per tant, té moltes etiquetes penjades, i això ha fet que prengui part en un projecte polític com el d’Esquerra.

Quan s’integrarà Esquerra dins MÉS?

No ho sé. Ni l’objectiu d’ERC és, a primera instància, entrar dins MÉS; ni crec, però no ho sé, que l’objectiu prioritari de MÉS sigui encabir ERC dins el seu projecte. És clar que, si volem aspirar a alguna cosa més enllà del que tenim, haurem de crear un projecte polític en clau nacional que ens abraci a tots i en el qual tots ens puguem sentir còmodes i partícips. I això serà amb la marca de MÉS per Mallorca o amb una altra, no ho sé. Però allò que sí que sé és que haurà d’integrar tots els actors polítics en clau sobiranista.

Si es proclama la independència, com queden els Països Catalans?

Jo crec que, a curt termini -i ja ho patim ara sense tenir independència-, sofríriem un atac ferotge de l’espanyolisme més ranci. Crec que a mitjan i llarg termini seria molt positiu tenir una part del Països Catalans amb un estat propi. Els que som independentistes, si ho som, és perquè creim que en un estat propi les coses ens anirien millor que ara. L’estat que tenim no vetla pels nostres interessos, ans el contrari. Si hi hagués independència i Catalunya tingués un estat propi, la gent de Mallorca, de les Illes i del País Valencià, que ara mateix no té la independència com una opció política, segurament veuria amb bons ulls tenir un estat propi per poder gestionar tot allò que ens pertoca, és a dir, tenir una sobirania plena i no una capital a Madrid que legisla i gestiona a partir dels seus interessos, no dels nostres.

Si fóssiu Puigdemont, tornaríeu a Catalunya per prendre possessió?

Crec que és un escenari molt complex. Jo sempre he dit que hem de pensar que no només som figures polítiques, també som persones i que, per tant, tota la seva situació personal s’ha de tenir en compte. Des d’aquí, i fa molt bo dir-ho, si fos Puigdemont, crec que tornaria per prendre possessió i crec que tornaria malgrat saber que l’endemà d’haver tornat acabaria a la presó.

Va ser una idea encertada tenir el candidat dins la presó? Les enquestes donaven millors resultats a ERC.

ERC ha aconseguit els seus millors resultats. Sí que és cert que no ha complit les expectatives que li donaven les enquestes un parell de mesos abans. Així i tot, vull dir que jo era i continuu sent partidari d’una llista única. Crec que no era el moment de partidismes, ni fins i tot de viralitzar els partits. Ara bé, jo crec que Oriol Junqueres havia d’encapçalar la llista d’ERC tot i estar dins la presó. Massa ha patit el partit, havent d’encarar tot allò que ha hagut d’encarar tenint el seu líder, amb un lideratge clar, com és Junqueres, dins la presó. Estava clar que, en aquestes eleccions, jugaven en camp contrari; amb les normes que dictava Madrid i amb un 155 aplicat a les totes cap a Catalunya i, així i tot, encara que el capital polític de Puigdemont ha xuclat vots que, a priori, podien anar a ERC, allò important és que l’independentisme ha guanyat les eleccions i torna a tenir la majoria.

Quin record us ha quedat de Biel Barceló?

Trist. [Fa una pausa llarga, com un punt i a part]. Trist, i em sap greu que sigui així, perquè crec que Biel ha fet una feina important i molt destacable tant en el PSM com en l’època de MÉS. Crec que aquests dos anys i mig de legislatura ha tingut encerts. Però, segurament, han pesat molt més les equivocacions; el fet de no saber gestionar les crisis, i ja no només ell. MÉS ha tingut un problema de gestió de crisis. Crec que si, des del principi de legislatura, haguessin estat més valents políticament, segurament no hauríem de pagar els plats romputs i no tindríem el que tenim sempre dins un pacte de progrés: que qui s’acaba salvant són els altres partits en detriment de MÉS i fins de Podem. Després de les eleccions del 2015, els tres partits estaven igualats. Hi havia una societat que demanava un canvi. S’havien creat unes expectatives i no s’han complides en gran part. Jo defens la coherència ideològica i la valentia política, i crec que la coherència ha d’anar junta amb la ideologia, sempre; i la valentia, hi ha de ser cada dia. Quan tenim l’oportunitat de governar, no ens podem limitar sempre a gestionar i a voler desfer allò que ha fet el Partit Popular, el Govern de Bauzá. Hauríem de ser políticament més valents.

Què voleu dir amb l’expressió ‘més valents’?

Vàrem tenir 100.000 persones amb les camisetes verdes al carrer. L’Assemblea de Docents va ser la clau de volta que va permetre canviar el Govern i crec que ser més valent vol dir donar la Conselleria d’Educació a l’Assemblea de Docents. I si agafam Turisme com a Conselleria, hem de voler canviar el model turístic, no hem de voler acontentar totes les parts. A partir del nostre criteri polític, qui governa ha de voler canviar el model. Això és, per mi, valentia política.

Agustina Vilaret entrarà al Parlament. Si es així, notarem cap canvi?

Segurament sí, o jo esper que sí. Si Biel dimiteix i deixa l’escó de diputat -jo crec que per coherència ha de dimitir com a vicepresident i com a conseller, aguantar-se com a diputat crec que no té lògica- i si se’n va, li toca entrar a Agustina, que és militant d’ERC, i crec que la seva entrada ha de marcar i ha de servir per al que he dit abans: per tenir les coses clares i intentar influir en tot allò que podem en l’acció de govern.

Si féssiu una candidatura única amb MÉS, qui us agradaria que lideràs la coalició: Busquets o Santiago?

[Riu] Si no ho saben ells, com ho he de saber jo.

Creis la presidenta Francina Armengol quan diu que enguany tindrem un nou REB (Règim Especial de les Illes Balears)?

No, no me la crec. Així i tot, he de dir que Francina és molt hàbil. És la que més està enfortint la seva posició dins aquest govern i, segurament, era la que partia més debilitada. Però Francina sap tan bé com jo que allò que promet no depèn d’ella, depèn de Madrid, i Madrid sempre ha actuat de la mateixa manera cap a aquestes illes. Per tant, no podem esperar una cosa diferent de la que ha estat passant durant 40 o 300 anys o els anys que hi vulguis posar.

Amb el procés, heu incrementat el nombre d’afiliats?

Sí, hi ha un interès. Es va acostant gent, i sí que és a conseqüència del que passa a Catalunya. És gent que ve i diu: “Quan veig això que passa a Catalunya, vull fer alguna cosa”. I entren com a militant, creuen que és una manera d’aportar el seu punt de vista. Creia que l’entrevista era com a glosador, no com a polític, m’ha agafat a contrapeu.

Glosador, s’hi neix o es practica?

Això s’entrena i sí que requereix pràctica, molta pràctica; després, cadascú té el seu talent, les seves capacitats. Com en tot, hi deu haver glosadors molt bons, bons glosadors, i hi ha gent que sap fer alguna glosa. La tècnica es pot aprendre igual que qualsevol altra forma d’expressió de l’art o qualsevol ofici. Tots podem aprendre a pintar i ens en poden explicar les tècniques; i si nosaltres tenim passió, sobretot per allò que feim, en aquest cas per la pintura, probablement acabarem pintant alguna cosa digna. Després el que no podem pretendre és ser Picassos o ser Mirós, perquè això ja té una part de geni, de capacitat o de talent. Ara, jo crec que allò que és innat és aqueta passió o aquesta capacitat, i en el meu cas vital, de glosar-ho tot.

Mateu Xurí vindria a ser el Picasso de la glosa.

[Somriu]. A mi m’agrada dir que durant tots aquests anys he estat molt autoexigent amb mi mateix i he intentat ser el millor Mateu Xurí que puc com a glosador i, això, de fet, és el que intent transmetre a tots els altres glosadors: que cadascú lluiti per ser el millor glosador que pot ser en lloc de competir o comparar-se amb un altre, que lluiti per treure el millor d’ells mateixos. És un enfocament que no només és vàlid per a la glosa, sinó que és vàlid per a la vida mateixa.