“Menys discjòqueis i més ximbombes”

Sa PoblaEls protagonistes de la festa són, sens dubte, els poblers, que any rere any veuen evolucionar una festa que està documentada des de 1365 i que té un fort arrelament popular. L’ARA Balears ha demanat a alguns dels participants més rellevants de Sant Antoni a sa Pobla els records que en tenen, de quan eren infants, com han vist canviar les tradicions i com els agradaria que fos en un futur. És una festivitat que fou declarada d’interès turístic l’any 1966 i l’any passat va ser declarada Festa d’Interès Cultural pel Consell Insular de Mallorca.

Antònia Serra 'Mussola'

Mestra de ximbomba

Fa trenta anys que participa a les festes de Sant Antoni en grup, però abans ja hi assistia: “Un temps es feia ball i després anàvem tots a cantar als foguerons”. És Antònia Serra 'Mussola', poblera de tota la vida i una de les responsables de l’Escola de Ximbomba del poble. Abans, explica, “fa molts d’anys, la festa era diferent, no hi havia dimonis, per exemple, però ara la vida ha canviat”. El que sí que es manté és el desig dels dies previs: “Que faci bon temps per poder anar a cantar i a passar-nos-ho bé”. Tot i que considera que a la festa participa molta gent que “sempre mira de fer coses noves i que, si algú aporta una idea, es pot afegir a la celebració, també hi ha amenaces a la festa”. “És molt difícil que els joves agafin el relleu –afirma Antònia 'Mussola'– perquè, en el cas de la ximbomba, s’apunten a l’escola i vénen a aprendre, però després ho deixen perquè, per exemple, se’n van a estudiar a fora”. Fa anys, en canvi, “la gent era pagesa, no partia del poble i continuava aprenent”.

Jaume Caldés

Caparrot

Té 67 anys i la seva major il·lusió i el seu millor record de la festa de Sant Antoni va ser poder fer de clamater l’any passat. “Vaig sentir una satisfacció molt intensa”, afirma aquest mestre dels caparrots, que fa més de 50 anys que és “pel mig” celebrant Sant Antoni. “Fa 35 anys, per exemple, no hi havia ni dimonis ni gegants, només la banda de música i els caparrots grossos”, però ara “els temps han canviat” i hi participen moltes més persones perquè hi volen prendre part “totes les colles, els cantadors... Tothom”. La gent jove, d’altra banda, “s’apunta als dimonis i als caparrots, però no canta”. “Hi haurien de ser i, de fet, participen a la festa, vénen a veure el piromusical, però no canten ni glosen i és una llàstima perquè hi ha gent que es dedica a ensenyar a fer-ho, només falta que els joves s’hi apuntin”, assegura Caldés.

Tomeu Crespí 'Parril'

Dimoni

“Des de petit ho vius. Ho dus dedins”. La il·lusió per la festa entre els infants, sigui quin sigui l’any en què se celebra, és un fet evident. Ara bé, és cert que, encara que s’intenta mantenir la tradició tant com es pot, hi ha canvis. “Antigament, el dimoni just et mirava i ja arrencaves a córrer”. Crespí explica que es continua gaudint de les cantades, de la ximbomba i de tots aquells elements de la tradició. “Quan creixes, ja comences a fer foguerons”, apunta, i la mirada també evoluciona. El canvi, a més, aporta coses una mica més negatives: “El canvi més radical ha estat amb el piromusical”. Diu que hi ha molta gent, però que la part més dolenta és la dels bars. “Posen música a tot volum, amb una entonació que no lliga amb Sant Antoni”. En aquest sentit, no creu que es pugui tornar al 100% del que va ser la festa, tot i que confia anar pel bon camí. També recorda que no es pot parlar de Sant Antoni sense parlar dels correfocs i de la cursa popular Sa Llego.

Pep Pons

President de l'Obreria de Sant Antoni

“La festa era anar darrere els dimonis. Caminaves a menys de cent metres d’ells i més aviat que mai”, explica Pons. Recorda la il·lusió d’anar amb la colla als bars, on cantaven al ritme de la ximbomba i feien festa. Ara lamenta que els ximbombers siguin menys, però celebra el fet que visqui a un poble “obert” als veïns d’altres indrets de Mallorca. “Qui més qui menys convida, aquests dies, els seus amics de fora del poble a sopar”. El ball de caparrots i dimonis, el piromusical, el sopar, sortir a escoltar les ximbombes, són elements de la festa que a Pons li agrada destacar. Sobre els bars, lamenta que hagin anat desapareixent les colles. “Amb l’edat jo també m’he retirat un poc i ja no surt tant”, explica. Diu que s’ha evolucionat, també, per bé. “Ens hem obert una mica més”. En aquest sentit, valora que els actes de Sant Antoni vagin més enllà de la festa. És a dir, s’aprofiten aquests dies per realitzar presentacions de llibres i altres elements culturals. “És mal de dir cap a on anirà la festa”, comenta, i potser es mostra prou preocupat amb el beure i la joventut. Ara bé, tampoc no es tanca a “idees noves”, sempre que conjuguin amb la tradició.

Toni Crespí 'Ballador'

Escola Festa de la ximbomba

Toni 'Ballador' és, juntament amb Antònia 'Mussola' i Biel 'Collut', fundador de l’Escola Festa de la Ximbomba de sa Pobla, que fou creada l’any 1995. És una institució “en què ensenyam a cantar les cançons de ximbomba, les tonades de camp i a fabricar les pròpies ximbombes”, assenyala Ballador, que dedica una part del seu temps a la fabricació de l’instrument tradicional. Toni Crespí viu intensament les festes del seu poble des de ben petit. Recorda de quan era infant “el que ara no tenim, la plaça plena de gent ximbombant i cantant, foguerons i quatre focs que es tiraven, no com ara el piromusical”. Tots els bars tenien contractats de les 22 a les 8 h els seus ximbombers, que incansablement sonaven tota la nit. Ara la cosa ha canviat molt. Els bars contracten discjòqueis, posen música enllaunada tota la nit i es perd l’essència de la festa. Crec que s’han perdut el sentit comú i els bons costums dels padrins de la festa. Avui dia, jo continuu fruint de la festa com un temps, som a la plaça de sa Pobla amb una trentena de persones, glosam fins a les 5 o les 6 h i l’endemà anam a completes. Si la festa continua igual, hi haurà discjòqueis en lloc de ximbombers. Crec que no anirà bé”, conclou Ballador.

Miquela Cladera

Presidenta d'Es Grif

L’Associació per a la integració de persones amb minusvalidesa de sa Pobla enguany fa 25 anys. Miquela Cladera n’és la presidenta des de fa 20 anys. En fa 12 que per Sant Antoni confeccionen un escapulari cada any d’un pintor diferent gràcies a la iniciativa de l’artista de sa pobla Ferran Pizà, qui el primer any fou l’encarregat de dissenyar la tira de roba i des de llavors n’ha coordinat els dissenys. “Miquela recorda el de l’any 2015, que va fer Miquel Barceló”, i el del 2013, de Joan Bennàsser, entre molts altres. Enguany, l’encarregat de confeccionar l’escapulari ha estat Rafel Caldés 'Panxa', escultor de sa Pobla i que ha tengut molt d’èxit. Es GRIF també s’encarrega que els discapacitats pintin alguns dels caparrots del seu poble. Miquela té 67 anys i recorda que “sempre he vist els foguerons cremant a la plaça i el trui que es feia”. Creu que “ara es fa d’una altra manera i, de tot, se’n fa una polèmica. Crec que no cal anar a cercar problemes allà on no n’hi ha. Les festes són del poble, ni de l’Ajuntament, ni de l’Església, són del poble de sa Pobla”. Reconeix que li agradarà veure “una festa més humil i més senzilla, sense tants de protagonismes, en què tot el poble hi sigui per igual i tothom hi pugui participar”.

Antoni Torrens

Promotor cultural

L’apotecari Torrens viu la festa d’una manera intensa, sobretot enguany, que fa 25 anys que la va extrapolar a Gràcia i que per primera vegada aquest 2017 més de 500 catalans han fet festa aquest dissabte a sa Pobla. Creu que la cultura popular és essencial i significa “viure el poble en directe, perquè, com indica el seu nom, és el poble el que la fa. Per això, no la pots manipular ni encotillar. És l’expressió més autèntica i arrelada. Durant anys semblava que els que la defensàvem érem uns terrossos, i no s’adonaven que la cultura popular és el que manté l’essència del poble”. El fet de portar-la a fora crec que “encara li ha donat més protagonisme i ha fet que sigui més coneguda i que moltes de les tradicions que surten de sa Pobla es poden veure a altres indrets fora de Mallorca”.

Balbina Sánchez

Cantadora

Balbina Sánchez ve d’una família de dimonis i festera i des de petita ha experimentat els nirvis perquè arriba la festa, però també l’ànsia que provoca saber que al cap de pocs dies tot haurà passat. Balbina és cantadora i, si s’hagués de quedar amb un moment especial, no en dubta: “Just abans de sortir de la rectoria, amb tots els dimonis, les cantadores, aquella alegria, aquell moment que tenc la sort de poder viure. I n’estic orgullosa”.

Aquesta jove cantadora assegura que Sant Antoni ha canviat moltíssim en els darrers anys. “De petita, anar a veure els dimonis era quedar amb els amics. Era una festa d’al·lots. Ara, lògicament, el temps canvia, els pares són més joves i surten més”, afirma. Els nous temps també han fet que la volta que els dimonis feien corrent sigui alentida per la quantitat de gent que es vol fotografiar amb ells. “No els deixen córrer, fan carreres d’obstacles...”, diu. Com a cantadora, també reclama més espai per a ella i la resta de dones.

Sobre el futur de la festa, Sánchez lamenta que “els joves s’estimin més beure i anar als bars a escoltar música” i considera que els poblers haurien de fer una crítica constructiva. “Hi ha predisposició de molta gent, tenim moltes idees, però posar-les en pràctica ens costa més”, hi afegeix.

Tomeu Aloy

Clamater 2017

Tomeu Aloy fa 40 anys que participa en aquesta festa, no només a sa Pobla, sinó que l’ha viscuda arreu de Mallorca, com a gran sonador de xeremies. Nascut a Sencelles, de família xeremiera, ha recorregut món gràcies a aquesta professió, en la qual va començar a 14 anys. Enguany serà el clamater a sa Pobla i això, reconeix, li donarà l’oportunitat de viure aquesta festa per primera vegada dins l’església.

Aquests dies enllesteix el text, la poesia que haurà de llegir durant les completes. Encara que serà una nova experiència, ell ha vist com ha anat canviant “moltíssim” aquesta festa. A sa Pobla, “durant dues hores no es pot passar per enlloc”.

El mateix èxit ha viscut Sant Antoni a Gràcia: “Deien que duraria dos anys i ara ja en fa 25. Això de Sant Antoni és com les trobades de xeremies, que abans n’hi havia 30 colles i ara n’hi ha 200”.

Pel clamater no hi ha dubtes, Sant Antoni continuarà “pels segles dels segles, no s’acabarà mai”.

Tomeu Payeras

Membre de l'Obreria

Sonant amb Toni ‘Ballador’ i madò Buades a onze anys. Aquest és el primer record de Sant Antoni que té Tomeu Payeras, membre de l’Obreria de Sant Antoni i clamater el 2012. “Ara la visc de manera diferent. La visc com a pare, que és un altre regal que et dóna Sant Antoni. La visc de manera molt emocionant, però tenint en compte els símbols petits. Pot ser que la gent es fixi en els grans protagonistes, com puguin ser els dimonis, el clamater, els caparrots, però hi ha moltes altres coses. Hi ha el simple fet de sentir una glosa d’en Biel ‘Collut’, anar a una casa o una altra i veure que estan preparant les espinagades”, comenta.

Sobre el futur que voldria per a la festa, té clar que com qualsevol altra “haurà d’evolucionar, però que es faci amb idiosincràsia acurada”. “El que no podem fer és rompre de manera radical amb tot allò que suposa Sant Antoni; el mateix nom t’ho diu, és una festa religiosa. Entenc que els joves, jo mateix, no siguin catòlics practicants, però d’altra part no es pot deixar de marge”, afegeix.

Com a membre actiu de la festa, no li agrada “la massificació” que es concentra en el ball dels caparrots i durant l’espectacle piromusical. “Una persona com jo, que visc Sant Antoni d’una altra manera, puc prescindir d’aquests dos elements. És a dir, jo vaig a completes i en comptes de venir a la plaça, que sé que la trobaré plena de gent, vaig a ca nostra a canviar-me. Després surt a berenar en el fogueró i després a cantar. Trob que és molt trist que en aquestes hores, des de les vuit i mitja fins a les deu, la plaça estigui plena, però a l’hora d’aguantar la festa, que n’és el pilar, a les dues de la matinada, no hi hagi ningú fent glosa, o poca gent”.