Més de 3.000 hectàrees d'oliveres estan abandonades a Mallorca

PalmaL’olivera i el seu fruit han estat presents a la conca mediterrània des de fa més de 6.000 anys. Per això, no és d’estranyar que sigui una font d’inspiració i una constant dins la poesia d’aquesta zona. Ara bé, malgrat que es tracti d’un cultiu simbòlic i arrelat, en zones com les Illes Balears pateix abandó. Segons les darreres dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, que corresponen al 2020, fins a 3.077 hectàrees d’oliveres estan abandonades. 

Però per quins motius s’abandona aquest arbre mil·lenari, un dels motius pels quals la serra de la Tramuntana va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco?Joan Mayol, agrobiòleg i president de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca, apunta com a principal raó la rendibilitat. “A la Serra és més difícil treballar que al Pla pel pendent de la superfície i l’agricultura és més tradicional, per tant, la rendibilitat és més baixa”. A més, requereix més atenció que altres fruiters: les oliveres s’han de cuidar fent tractaments per evitar infeccions de fongs i, sobretot, s’han de podar. És una saviesa antiga: ja ho deia segles enrerel’agrònom romà Columela que el més important per tenir olives és tallar les branques a l’arbre. Amb tot, Mayol apunta que l’olivera resisteix bastant i és relativament fàcil de recuperar si hi ha una bona inversió. És optimista:“Les oliveres no passen per un mal moment, s’està vivint una recuperació”.

Per altra banda, el president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller, Miquel Gual, assenyala que “es tracta d’un cultiu marginal i mal de gestionar que, si no disposa d’un pla de promoció ben fet, no es pot conrear”, afirma. En aquest sentit, veu necessari un pla “decidit i valent” de conservació perquè l’olivera no mori, però adverteix que “tant la societat mallorquina com l’europea han de tenir clar si volen continuar tenint la serra de Tramuntana que hi ha”.

Miquel Gual lamenta que el reconeixement d’aquest arbre i del seu fruit “no fa llarg”; de fet, considera que estan més valorats pels visitants que pels autòctons: “Exportam un 50% de l’oli a Alemanya, igual que amb les taronges; si els mallorquins no aprecien el producte, o bé no el pots conrear o bé l’has d’exportar”. Per part seva, Joan Mayol destaca que la producció d’oli és fàcil d’introduir a qualsevol mercat; el que és complicat impulsar és la cultura d’oliva de taula. “És un mercat més limitat, és més rendible perquè el procés no és tan llarg, però de vegades no es ven tot el que es produeix per la manca de capacitat de comercialització”.

El president de la DO Oli de Mallorca adverteix dels riscos que pot suposar l’abandonament d’oliverars: “Si no es cuiden, la vegetació silvestre penetra el territori i això incrementa el risc d’incendi; aquestes plantes són grans combustibles”. Per tant, si tenim present que el 95% del territori de la serra de Tramuntana es troba en mans privades–apunta Mayol–, és crucial que els propietaris llaurin i conreïn les seves finques per evitar focs inesperats. 

Les varietats d’oliveres

Segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’olivera de Mallorca és una espècie endèmica. Gual ho explica: “Abans es creia que era empeltre o aragonesa, pensant que l’havia dut Jaume I quan va conquerir l’illa, però la Universitat va demostrar científicament que és única”. A la Serra és el cultiu que més metres quadrats ocupa (gairebé el 95%de l’àrea bancal).

A Mallorca, les varietats autoritzades per la Denominació d’Origen Oli de Mallorca són tres: l’empeltre, la picual i l’arbequina. Ara bé, tal com assenyala Fernando Fernández, director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, l’oliva mallorquina “és un sac sense fons”. Com que les oliveres a l’illa són un empelt sobre un ullastre i, a més, són mil·lenàries, la variabilitat genètica que tenen és molt elevada. El catàleg de varietats locals de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació inclou tres varietats locals de les quals l’olivoner és autòctona i, la morisca i sevillina, són tradicionals i compartides amb altres regions. “No estan reconegudes i no se sap quin rendiment ni quina qualitat tindrien si algú es posàs a produir-les”, explica.

Toni Calafell, membre de l’Associació de Varietats Locals i especialista en fruiters, considera que l’olivera “no està prou estudiada”. L’enginyer agrícola afirma: “Hi ha varietats que es donaven per perdudes i se n’han trobat arbres aïllats, com per exemple algunes oliveres del Pla, i també han aparegut varietats desconegudes dins la Serra”. D’altra banda, la Denominació Oli de Mallorca està autoritzant varietats experimentals com ara hojiblanca, koroneiki i gordal –tradicionals de la Península– per veure si es poden mesclar amb les autòctones. Fins i tot hi ha varietats “privades” com la de Vilafranca de Bonany, cultivades per una sola persona i gestionades com a projecte propi, és a dir, inaccessibles.