Més seguretat per a sa Fosca

EscorcaEl Comitè de Torrents de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada es va reactivar el 19 de gener del 2017, després de tres anys d’inactivitat, amb Llorenç Vila com a director. Per al proper 2018, tenen molts projectes damunt la taula, entre els quals destaca el reequipament del barranc del Gorg Blau, inclòs el tram de sa Fosca.

Sa Fosca està considerat el segon barranc més espectacular d’Europa. Comença al Gorg Blau i, després de sis quilòmetres de recorregut, desemboca al torrent de Pareis. Dins aquest recorregut, s’hi troba el tram de sa Fosca, les parets laterals del qual són tan altes que no hi deixen entrar la llum natural. El barranc també presumeix de ser el més aquàtic i el que té més salts o ràpels. El més llarg de tots és l’anomenat Tobogan d’en Balti, amb 18 metres de descens. És el barranc més atractiu per als practicants d’aquest esport, tant de les Illes com d’arreu d’indrets d’Europa. “Hi ha moltíssima gent que ve a Mallorca expressament per poder fer sa Fosca”, recalca Llorenç Vila.

Fa una cinquantena d’anys, Maties Oliver, Tomàs Suárez i Bernardí Morey varen endinsar-se a sa Fosca, mai abans ningú ho havia intentat. I des d’aleshores s’hi han anat fent diferents intervencions sense seguir cap tipus de criteri. “El pitjor és que la gent hi ha anat afegint ancoratges, però mai ha llevat els que ja estan obsolets; per tant, hi ha punts on en podem trobar de quatre tipus diferents i gairebé tots en mal estat”, explica Vila. Per tal de garantir la seguretat als qui practiquen aquest esport i millorar l’accés als equips d’emergències, el Comitè de Torrents està redactant un projecte, destinat a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears i als Serveis d’Emergència, en el qual demanen una ordenació i regulació de la pràctica que afavoreixi la seguretat.

El projecte conté cinc fases i desitgen poder començar les més de cinquanta intervencions estimades el mes d’abril. En una primera fase, varen fotografiar els ancoratges actuals, que presenten un estat molt deteriorat, per la qual cosa poden afectar fins i tot el medi. La segona fase és l’elaboració del projecte escrit basant-se en les lleis i decrets establerts. La tercera passa seria tramitar les autoritzacions amb l’administració pública i arribar a un consens. L’assistència al monogràfic de formació referent a com posar els ancoratges nous al torrent del Gorg Blau és el que s’ha establert per a la quarta fase, i la darrera seria la intervenció al barranc.

La intenció del Comitè és, amb el pas dels anys, poder dur a terme aquestes tasques de modificació de les instal·lacions a tots els barrancs i anar fent el manteniment dels nous materials.

Fent balanç d’aquest primer any de funcionament del Comitè, Vila considera que “ha estat un any positiu, tot i que els primers mesos varen ser durs”. Durant aquest temps, han organitzat diferents xerrades sobre seguretat i sobre formació en el camp dels barrancs col·laborant amb altres entitas conegudes en el sector, com són Balearik i Els Xots. Aquest 2017 també l’han dedicat a redactar el Manual de bones pràctiques per al desenvolupament del descens de torrents, que va ser presentat en el projecte de participació ciutadana per a la nova llei dels AMA de les Illes Balears.