Un milenar de mamelletes costitxeres per a les festes de Santa Àgueda de Sencelles

PalmaL'associació de xeremiers Es Capoll Llarg de Sencelles ha encarregat un milenar de mamelletes de Santa Àgueda al forn de Can Burí de Costitx, per tenir-ne a bastament per a les festes de la patrona. Tot i que aquest dolç és una incorporació tardana –va ser l'any 2007 quan es feren les primeres–, els sencellers en fan molta de bulla, de menjar-se-les el vespre de la revetla. Segons el president de l'entitat, Pere Marc Arrom, "l'any passat just en comanàrem 300, perquè les festes encara eren amb restriccions, a causa de la covid". "Com que enguany tot fa preveure que hi haurà molta de gent –comenta Arrom–, n'hem encarregades perquè n'hi hagi a bastament. La recepta de les mamelletes va ser idea de Cati del forn de Can Pep. Aquest forn, però, ja fa uns anys que està tancat, i ara ens les fan a Costitx".

El pastís en qüestió és una coqueta feta amb farina i ametla capolada, que a damunt té una cirera ensucrada. Com fan a algunes parts de Castella pel dia de Sant Àgueda, la mamelleta sencellera vol representar els pits de la santa, que va ser martiritzada amb la seva amputació. Per la revetla, que serà a dissabte a vespre, es vendran a dos euros, juntament amb una copeta de vi dolç.

Les festes de Santa Àgueda començaren aquest dilluns i s'allargaran fins diumenge, que és el dia de la patrona. La revetla començarà dissabte a les 18 de l'horabaixa, amb el ball dels gegantons en Tamborina i na Mustaca, que sortiren per primera vegada l'any 2020. "A causa de la covid, la gent els ha vist molt poc, aquests gegants, i preveim que molta de gent, tant sencellers com venguts de fora, vendran a veure'ls", diu el president de l'entitat de xeremiers. Els gegants representen dos personatges còmics de la Comèdia de Santa Àgueda, una representació teatral costumista que cada any, dècades abans, s'escenificava.

Patrona d'ençà del 1480

"Hi ha coneixement de la devoció a Santa Àgueda d'ençà de l'any 1480, que es quan es va construir la capella de l'església que du el seu nom", segons informa Jordi Llabrés Sans, cronista oficial de la vila. "Aquesta era una festa de la pagesia –afegeix el cronista–, que els senyors del poble sufragaven i tenia un protocol ben determinat. Als anys seixanta la festa va decaure, quan la població minvà molt, perquè molts de sencellers es traslladaren a viure a Inca o a Palma. Va ser a la dècada dels setanta, quan els joves que formaven part del Centre Cultural de Sencelles, el grup encarregat d'editar la revista local Sa Sella, que hi donaren una empenta renovada. És de llavors ençà que es fa un fogueró a la plaça, i des de fa més pocs anys hi ha ballada i glosada".

"Dia 5 de febrer, que és dia de la patrona hi ha ofici solemne, quan el poble renova els vots del seu patronatge. El capellà més vell, fill de Sencelles, és l'encarregat de dur la relíquia de Sant Àgueda, des de la capella a l'altar major per venerar-la", comenta Llabrés.