La minva dels pol·linitzadors amenaça el cultiu balear

PalmaLa regió iberobalear és una de les més riques del món en diversitat d’insectes. “Hi ha molts de pol·linitzadors a les Balears; per exemple, tenim més de 250 espècies diferents d’abelles i més de 260 de vespes”, afirma Amparo Lázaro, doctora i professora del Departament de Biologia la UIB i investigadora de l’Imedea. Ara mateix, però, aquesta gran varietat està en perill a causa del canvi global que han provocat l’acció humana i el canvi climàtic. Tot plegat amenaça la nostra sobirania alimentària.

Pau Serra, també investigador de l’Imedea, ho explica: “Aquests insectes fan un servei ecosistèmic i tenen la funció de pol·linitzar, que és la manera en què el 87,5% de les plantes del món es reprodueixen”. Entre els cultius de les Balears, els que més depenen d’aquests éssers vius són alguns dels que es troben en una situació més delicada: “L’ametller i el garrover no es poden reproduir sense pol·linitzadors, i són els cultius més extensius dins Mallorca”, afirma Lázaro. De fet, la producció d’aquests arbres, segons la investigadora, actualment és només d’un 30%.

Per la seva banda, Joan Adrover, propietari de la finca ecològica Sa Teulera, destaca que “tots els fruiters necessiten pol·linització i dins la família dels hortícoles, sobretot en necessiten el meló, la síndria i el carabassó”. Alcover afirma que sense la intervenció d’aquests insectes, o bé els fruits no sortirien o bé sortirien més petits i deformats. Mar Leza, doctora i professora del Departament de Biologia de la UIB, apunta que “una de les problemàtiques a Mallorca és que les varietats tradicionals d’ametller floreixen en època hivernal, un moment crític per als insectes a causa de les temperatures, per això els agricultors han de recórrer als pol·linitzadors manejats”. I matisa: “L’agricultor es troba que l’eficiència del cultiu està minvant i necessita ficar més pol·linitzadors per treure un rendiment. A Mallorca tenim les abelles de la mel dels apicultors i els abellots de les empreses que els crien per a hivernacles”.

Adrover ha manejat abelles tota la vida, però creu que és una pràctica que en el futur s’anirà fent cada vegada més. “És una simbiosi, les abelles ens ajuden a sobreviure i nosaltres també les ajudam a elles”, assenyala el pagès. Leza ho confirma: “Aquesta pràctica serà cada vegada més necessària perquè, com que la floració ha variat amb el canvi de temperatures, les plantes i els pol·linitzadors ja no estan tan sincronitzats”. Ara bé, malgrat tenir aquesta opció, la doctora adverteix que no s’ha d’emprar en excés: “Només s’han de manejar aquests insectes dins sistemes agrícoles perquè si no els pol·linitzadors silvestres entren en competició amb els manejats i poden robar-se lloc, aliment, etc.”. De fet, segons Lázaro, els pol·linitzadors domèstics ni poden abastar la gran quantitat de cultius que tenim ni són tan efectius com els silvestres: “Els primers que es perden són els insectes especialistes de dieta o d’hàbitat, que precisament són els que no es manegen, per això hem de mantenir la biodiversitat que tenim i complementar el caire natural amb el manejat”.

Solucions

Situats en aquest escenari, les condicions del paisatge i del maneig local de la superfície cultivada són clau per preservar els pol·linitzadors i, conseqüentment, els nostres aliments: “Mantenir paisatges heterogenis, cultivar plantes que permetin que hi hagi flors dins els cultius i no llevar les flors silvestres són algunes de les accions que afavoreixen la presència de pol·linitzadors i que, fins i tot, milloren la producció i l’estabilitat del cultiu en qüestió”, destaca Lázaro. En tot cas, Leza també proposa crear hotels d’insectes, prescindir de pesticides, erradicar espècies invasores o fer jardins urbans, entre altres accions. Això sí, la doctora nega que la pol·linització manual sigui una opció: “És una feinada anar flor a flor amb un pinzellet. No és viable, el que hem de fer és preservar el que tenim en comptes d’intentar substituir-ho”.

Serra també apunta una altra alternativa que es du a terme a la Xina, on es fan robots que imiten els pol·linitzadors, tot i que tampoc pensa que sigui la solució: “No és realista perquè hi ha una diversitat molt gran i no es pot imitar. Hi ha certs cultius que només els poden pol·linitzar espècies d’insectes concretes”. En qualsevol cas, els experts coincideixen que les causes d’aquest declivi són bàsicament antròpiques. L’investigador conclou que “som a temps de revertir la situació si aprenem dels errors i ens hi posam ja”.