Joan Verger: "Ens estimam més 1.000 turistes en 50 anys que no 50.000 turistes en un any"

Joan Verger s'havia de retirar de la política l'any 2007 perquè es trobava a les files de l'Ajuntament de Montuïri des de 1993. Aquell any, però, el van convèncer per ser cap de llista del PSM. Vuit anys després es va convertir en el batle amb MÉS per Mallorca i actualment es troba en la seva segona legislatura governant amb pacte amb el regidor socialista. Es confessa municipalista i així ho transmet a les seves respostes.

Quina valoració feis d'aquesta legislatura?

— Ha estat completament diferent del que estàvem avesats. Ens hem hagut de reinventar com a administració propera als ciutadans, molt més propera, i en la majoria de vegades, amb pocs recursos humans i econòmics. Hem assumit moltes més competències de les que teníem i hem estat molt a prop dels ciutadans.

Notau diferència amb la legislatura anterior des de la perspectiva personal?

— Molta. Amb més experiència perquè tens el bagatge de la primera legislatura. No vull pensar com hauria gestionat la pandèmia si hagués estat una primera legislatura. Conec alguns casos de batles i batlesses i ho passen malament. El suport que hem tingut dins el nucli de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) ha estat molt important, almanco per mi, i crec que pels altres també. Hem trobat sempre una resposta o un conhort per resoldre una situació que podria estar passant al teu municipi, però també a un altre. Ens hem valorat i ajudat, sobretot al principi de la crisi, que va anar molt bé. Tots els companys batles i batlesses han estat un deu. Després cadascú ha fet al seu redol. Igualment, hem intentat no perdre la quotidianitat, fent inversions, cercant subvencions, etc. També m'he adonat de la necessitat que tenim de relacionar-nos amb els altres. De vegades no li donam importància, però som d'una cultura mediterrània que necessita tocar-se, veure's, discutir-se, abraçar-se, i crec que la pandèmia ho ha gastat i ho hem de recuperar.

Mencionàveu els pocs recursos. Hi ha poc finançament per als ajuntaments petits?

— Sempre. Jo som molt municipalista. Som un polític municipalista fins a baix de tot i crec que hauríem de fer una reestructuració del finançament i de quines institucions són les que han de donar resposta als ciutadans. Amb un control, per descomptat. No val abocar doblers perquè sí als ajuntaments. Crec que els ciutadans necessiten que se'ls doni resposta tot d'una i els ajuntaments són les institucions que estan més a prop. Reclam més efectius humans per poder donar resposta. Nosaltres tenim la millor plantilla del món (cadascú trobarà que és la seva), però ens falten efectius. Ens falten recursos econòmics per resoldre molts problemes, estam assumint una sèrie de competències que no són pròpiament municipals; així i tot, per donar resposta ens les hem de fer nostres. L'administració pública en general s'hauria de reestructurar d'una altra manera i els ajuntaments hi tenen un paper prioritari. També seria una manera de salvar municipis d'aquests petits que s'estan despoblant. Si tinguessin resposta al seu redol, no passaria.

Com estan els comptes de l'Ajuntament? Es va pal·liant el deute municipal?

— Tenim un deute financer molt gros, amb una sèrie de crèdits, i també tenim un deute amb proveïdors, que ja pagam al dia. Encara mantenim el deute financer amb els préstecs que teníem, que són de poc més de tres milions d'euros amb un banc. A final del 2021 vam aconseguir llevar-nos tres crèdits de damunt i una pòlissa per valor de 800.000 euros. Estic molt content i satisfet per haver pogut donar resposta al que havíem promès a la legislatura del 2015, que era intentar redreçar la part econòmica de l'Ajuntament que ens feia passar pena.

Aquest deute prové del passat?

— Sí, d'una sèrie d'actuacions que no es van fer així com tocava i havien acumulat deute. Nosaltres som molt rigorosos en el compliment dels pressuposts i intentam fer superàvit per pagar aquests deutes. Pensam que una manera de crear economia és pagar els deutes als petits proveïdors, als petits empresaris que són amb els que nosaltres feim feina. És una manera de generar economia.

Governau amb el PSIB. Com són les relacions amb el regidor del pacte?

— Ho he dit un parell de vegades: amb el regidor del PSIB, Toni Miralles, feim equip de govern. Dins l'equip de govern no parlam mai ni de PSIB, ni de MÉS. Ell és el tinent de batle i regidor de Cultura i Participació Ciutadana i és un membre més. Així m'agradaria si jo fos tot sol a un equip de govern, que em tinguessin com un membre més.

Les qüestions partidistes internes de cada partit, com les primàries que vau tenir, influeixen en les qüestions d'ajuntament entre l'equip?

— Tenim gent amb el cap damunt les espatles. A Montuïri donàvem suport a un candidat o a l'altre dins el mateix equip de govern, però ho teníem claríssim. Primer, som gent del poble i feim feina per un bé comú, que és Montuïri. Per altra banda, som gent de partit i sabem destriar molt bé. En cap moment no ens vam discutir. Al contrari, ho vam xerrar molt, ens demanàvem: "tu què faràs? on donaràs suport?". Vaig estar molt orgullós de com es va gestionar, no només a Montuïri, sinó a tot Mallorca. Es va demostrar que som un partit madur, més enllà de si t'agrada guanyar o no les primàries. Ara, amb la incorporació de Lluís Apesteguia i la integració de Maria Ramon i Jaume Alzamora a l'executiva permanent, jo estic molt orgullós del meu partit. Les primàries en cap moment no van intervenir en l'equip de govern i jo tampoc no ho hauria permès. Hi hagués hagut un punt en què hauria dit: "Fins aquí, hem de fer feina d'una altra manera".

Una polèmica històrica ha estat el polígon als Creuers. Com ha acabat?

— No ha acabat, per desgràcia. Vam entrar amb la idea de posar en marxa el polígon. En aquell moment no ens agradava gaire la manera com es va posar en funcionament, però al llarg del temps, hem entès que ens mereixíem tenir un polígon. Havien fet una modificació puntual de normativa urbanística i allò havia quedat com un polígon, però una sèrie de circumstàncies van impedir continuar amb els tràmits. L'any 2015 ens vam posar a la feina, però en l'aprovació inicial del final de 2021 ens vàrem trobar que el nou Pla Territorial Insular (PTI) ens llevava la zona del polígon per fer-la rústica. Ara estam pendents de presentar-hi al·legacions. Estàvem dins la dinàmica per a l'aprovació inicial, hi havíem fet molta feina. Apostam per fer el polígon i les al·legacions formen part del joc polític. Tanta sort! Pitjor seria que ens ho imposassin.

El centre arqueològic de Son Fornés és una de les ambicions d'aquest Consistori?

— És la gran ambició i serà la gran notícia quan es posi en marxa. Avui dia ja tenim adjudicada l'empresa que ho ha de fer i dins el mes de febrer començam les obres. Hi ha un projecte ambiciós, molt ben redactat i projectat. Segurament després tindrem alguna errada, però està pensat i repensat. Volem que sigui un referent museístic i arqueològic, tant per la modernitat que tindrà com per la manera d'explicar-ho i la manera en la qual acollirà els visitants. Sabem que pot ser un referent dins la Mediterrània. No m'ho invent, ho diuen els tècnics. També serà un referent a Mallorca. A més, aquest projecte va molt lligat al projecte de turisme sostenible que estam preparant amb la Mancomunitat del Pla.

Llavors, formarà part Son Fornés de la marca de turisme del Pla?

— Cada un dels municipis intentarà identificar-se amb alguna qüestió. Clarament, el jaciment i museu de Son Fornés és part de la identitat de Montuïri. Igualment, hem de dir que nosaltres volem el següent tipus de turisme: primer, que la gent del Pla se senti còmoda; després, hi ha d'haver un creixement petit, és a dir, ens estimam més 1.000 turistes en 50 anys que no 50.000 turistes en un any i que no torni ningú pus. Finalment, cada municipi es farà fort. Nosaltres, a través de la part arqueològica. Ha de quedar clar que volem turisme, però respectuós amb el medi ambient, amb l'entorn i amb la història i patrimoni. No volem sentir que ens treuen defora, com ha passat a altres zones.

També és la Mancomunitat que paga 300.000 euros d'aigua potable a l'any per a Montuïri...

— Estam fent feina juntament amb la Conselleria de Medi Ambient. S'instal·larà a Sineu un dipòsit on es continuarà la xarxa cap a l'interior. A Montuïri tenim un problema de quantitat d'aigua amb l'actual pou. Al Pla tenim un problema amb la qualitat de l'aigua i a Mallorca, en general, amb la quantitat, que no correspon a la gent que hi viu. Jo som dels que insisteix en el fet que el problema de l'aigua serà greu d'aqui a 10 anys si no ho solucionam. Hi ha tècnics que ho avalen. La solució no implica fer aqüífers nous perquè, quan xuclam d'aqüífers, els pagesos no tenen per regar i la qualitat de l'aigua és dolenta. Hem de veure com ho gestionam. Crec que exigeix fer molta pedagogia per prendre consciència de consumir molt manco aigua del que ho feim. És un problema greu de Montuïri, del Pla i de tot Mallorca.

Teniu por que Montuïri es converteixi en un lloc de pas? Cada vegada hi ha menys comerços, per exemple.

— Hem crescut amb devers 450 habitants des de 2015. Vol dir que la gent torna a venir a viure a Montuïri i als pobles del Pla perquè la gent cerca proximitat i tranquil·litat. Al mateix temps, són pobles dormitori perquè la gent fa feina fora del poble. Nosaltres ens trobam que, a part de pocs negocis, hi ha poca indústria. Record quan era al·lot que hi havia indústria i ara no. Aquesta gent que treballa a fora, compra abans d'arribar al poble. Tampoc no fan gens de bé les grans superfícies. Si volem crear una economia circular, hem d'apostar pel petit comerç i no hi ha alternativa. Amb un petit comerç hi viu una família sencera, amb una gran superfície tan sols té feina una persona de la família. Amb la idea de turisme sostenible que he explicat abans, crec que creixeríem amb negocis i mercats.

S'està fent una ordenança d'ocupació de terrasses. La vau fer perquè es va convertir en necessària?

— A Montuïri teníem una ordenança d'ocupació pública, però no incloïa les terrasses perquè no s'instal·laven, exceptuant els dies de Sant Bartomeu. A causa de la pandèmia, ho vam haver de regular. Els ciutadans i ciutadanes s'han de sentir còmodes al seu voltant. El municipi és un ésser viu per viure-hi. Cada negoci ha de saber fins on pot arribar i ho hem volgut regular.

Com s'ha gestionat la pandèmia?

— Hem tingut la sort que els serveis socials es troben mancomunats. Hem intentat, dins la mesura que l'economia municipal ens ho ha permès, donar tota mena d'ajuda des d'abaixar taxes de fems fins a donar subvencions a comerços i empreses que ho necessitaven.

La darrera setmana, Montuïri va ser notícia per una tala de pins. Era necessària la polèmica?

— Podem fer polèmica de qualsevol cosa. Dins el municipi no hi ha hagut polèmica, al contrari. Jo mateix no vaig poder anar a veure la tala d'arbres del greu que em sabia. No els volia tallar, però la necessitat fa fer coses. Estam arreglant unes voravies al costat (al Dau) i era necessari per la mobilitat. A més, els arbres tombaven la paret del veí i, en època passada, ja havien caigut branques d'aquests arbres enmig del carrer, que eren perilloses per al vianant, la qual cosa és el més greu. Els pins cada any patien processionària. Cal dir que no eren pins centenaris. El més vell tenia 85 anys, però la soca era guapa. A la mateixa zona, sembram tot el carrer d'arbres i canviam una cosa per l'altra. Protegim tot el que podem, com els lledoners del cementeri. Respecte d'aquesta polèmica crec que no ha existit. Tots els veïns amb els quals he parlat m'han donat les gràcies, perquè era perillós tenir els pins allà.

Us tornareu a presentar?

— [Riu] No ho sé, però seré sincer. Crec que una legislatura no basta, però crec que amb dues ja és suficient per haver demostrat la feina i haver mostrat com t'agradaria que haguessin governat els teus predecessors. A més, pens que no ens hem d'eternitzar gaire. Hi ha gent que ve darrere jo i, si sempre ets cap de llista, mai dones oportunitat. No hi ha ningú indispensable, tot i que donaré una mà a qui faci falta. Hem de donar continuïtat a la gent de darrere per donar una il·lusió. Si digués que em vull tornar a presentar, no em dirien que no, però hem de donar oportunitats. Igualment dic això, però no ho he pensat. La pandèmia no ens ha permès tenir reunions al nucli de MÉS per Montuïri. Si m'haguessis fet aquesta pregunta la legislatura passada, t'hauria dit fins i tot els regidors que hi hauria a un any vista.