El mapa polític de les Balears, fruit de matrimonis i divorcis municipals

Les noces de Villanueva de la Serena i Don Benito han estat una festa de pinyol vermell. Són els dos pobles de Badajoz que diumenge es fusionaren. Ara, han d’escollir un nom comú, i tal vegada siguin un exemple per a altres nuclis de l’Espanya buida per fer-se més forts. Però tampoc és necessari travessar la mar per trobar exemples de matrimonis i divorcis municipals.

Les separacions que s’han esdevingut al llarg de la història formen el mapa polític actual de les Balears. Els casos més recents els trobam a Menorca, quan el Migjorn es va fer gran l’any 1989 en aconseguir segregar-se del Mercadal. A Mallorca, l’any 1982 Ariany s’independitzava de Petra. “Vàrem fer festa grossa. El rei ens va enviar un telegrama i tot, per donar-nos l’enhorabona!”, recorda el líder de l’acció a Ariany, Joan Curient. L’historiador Andreu Ramis repassa les dates i també recorda que fins i tot hi ha hagut intents de divorci a la força, com l’aliança que crearen el 1915 Pina i Lloret de Vistalegre per segregar-se sense èxit d’Algaida i Sineu respectivament (Lloret sí que, finalment, ho aconseguí el 1925).

Un matrimoni, però, no té per què acabar malament. Manacor i Portocristo són l’exemple actual del procés d’una ruptura sana. MÉS Esquerra va prometre en el seu programa electoral fer un referèndum per sospesar la voluntat dels veïns del port. El batle, Miquel Oliver, assegura que hi ha amor; però això, com molts saben, no basta quan un dels dos vol emprendre el seu propi camí. El batle explica que, durant anys, els centralistes s’han acollit a la llei Montoro per iniciar un possible procés de ruptura, però reconeix que “hi ha una realitat física i social perquè es pugui dur a terme”. De fet, fa més de 20 anys es va fer un referèndum no vinculant i una recollida de signatures que no va aconseguir els seus objectius, però, com a conseqüència, va néixer l’Agrupació Independent de Portocristo (AIPC), actualment a l’oposició del Consistori. “Tenim 9.000 habitants, biblioteca, centre de salut, dues escoles, un institut, dependències policials... ho tenim tot, menys la independència”, lamenta la cap del partit, Antònia Llodrà. Segons la llei, les alternacions municipals podran ser promogudes per la majoria de veïns i l’ajuntament tindrà la competència d’iniciar els tràmits. El batle de Manacor explica que l’ideal seria que en les pròximes eleccions s’aprofitàs per fer una consulta popular i començar el traspàs de l’administració els quatre anys vinents. Malauradament, com en tot matrimoni, allò ideal és difícil d’aconseguir “perquè falta maduresa”, diu Oliver referint-se a la cultura electoral, i per això també es preveu fer una consulta en un altre moment o iniciar una recollida de signatures per estimar quanta gent està a favor d’aquest divorci. Això, diu Oliver, s’estudiarà amb l’AIPC.

Precisament, tenir l’administració municipal consolidada és una de les bases per esdevenir municipi. Això, recorda l’historiador Ramis, va ajudar Lloret en la seva emancipació. Però una de les armes clau per lluitar en una separació és l’amor propi, la qüestió identitària. A Lloret, les primeres reivindicacions públiques es registren el 1705. A Portocristo, Llodrà assegura que el moviment independentista ha ressorgit, especialment entre la gent jove.

En les relacions, no tot són flors i violes. També hi ha exemples de matrimonis en crisi. Malavinguts tal vegada seria exagerar perquè “nosaltres no renegam de ser bunyolins”. Són les paraules del batle pedani de l’Entitat Local Menor (ELM) de Palmanyola, Arnau Llinàs. Des del 2013, la Sindicatura de Comptes recomana al Govern revisar la viabilitat econòmica de mantenir l’ELM. El batle de Bunyola, Andreu Bujosa, és partidari d’eliminar-la per una qüestió purament econòmica. “No té sentit la duplicitat de serveis i, per tant, la duplicitat de costos”. Bujosa remarca que eliminar l’ELM no vol dir deixar sense serveis a Palmanyola sinó que l’Ajuntament assumeixi l’administració total, com a qualsevol municipi únic. Just fa un any, el febrer del 2021, una cotxada d’una cinquantena de persones es mostrava a favor de continuar amb el sistema actual a Palmanyola, una urbanització que, per cert, va néixer fa 40 anys fruit del projecte d’un promotor. Ara té escola, unitat bàsica de salut, camp de futbol, una avinguda plena de bars i comerços i fins i tot una plaça.

Igualment, també trobam casos de matrimonis d’absoluta conveniència i això és el cas de les mancomunitats. Els pobles de la Tramuntana dormen junts dins el mateix llit (de muntanyes), cobert per la mancomunitat. Però dormen d’esquenes. El batle de Bunyola n’és el president i reconeix que cada un té una realitat tan diferent que es fa difícil compartir competències. “S’ha proposat mancomunar alguns serveis, però no hi ha manera”, diu. L’acord de convivència que sí ha funcionat és el de la Mancomunitat del Migjorn, formada per Campos i ses Salines amb una sola intenció:gestionar els pous que subministren aigua als dos municipis.

Ara bé, el contacte du l’afecte. Hi ha matrimonis en els quals, tot i que s’han fet per necessitat, hi ha amor. És el cas de la Mancomunitat del Pla. Els 14 municipis s’uniren per rendibilitzar serveis, com els socials o la recollida de fems. Mai no han aprovat cap acord sense unanimitat. El secret, diu la seva presidenta, Joana Maria Pascual, és trobar l’equilibri perquè tothom en surti beneficiat. Com a qualsevol relació de parella.u