"No només es moren tortugues i salrojos, també desapareixen els noms de lloc de la costa"

PalmaEl pagès Miquel Martorell Ramis (Santa Eugènia, 1970) ho ha tornat a fer. L'estudiós sobre el medi natural i les històries humanes ha sorprès els curiosos de l'antropologia amb una nova publicació, fruit de les converses que ha mantingut amb pescadors roquers del litoral de Deià, Sóller, Fornalutx i Escorca. Al llibre autoeditat Els penya-segats marins cobren vida s'hi aplega un recull de toponímia d'aquesta part de la costa nord de Mallorca, però també les històries de subsistència de generacions de mallorquins en relació amb la mar.

"El que m'ha motivat a escriure aquest llibre de més de 200 pàgines és l'edat avançada de les persones coneixedores de tot aquest patrimoni", comenta l'estudiós, qui fa uns anys ja va publicar Barranc de Biniaraix. Cent porxos, cent històries. "El meu principal informador –comenta Martorell– ha estat l'amo en Miquel Rosselló Fullana, de malnom Barber. És un solleric de 93 anys qui tota la vida va fer de barber. Com sabeu, els barbers no feien feina en dilluns. I aquest dia aprofitava per anar a pescar amb canya. En temps de rusca, si treia molt de peix, el venia. I si no podia vendre'l, se'l menjaven a casa seva. Ha trescat tant per la costa d'influència sollerica que aquest home m'ha arribat a dir una vuitantena de topònims de pesqueres. Molts d'aquests noms no apareixen a cap mapa".

Els penya-segats marins cobren vida no és només un recull de topònims, sínó que també és un aplec d'històries i maneres de viure. "Més que explicar els orígens d'un topònim determinat, allò que faig és explicar les històries i anècdotes que els informadors m'han donat a conèixer. Jo som un pagès de Santa Eugènia i, per a mi, determinades experiències vinculades a la mar m'eren totalment desconegudes. És per això que escoltant aquestes persones grans n'he après molt", diu el taujà.

Cabres que saben nedar

Una de les coses que més han sorprès Martorell és descobrir que les cabres saben nedar. "Diferents pescadors, que no estan relacionats entre ells, m'han assegurat que en qualque moment han vist travessar nedant cabres des de na Gatzolla a la illeta del Port de Sóller. Aquesta és la distància més curta que separa la costa de Mallorca d'aquest illot. En alguns trams, però, hi arriba a haver més de vint metres de fondària. És per això que és cert i segur que les cabres no fan peu, i, per tant, han de nedar. Un pescador, fins i tot, em va dir que un pic hi va veure una guarda de cabres que travessava el canal. Sembla que antigament les cabres feien aquest trajecte perquè a la illeta se sentien més segures, i quan tenien fam tornaven a la costa sollerica per menjar-se les fulles tendres de les vinyes d'aquell redol", comenta Martorell, qui afegeix que "les cabres també hi anaven per menjar-se el fonoll marí i per llepar la sal dels cocons, i els bocs, per encalçar les femelles".

El faralló del Gall

D'entre el topònims recopilats, Martorell en destaca aquells que fan referència a esculls o farallons que sobresurten del nivell de la mar. "A la costa sollerica hi ha un escull que li diuen es Gall, perquè té la forma d'aquest animal. Fins i tot, sembla que té bec, cresta i una coa estufada. N'hi ha un altre anomenat s'Encolla, perquè té forma d'un recipient de test que s'anomena així i que és una espècie de gerra", diu Martorell en relació amb aquest mot, que, de fet, a Menorca encara és viu, però a Mallorca just ha quedat fossilitzat en aquest topònim de la mar.

Martorell ha pagat de la seva butxaca els gairebé 5.000 euros de l'autoedició. El llibre, que també conté fotografies i cartografies detallades, es pot trobar a alguns establiments, com és la papereria de la plaça de Sóller; Llibres Colom, a Palma; la llibreria Espirafocs, a Inca, i a la papereria del carrer Llarg de Santa Maria. "He de dir, però, que estic en tràmits d'obtenir una ajuda d'uns 700 euros de l'Ajuntament de Deià", comenta.

"Jo pas molt de gust de conversar amb persones que em conten coses, i pens que té molt de sentit posar-ho tot per escrit. Sempre dic que no tenc estudis i que just he fet l'EGB. Ho escric perquè en quedi constància. Mallorca ja no és la terra que era un temps, i la gent que l'habita tampoc no és la mateixa. Moltes de persones originàries d'aquí ja no en volen saber res, de coses d'altre temps. Altra gent que ha vingut de fora tampoc no les coneix, aquestes curiositats. Jo pens, però, que aquest llibre és una eina divulgativa per a totes aquelles persones que vulguin conèixer com era ca nostra no fa tant de temps", argumenta el pagès i estudiós.

"Els pescadors vells han vist animals que ja no existeixen a la mar de Mallorca o que ara són mals de veure. M'han explicat històries de tortugues llaüt, de vells marins, de salrojos [manera tradicional d'anomenar el tauró blanc] i catxalots. La presència d'aquests animals ara és una raresa. Però no són només els animals que desapareixen, sinó també els noms de llocs de la costa, de les pesqueres. Quan aquestes persones ja no siguin en aquest món, molts d'aquests noms se n'hauran anat amb ells", es plany Martorell.

Pescar a bolitx al torrent de Pareis

Com a curiositat, l'investigador explica com era pescar a bolitx: "Consistia a dur una xarxa enmig de la mar amb la barca. Això ho feien de nit, a la desembocadura del torrent de Pareis. La xarxa tenia una corda a cada cap, que a cada banda estiraven quatre o sis homes, des de la vorera. La força d'aquests homes podia treure de la mar fins a una tona de peix, principalment gerret. Mentre estiraven les cordes, cada grup d'homes havia d'anar a l'una, perquè si no feien la mateixa força, la xarxa es podia desequilibrar i els peixos n'haurien sortit. Quan la xarxa era a la vorera, amb poals i salobres en treien tot el peix. Un home em va contar que un dia, als anys seixanta, tregueren tant de peix, que un camió hagué de baixar a sa Calobra a cercar-lo. En tragueren tant que en regalaren a tota la gent del port i de Cala Tuent, i també en dugueren a les monges de Sóller".