Només vuit municipis tenen aprovat el Pla de gestió sostenible de l'aigua

PalmaSón diversos els municipis que l'any passat hagueren d'aplicar restriccions a causa de la sequera. Artà, Campos o Deià, en són exemples, mentre que Palma decretà la prealerta i comprà més aigua dessalada per evitar buidar els aqüífers. No obstant això, només 8 dels 67 municipis de les Balears tenen aprovat el Pla de gestió sostenible de l'aigua, un document que precisament ha de preveure les actuacions i activitats per reduir la demanda d'aigua, millorar-ne l'eficiència i evitar el deteriorament dels recursos hídrics disponibles en el futur. Així, els únics que en tenen són Inca, Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, ses Salines, es Castell, Maó, Eivissa i Formentera.

Els ajuntaments estaven obligats a enllestir el document abans del 20 de desembre de 2021, segons el Pla hidrològic de les Illes Balears. En concret el que demanava i insisteix el Govern és que els consistoris identifiquin els pous i les masses d'aigua; controlin les extraccions; prevegin la instal·lació de comptadors de baix consum a particulars i empreses; redueixin les fuites de la xarxa; reutilitzin l'aigua regenerada per al reg i augmentin les tarifes als consums abusius, entre altres mesures per millorar el consum d'aigua.

Davant la situació actual de les reserves hídriques, que no és bona, la Conselleria de Medi Ambient vol recordar la importància de tenir aprovat aquest pla. El març ha estat un 79% més sec que la mitjana històrica i la meitat de les Unitats de Demanda (UD) es troben es situació de prealerta, quan "en aquesta època haurien d'estar en situació de normalitat", explica la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau.

En la mateixa línia que Garau, el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, reconeix que les xifres reflecteixen una "lleugera millora respecte de l'any passat", però recorda que "es deu a un fet puntual, com la borrasca Juliette" i que això no resol el problema de sequera estructural. "Les unitats de demanda d'Artà i del Pla estan en situació de prealerta continuada des del 2021 amb l'efecte acumulatiu que això implica", ha apuntat el Mir.

Quasi la meitat dels pobles estan tramitant el pla

Tot i que és cert que només vuit tenen el pla aprovat, n'hi ha 28 que l'estan tramitant i tenen el primer esborrany elaborat. Tanmateix la xifra no representa ni la meitat dels municipis de l'Arxipèlag (és un 42%), i si es té en compte que fa més d'un any que tots els ajuntaments l'haurien de tenir enllestit, la proporció és baixa. En aquest sentit, tant Mir com Garau coincideixen en la importància que totes les administracions implicades actuïn per evitar sequera.

"Sobretot en els pobles de més de vint mil habitants és important que es tinguin planificades les actuacions a fer en cas de manca d'aigua", insisteix la directora general. Garau ha posat d'exemple Palma, que actualment està elaborant el Pla de Gestió Sostenible de l'Aigua en paral·lel amb el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). En aquest sentit també remarca que és positiu que ambdós plans vagin de la mà i assegura que "la majoria de municipis ho està fent així".

Un turista pot arribar a consumir fins a quatre vegades més que un resident

Des de Medi Ambient no només han apel·lat al paper dels ajuntaments, sinó que també demanen corresponsabilitat al sector turístic. "Tots sabem que els visitants poden consumir fins a quatre vegades més que un resident", assegura Mir. De fet, segons detalla un estudi publicat a la revista científica Journal of Sustainable Tourism per un grup d'investigadors de la Universitat de de les Illes Balears (UIB), els turistes que visiten les Balears consumeixen el 24,2% dels recursos hídrics autonòmics, o dit d'una altra manera: gasten un de cada quatre litres de l'aigua a l'Arxipèlag. En concret, són devers 33 milions de metres cúbics d'aigua a l'any.