L'oposició de Pollença exigeix al batle que modifiqui el Catàleg de Patrimoni, mentre que l'edil els acusa d'utilitzar-lo com a arma política

El principal partit de l'oposició a Pollença, Junts Avançam, ha exigit al batle que modifiqui el Catàleg de Patrimoni amb els requisits que el Consell de Mallorca va indicar, després que la institució insular tombàs el document per una qüestió administrativa. Per part seva, l'edil del municipi, Tomeu Cifre, ha acusat el partit pollencí de ser el responsable de la inadmissió del catàleg i usar-lo "com a arma política", segons ha explicat a l'ARA Balears.

A més, Cifre ha explicat que l'Ajuntament presentarà un recurs contenciós administratiu per recórrer contra la decisió de la institució insular. L'oposició, a través d'una nota de premsa, demana a l'edil que "no perdi més temps amb aventures judicials" i assegura que el batle "retarda l'aprovació del document". Per part seva, Cifre assegura que Junts Avançam hauria pogut aprovar el Catàleg de Patrimoni l'any 2019, si hi hagués incorporat les peticions dels altres partits del Consistori.

Les peticions feien referència a un debat entorn de la protecció de cinc residències familiars d'arquitectura tradicional situades a primera línia del Moll: Can Qués, Can Morató, Can Mena, Ca l'Adroguer i Can Tugores. La qüestió era si s'havien d'incloure o no en el Catàleg, ja que la protecció suposaria assumir possibles indemnitzacions als propietaris. En el Catàleg que ha tombat el Consell, el batle no hi va incloure aquestes cases per evitar les indemnitzacions, però assegura que havia arribat a un acord amb la directora general de Patrimoni, Kika Coll, que s'havia compromès a l'aprovació, amb la "prescripció" que hi introduïssin aquestes construccions una vegada presentat l'esborrany.

Entorn d'aquesta situació, el Consell de Mallorca ha tombat el Catàleg de Patrimoni a l'Ajuntament per tramitar-lo per "una qüestió de forma", segons el batle. "La Llei d'urbanisme exposa que ja no forma part d'un annex sinó del planejament, i per això necessita un altre tipus de tramitació. Després de 20 anys de lluitar per un catàleg que està totalment consensuat no el tornarem a fer". Per la seva banda, Patrimoni apunta que aquesta aprovació no és competència seva, sinó d'Urbanisme.