Paisatge urbà: tantes normatives com pobles

PalmaA sa Pobla, a Muro, a Manacor i també a altres pobles de Mallorca, les persianes dels portals s’obren cap a defora, amb el perill que això comporta si, en el moment d’obrir, passa qualcú per la vorera. En canvi, a molts altres municipis de l’illa, les persianes s’obren cap a dins. El teixit de cada poble és diferent i per això les normatives que regulen el paisatge urbà també ho són.

Ara bé, què és el paisatge urbà? Idò segons l’arquitecte Xisco Ramis, autor de Manual de bones pràctiques per a la redacció d’una ordenança reguladora del paisatge urbà, és “tot allò que és visible des de l’espai públic”. Per tant, això inclou des de les façanes de les cases, fins al bancs i pedrissos de les places i carrers, passant per la retolació dels comerços i les cadires de les terrasses dels bars.

Malgrat que tots els ajuntaments han desenvolupat una normativa urbanística determinada al llarg dels anys, n’hi ha uns que la tenen més desenvolupada, o que la fan complir més, que no uns altres. “Els casos de pobles amb centres històrics ben conservats i amb criteris que tendeixen a la uniformització se solen correspondre amb municipis amb interès turístic i alhora patrimonial, com són Alcúdia, Santanyí i Valldemossa”, comenta Ramis.

Als tres pobles esmentats, és habitual l’existència de façanes de pedra, ja sigui de carreus regulars o amb pedres irregulars amb les juntes fetes. En altres indrets, però, la tradició és diferent. “Les Normes Subsidiàries de sa Pobla especifiquen que les façanes han d’estar referides. D’ençà de fa un temps, hem detectat que en algunes cases del centre històric hi han fet obra per treure’n la pedra o, en la majoria de casos, els mitjans de marès”, comenta Antoni Simó Tomàs, regidor de Planejament Urbanístic d’aquest municipi. “És curiós que passi això, perquè a sa Pobla no és tradició que les façanes no estiguin retacades. De fet, n’hi molt poques, de cases pedra. La majoria són de marès, i també estan referides”, apunta el regidor.

“Allò ideal seria que cada municipi establís una zonificació dels seus nuclis urbans segons l’interès patrimonial de cada barriada. No és el mateix el centre històric que determinades àrees d’un eixample”, argumenta Ramis, que ha elaborat l’esmentat manual per encàrrec del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears i l’Institut d’Innovació Empresarial.

Tanmateix, Ramis hi afegeix una sèrie de matisos: “Des del meu punt de vista personal, i ara no parl en nom del COAIB, pens que si hi ha un solar en el centre històric d’un poble determinat, la construcció que s’hi fes no s’hauria de sotmetre als criteris constructius de fa dos segles. Les tècniques constructives han canviat, i encara que es faci una façana revestida de pedra, no serà mai com una paret de càrrega feta de parament de pedra. A l’interior sempre hi haurà uns fonaments. Si un ajuntament opta per aquesta via, el resultat final pot ser que obtinguem un poble que sembli un decorat de cartó pedra. Jo som més partidari que els edificis de nova construcció tinguin unes mesures i uns colors en consonància amb l’entorn”, comenta.

En el cas de Santanyí, l’Ajuntament estableix uns criteris en relació amb les façanes que afecten els acabats, la mida de les obertures, el material de les persianes i els colors permesos. Així mateix, les normes exigeixen que les cobertes de les cases, als tres primers metres que peguen al carrer, han de ser de teules i no poden ser de terrat. Aquests criteris s’apliquen als centres històrics de Santanyí, Calonge, es Llombards i s’Alqueria Blanca. La normativa, segons l’Ajuntament, també regeix als carrers de més enfora i més externs, però en aquest cas s’aplica de manera més laxa.

Normativa de Cala d’Or

Als nuclis de vorera de mar de Santanyí no regeixen els criteris d’estètica esmentats, sinó que s’hi compleixen els paràmetres urbanístics generals. Ara bé, el nucli de Cala d’Or és un cas especial, perquè les edificacions han de seguir la tipologia eivissenca, de coberta plana amb acabaments arrodonits i color blanc a l’exterior. Al centre històric de Cala d’Or hi ha una sèrie d’habitatges catalogats pel Consell, on l’exigència dels criteris és més restrictiva, mentre que a la part més exterior del nucli no ho és tant.

Segons la urbanista i arquitecta Maria Gómez Llabrés, “és important que els ajuntaments regulin el paisatge urbà, però això ha d’anar acompanyat de fer complir aquestes normes”. Ara bé, més enllà de les recomanacions que fa el COAIB, Gómez Llabrés considera que cada consistori també ha d’impulsar regulacions que s’adaptin al seu teixit urbà.

“Quan es concedeix una llicència d’obra per fer la reforma d’una façana, allò més visible en el projecte és la distribució d’obertures a la superfície. En canvi, els acabats o el color amb què es pintarà poden passar més desapercebuts als tècnics. En cap cas, però, això no és una excusa per no fer complir la normativa”, assegura qui també és coordinadora de Jane’s Walk Palma, el projecte de passejades que cada mes de maig fomenta l’esperit crític sobre urbanisme a Ciutat.

Pla Especial del Centre Històric d’Inca

Tot i que dins l’imaginari col·lectiu dels mallorquins tenen més pes els centres històrics de viles com Sineu, Porreres, Sóller i Binissalem, allò cert és que la ciutat d’Inca en té un dels més extensos, que va des del convent de Sant Francesc, a la barriada que du el mateix nom, fins a la barriada dels Molins, on es troba el convent de Sant Bartomeu, de les jerònimes, que són monges tancades. En aquesta àrea s’hi troben el call jueu, cellers històrics, el carrer Major, el de la Rosa, el de Sant Bartomeu, el de Sant Sebastià i el del Pou Lluc, entre molts altres.

“Fa anys que començàrem amb una sèrie d’accions per revaloritzar el centre històric d’Inca, i això inclou la mateixa reforma del teatre Principal i la futura creació de l’espai lliure públic de davant. Altres operacions són la reforma de la plaça del Mercat i la unió del carrer Ferrilla amb el carrer de l’Om amb un espai per a vianants”, comenta el regidor d’Urbanisme i Patrimoni de la ciutat, Andreu Caballero.

Tot i que el Pla General d’Ordenació Urbana desenvolupa una normativa específica al centre històric d’Inca, l’Ajuntament ha iniciat ara la fase de redacció del Pla Especial del Centre Històric. “El catàleg municipal de patrimoni inclou una fitxa per determinar els límits del centre històric. Serà el futur pla especial, però, el document que n’acabarà de determinar què s’hi pot fer i què no, tenint en compte una sèrie de criteris estètics. El PGOU just ho esmenta, el Pla Especial ho desenvoluparà”, explica el responsable d’Urbanisme d’Inca.