La pandèmia accelera la fugida de palmesans a la Part Forana

PalmaCada vegada hi ha més palmesans que decideixen canviar la ciutat per un poble. El confinament i les restriccions del Govern per frenar contagis de coronavirus han accelerat la recerca d’habitatge fora de Palma; ho demostren les altes en els padrons municipals. "Els mesos que els mallorquins varen passar tancats a casa varen fer que es valorassin més aspectes que abans no es tenien en compte”, explica el president de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris, Toni Gayà, "Ara necessitam més espai perquè passam més temps a casa". Aquest creixement es nota sobretot en municipis pròxims a Palma i també en els que estan a prop del recorregut del tren. Esporles n’és un exemple. Durant el 2020 aquest ajuntament va rebre 236 veïns nous. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la tendència a l’alça en aquest poble de la Tramuntana ja hi era, però no era tan elevada: el nombre d’empadronats va incrementar-se un 1,57% entre el 2017 i el 2018 (78 persones).

Els preus de venda d’habitatge a la Part Forana de Mallorca es mantenen estables, tot i que la demanda ha crescut després del confinament. “A principi de l’any passat teníem propietats que no es venien, però després del confinament es varen comprar pel preu que estava marcat”, explica Gayà. En canvi, a Ciutat el preu del lloguer va davallar un 9,13% durant l'any passat respecte del 2019, segons un estudi fet per Cort. Tot i això, els problemes d'accés a l'habitatge continuen a Palma, perquè els preus feia molts anys que pujaven, ha explicat aquesta setmana la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol. El gerent de Mallorcasa, Guillem Andreu, hi coincideix i assegura que la partida de ciutadans de Palma ja era evident abans de la pandèmia, però ara s'ha accelerat amb la crisi sanitària. “Aquests dos elements junts provoquen que hi hagi més peticions per comprar a la Part Forana”, diu.

A prop del tren

A Muro i a Lloseta també hi ha crescut la població. El tren passa per aquests dos pobles i per això “també hi ha més demanda a l’hora d’adquirir-hi un habitatge”, apunta Gayà. Georgina de Diego és una de les palmesanes que ha decidit canviar el paisatge de la capital pel de Lloseta. Durant anys es va plantejar deixar la ciutat, però el confinament la va motivar a fer la passa i el setembre va canviar de residència. “Feia temps que pensava mudar-me. Si hagués passat el confinament a Lloseta, hauria estat millor. M’agrada la tranquil·litat d’aquesta zona. A més, és un poble de fàcil accés, perquè l’autopista està devora i també s’hi pot arribar en tren”, explica. El batle de Muro, Toni Serra, està convençut que l’increment del padró del municipi està relacionat amb la pandèmia, perquè durant el 2020 ja varen inscriure 614 altes noves: “El confinament hi ha ajudat. Aquí hi ha més tranquil·litat que a Ciutat. A més, per arribar a Palma es tarda poc més de 30 minuts i també hi ha l’opció d’agafar el transport públic”, afirma.

L’agència immobiliària Eigentum Mallorca també ha notat un increment de la demanda d’habitatge a la Part Forana, sobretot a la zona del Pla, diu la treballadora d’aquesta empresa Maria Mas. A Vilafranca de Bonany, per exemple, l'any passat es varen tramitar un total de 244 altes noves, expliquen fonts d’aquest Ajuntament. Aquesta tendència a l’alça, però, ja venia d'anys anteriors i es va notar més entre el 2018 i el 2019, amb un creixement de la població del 6,4%, amb 204 habitants nous. Francesc Amengual deixà Palma el novembre per anar-hi a viure. Havia passat el confinament a Ciutat, però una oportunitat laboral el va dur a traslladar-se a Vilafranca. “És un gust tenir la natura just devora, però el que més valor és el tracte proper amb els veïns; a Palma és molt impersonal, no et coneix ningú”. La tranquil·litat del poble és un altre punt a favor i li aporta “més qualitat de vida”, apunta.

“Ara no es té la necessitat de viure just devora la feina”, explica Gayà, i això també du més mallorquins a deixar la ciutat. Tomeu Cerdà ha viscut gran part de la seva vida a Palma, però ara se'n va a Alcúdia. Fa feina en una empresa d’informàtica i el teletreball és un dels factors que més l’ha motivat per canviar de residència. Va passar el confinament en un pis de Palma i es va atabalar. “Amb les restriccions del Govern han desaparegut les comoditats que tenia a Palma. Hi feia feina i la vida social, però ara amb els amics no ens podem veure i feim teletreball. Crec que a Alcúdia guanyaré en comoditat perquè tindré més espai, més llum i més tranquil·litat”, explica. Cerdà ho té clar: “Si a la llarga continua el teletreball, és millor estar en un lloc on s’està a gust. I, si algun dia he d’anar a Palma, en uns 40 minuts hi seré”.

El president de la Federació d’Entitats Locals de les Balears (FELIB), Antoni Salas, també ha detectat l'augment d’empadronaments a la Part Forana de Mallorca. “És una bona notícia perquè així s’allibera un poc la demanda de Palma, s’optimitzen més els habitatges i s’omplen edificacions que abans eren buides”, diu. Mas també ha notat que alguns clients de Palma que, abans del confinament, volien vendre la segona residència que tenien a la Part Forana “han tornat enrere i prefereixen mantenir-la i estar-hi ells”, explica. No obstant això, Gayà adverteix que “els pobles no estan pensats perquè en poc temps hi hagi una gran afluència” i avisa que aquests moviments de població s’han de controlar.