El Parc Nacional de Cabrera celebra 25 anys amb l'anhel d'ampliar-se 90.000 hectàrees marines

Ses SalinesLa Colònia de Sant Jordi, com a port de connexió amb el Parc Nacional Maritimoterrestre de Cabrera, ha celebrat el 25è aniversari de la màxima conservació per a l'arxipèlag del sud de Mallorca remarcant la necessitat d'establir-ne un límits més amplis. El quart de segle de l'emblema mediambiental de les Balears coincideix amb el centenari de la legislació de parcs nacionals a tot l'Estat.

El conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, el director general de Parcs Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir, i el batle de ses Salines, Bernat Roig, han presidit els actes commemoratius que han tingut lloc al Centre de Visitants del Parc Nacional a la Colònia de Sant Jordi. Un acte en el qual s'ha reconegut la tasca dels que, des de diferents àmbits, treballaren per assolir la màxima protecció per a Cabrera. Emperò, Vidal ha subratllat que el Govern fa feina amb la idea d'un projecte d'ampliació, sense especificar-ne l'abast. D'altra banda, Marta Carreras, representat d'Oceana ha explicat a l'ARA Balears que "la idea és arribar a una ampliació de 90.000 hectàrees".

Vidal ha dit que s'està treballant amb ecologistes, pescadors, científics i tècnics en la conservació per tal d'establir un àmbit de protecció de la mar de Cabrera que podria ser d'"entre 90.000 i 5.000 ectàrees, encara que nosaltres -el Govern- volem que estigui més a prop de les 90.000". Des d'Oceana, Carreras ha afegit que la Llei de parcs nacional té un annex amb 13 ecosistemes marins susceptibles de protecció, "onze dels quals es troben a Cabrera, perquè és el millor exemple de tota la biodiversitat de la Mediterrània en miniatura". Oceana vol que el nou abast de protecció entri dins la zona d'escarpament marí, que té uns 2.000 metres de profunditat, una zona d'abisme que va des de Menorca fins a Eivissa, i on es troben catxalots, "que cal protegir, tenint en compte que només en queden un 400 a tota la Mediterrània".

Segons la plataforma científica internacional per la protecció del medi marí, "ja fa 10 anys que s'està treballant per poder ampliar la zona de parc nacional, cosa que permetria preservar una zona de tortugues, peix espasa, tonyina vermella, ostres gegants...".

La projecció d'un documental sobre la història del Parc Nacional de Cabrera, un dels 16 que hi a tot Espanya, ha servit per recordar la lluita social i política que va permetre que a l'abril de 1991 l'arxipèlag quedàs protegit.

Professionals i entitats que varen participar en aquesta lluita, o que al llarg del temps es varen significar pel seu suport o vinculació al parc, han rebut el reconeixement oficial en forma d'insígnies honorífiques. Entre aquests: a títol pòstum Félix Rodríguez de la Fuente, com a president de la Comissió de Conservació de Cabrera; Esteve Bardolet, expresident de Foment de Turisme; Antoni Grau en nom de la Societat de la Història Natural de les Balears; Xavier Pastor per dirigir la campanya a favor de la protecció de Cabrera abans de la declaració; Greenpeace també per la campanya a favor, igual que el GOB; Pere Oliver, actual president del Patronat, i Eugeni Aguiló, Severiano Quevedo i Albert Catalán com a presidents anteriors del Patronat; Joan Mayol, ponent de la Llei al Parlament de les Illes Balears instant la declaració de Parc Nacional; Josep A. Alcover per la idea inicial del parc i el seu paper determinant instant-ne la declaració; Jorge Enrique Moreno, director fins a 2015, i a Paco Triay una menció especial. L'acte ha acabat al pati del centre de visitants, amb un brindis pel futur del Parc Nacional.