Part Forana: municipis que sobreviuen a les turbulències internes

PalmaFelanitx, Campanet, Búger, Llucmajor i Maria de la Salut són els municipis de Mallorca més marcats per uns pactes polèmics, alguns dels quals suren amb no poques dificultats i on els respectius governs han tingut entrebancs per trobar un punt d'estabilitat. Dia 26 de maig es compleixen dos anys de les eleccions municipals a les Balears, amb les quals arrancava una nova legislatura. Els socialistes varen aconseguir 14 batlies, seguits del PP i El Pi, que n'obtingueren 11 cada un. A l'equador de la legislatura, alguns duen a l'esquena el feix d'una crisi política des del principi. A d'altres les relacions internes de l'equip de govern s'han deteriorat amb el pas del temps i la batlia ha canviat de color.

Búger

Primera dimissió després de les eleccions

La batlia de Pere Lluís Pons (MÉS) a l'Ajuntament de Búger només va durar quatre mesos. Fou el primer batle de Mallorca a perdre la vara municipal després de les eleccions del 26-M. Els resultats mostraven els socialistes com la força més votada –amb tres regidors–, però van anar a l'oposició després que el PP –amb dos edils– donàs suport al candidat de MÉS per Búger –que n'havia aconseguit tres–. Els socialistes no s'ho van prendre bé i acusaven els dos partits de tenir un preacord abans de les eleccions. La tensió va créixer fins al punt que la Policia Local va haver d'intervenir per frenar una enganxada entre el candidat independent del PSOE, Pere Torrens, amb el portaveu del PP, Rafel Reus.

Tanmateix, a Pons la batlia li va durar just un trimestre; els populars s'uniren en aquest cas amb els socialistes per tombar-li els pressupostos. Era el senyal que no tiraria res endavant i va dimitir. En el següent ple, Torrens era investit batle en minoria. La sorpresa ha arribat aquesta setmana, quan s'ha sabut que Colomá Capó del PP –té dos regidors– entra a formar part de l'equip de govern. La direcció popular ho aplaudeix, fet que ha provocat la indignació de la cúpula socialista perquè no en sabia res.

Campanet

Final a 32 anys de govern nacionalista

Igual que a Búger, la crisi política a Campanet va començar just després de les eleccions del 26-M. La força més votada va ser MÉS, amb cinc regidors. Amb aquest resultat, MÉS per Campanet aconseguia, una vegada més, situar-se al capdavant de l'Ajuntament. Però la sorpresa arribà el 17 de juny, en el moment de la investidura, quan El Pi i els populars votaren a favor dels socialistes i Rosa Maria Bestard es convertí en la nova batlessa del municipi en un equip d'11 regidors. Després de 32 anys de govern nacionalista, tret d'un petit parèntesi socialista, MÉS per Campanet va passar a l'oposició.

Felanitx

Un tomb cap a la dreta

A Felanitx els problemes de l'equip arrancaren just en guanyar els comicis, però la crisi política no la patia l'equip de govern en si, sinó el partit socialista que l'integrava. Felanitx va iniciar la legislatura amb un pacte de centreesquerra –format pel PSOE (4 regidors), Bloc (3 regidors) i El Pi (2 regidors)– i amb Jaume Montserrat (El Pi) assumint la batlia. D'aquesta manera, naixia un pacte en el qual els dos primers anys governaria el cap de llista d'El Pi i els dos darrers Xisco Duarte, del PSOE, però les bregues internes que sofria aquest partit van provocar que mai no arribàs a assumir aquest càrrec.

Les disputes dels socialistes venien des d'abans de les eleccions: una part de l'equip proposava Joan Aznar com a cap de llista, mentre que l'altra optava per Duarte, que finalment va repetir. Just després dels comicis Aznar va deixar el PSOE, però va continuar amb la seva acta de regidor i passà al grup dels no adscrits. Fonts del Consistori apunten que els problemes interns dels socialistes varen fer "insostenible" fer feina en equip. Per això, el mes de setembre del 2020, Montserrat va rompre amb el pacte i va cessar els tres regidors del PSOE: Xisco Duarte, Maria García i Damiana Massutí.

El Bloc també deixava els seus càrrecs per passar a l'oposició i El Pi va obrir converses amb Catalina Soler, històrica líder del PP felenitxer i exbatlessa. Finalment a l'octubre s'anuncià un nou acord de governabilitat amb el PP, El Pi i el regidor no adscrit, en el qual es va plasmar que Montserrat continuaria com a primer edil fins a noves eleccions. D'aquesta manera, l'Ajuntament de Felanitx (amb 17 regidors) va passar de tenir un pacte de centreesquerra a un de centredreta. En aquests moments, fonts del Consistori asseguren que hi ha "plena confiança i estabilitat" i que treballen en diferents projectes.

Llucmajor

Una crisi provocada per àudios

Dels tres partits que hi havia a l'anterior legislatura (PSOE, MÉS i El Pi), només els socialistes van mantenir el mateix nombre de regidors (5), mentre que els altres dos en van perdre prop de la meitat. La segona força més votada va ser la del PP, amb el nou candidat, Eric Jareño, com a cap de llista. El mes de juny els populars, Ciutadans, Llibertat per Llucmajor i ASI van arribar a un acord que va permetre a Jareño convertir-se en el nou batle de Llucmajor, governant amb coalició amb aquests partits.

La crisi política dins l'equip municipal va començar quan es varen filtrar a la premsa uns àudios en què dos regidors de Llibertat per Llucmajor, Alejandro Gaffar i Eloy Crisat, criticaven la gestió de Jareño. Aquest fet va provocar tensió dins l'equip de govern, fins que el batle els va cessar per "falta de confiança". Aquest pacte va durar poc més d'un any, fins que el juliol del 2020 es va trencar.

A partir d'aquí començà la reestructuració de l'equip de govern i, en substitució de Llibertat per Llucmajor, s'hi van reincorporar dos membres del grup mixt, José Pastor i Raúl Domínguez, regidors que havien estat expulsats de Vox. Per aconseguir la majoria absoluta (11 de 21 regidors), també es va pactar amb El Pi. El batle del Consistori assegura que ara el principal repte "és la reactivació econòmica", però que no deixa de banda altres projectes, com "posar en marxa el porta per porta i millorar les infraestructures del poble, entre d'altres". 

Maria de la Salut

Moció de censura

La crisi política de Maria de Salut va arrancar un any després de les eleccions. El 26 de maig del 2019, Biel Mas (El Pi) repetia batlia per segona vegada i pactà amb el PSOE per formar l'equip de govern. Les disputes varen començar l'1 de setembre de l'any següent, quan des de l'oposició X Maria (coalició formada per MÉS i independents) i PP anunciaven una moció de censura contra l'equip de govern municipal. Es va aprovar en el ple amb sis vots a favor i cinc en contra. Els motius amb què es justificava el canvi de rumb eren: "falta de transparència, mala gestió dels pressuposts i no donar solucions als problemes reals", apuntaven des de l'oposició. Mas qualificà aquesta proposta "d'engany al poble" i el mes d'octubre de l'any passat Bernat Quetglas, que era el primer suplent de la llista de X Maria, es convertí en el nou batle de Maria de la Salut. Segons l'acord al qual arribaren els ecosobiranistes i populars, la legislatura acabarà el 2023 amb Jaume Ferriol (PP) com a primer edil.