Virgilio Moreno: "El partit popular s'està arrossegant per l'extrema dreta i no és propi del PP d'aquí"

IncaEl passat 2 de novembre, Virgilio Moreno va complir 20 anys a les files de l'Ajuntament d'Inca. Primer, des de l'oposició i des del 2015 com a batle. En el segon mandat, s'ha proposat executar les obres que canviaran el mapa urbanístic de la ciutat. Obrirà carrers, crearà espais per a vianants i fins i tot un altre polígon. Això, lligat a potenciar el sector cultural i de serveis. Tot per mantenir el títol de capital del Raiguer d'una ciutat que no ha aturat de patir canvis els darrers 40 anys.

Quan éreu regidor hi havia una majoria absoluta del PP que va durar anys i fa dues legislatures que heu capgirat el patró. Quins pensau que són els canvis sociològics que ho han provocat?

— Són cicles, sense cap dubte. Es va provocar un canvi l'any 2015, es va consolidar l'any 2019 i continuam amb la feina de consolidar aquest canvi de cicle. Tal vegada hi va influir el canvi social, però, sobretot, s'ha de tenir en compte que és normal el desgast de 20 anys de batlia del Partit Popular. Nosaltres vàrem posar damunt la taula tota la nostra experiència. Quinze anys a l'oposició et donen per veure tot allò que s'ha fet bé, i el que no. Tot, amb un missatge clar a la ciutadania: tenim projecte, objectiu i equip. Ara, se n'està veient el resultat. No només amb les obres, que és el més vistós, sinó en l'aposta per canviar la societat.

Qui és el vostre referent polític?

— De referents polítics en tenc a diferents nivells. Pel que fa a la batlia, tots els batles que han passat són referents, siguin o no del meu partit. El que m'agrada és aprendre i escoltar. Sobretot veure què podem millorar. Jo som molt autocrític amb la feina que feim a l'Ajuntament d'Inca. Com que he estat a l'oposició tenc les dues visions. A vegades tenc com una obsessió amb l'autoanàlisi i l'autocrítica. Evidentment, no ho podem fer tot bé per a tothom, però intentam que es faci al millor possible.

Quin ha estat el vostre exemple com a batle d'Inca?

— He après de tots els que he tingut coneixement. Andreu Crespí, Toni Pons, Jaume Armengol, Pere Rotger, Rafa Torres... De tots n'agafes coses. Sobretot dels darrers. Aprens què s'ha fet bé i què pots millorar.

Inca, poble o ciutat?

— Ciutat amb cor de poble. Crec que aquest eslògan cada vegada es fa més visible. La gent se'l fa seu.

I vós, batle de poble, tot i els canvis?

— Sí. El sentiment de poble no l'hem de perdre mai. Som gairebé 34.000 habitants. Hem crescut molt els darrers sis anys, però hem de lluitar per mantenir el sentiment de poble. Cada vegada som una ciutat amb més serveis, com a capital del Raiguer. Som un referent a la Part Forana i volem ser la capital de tota la Part Forana i es fa amb feina per recuperar el sentiment d'orgull inquer.

Heu repetit el Pacte de la primera legislatura. Entenem que va anar bé tenir tenir de socis a MÉS i El Pi. Com són les relacions amb aquests partits?

— Tenim normalitzades les relacions. Som un dels pocs municipis que en la segona legislatura han reafirmat el Pacte. Aquesta legislatura ve marcada per la pandèmia, però de les prioritats que vàrem signar el juny de 2019, el 75% les havíem complert el juny del 2021. Vàrem reafirmar les apostes polítiques dins el programa de reiniciar Inca.

Aquesta vegada, però, El Pi no era necessari per aconseguir governar. Tot i això, vàreu apostar per reeditar el Pacte. Ha estat fructífer?

— Sí, perquè pensam que la feina que vàrem fer en la legislatura passada l'estam continuant en aquesta. Amb El Pi tenim moltíssima sintonia i compartim objectius, igual que amb MÉS. Estam oberts a qui vulgui fer feina per Inca, lluitant.

Una de les fites d'aquesta legislatura ha estat la reobertura del teatre Principal. Per què s'ha tardat 20 anys a reobrir-lo?

— La reforma del teatre Principal és una història de gairebé 20 anys. Un dels objectius de la legislatura passada i aquesta eren les obres i la reobertura. Quan ja estava a l'oposicó deia el mateix. La fundació del teatre està formada per l'Ajuntament, el Consell i el Govern i aquests socis són molt importants per fer l'obra i per al manteniment i la programació de l'activitat cultural. Tenim un pressupost per al teatre de 450.000 euros (amb aportació de 150.000 dels tres socis), però començam de menys cent per donar-lo a conèixer. Molta gent encara no es creu que el teatre Principal estigui obert i doni oferta de teatre, cinema, dansa, etc. Hem de fer molta feina perquè la gent es faci seu el teatre. Hem començat bé; 7.000 persones hi han passat i són dades que no esperàvem, però són molt bones. Començam la gestió i estam molt il·lusionats perquè sigui un referent a la Part Forana.

Hi va haver enfrontaments amb els socis de govern pel control del teatre?

— No. El que volem és que el teatre funcioni i entre tots hem aconseguit que sigui una realitat i funcioni. Teníem clar al Pacte que la gerència es decidiria des del partit socialista, com a membre d'aquest pacte, i així ho vàrem dir a les reunions on vàrem posar el nom de Biel Amer damunt la taula i està acceptat per tots els membres del Pacte. El teatre és una fundació que no només és l'Ajuntament, sinó que el Govern i el Consell en són una part fonamental. No només pel que fa a l'economia. L'Ajuntament d'Inca no pot assolir tot sol el pressupost per tenir una programació estable al teatre Principal. Són molt importants també per prendre decisions i anar plegats per tenir una programació estable. A través del teatre Principal de Palma, de la Direcció General de Cultura, de l'Orquestra Simfònica que depèn del Govern, etc.

A Inca hi havia tres cinemes, un d'ells es trobava a l'edifici El Mercantil. L'Ajuntament s'ha plantejat adquirir-lo?

— El que tenim ben clar és que l'aposta és el teatre Principal. Ens ha costat 20 anys! Trobar inversions, fons europeus, fons Feder... Abans parlàvem dels socis i els hem de donar les gràcies perquè sense el Govern i el Consell no hauria estat possible. Pel que fa a El Mercantil, hem de dir que és un edifici emblemàtic i la propietat està fent passes per donar-li un ús. Nosaltres en aquest moment no podem fer front a la inversió, però col·laboram amb la propietat per fer viable el servei que sempre ha donat a la ciutat.

La inversió cultural i l'intent d'entrar al circuit turístic és una manera de reencaminar l'economia d'Inca, després que la indústria tèxtil i del calçat ja no sigui la que era? Es fa per mantenir l'etiqueta de capital del Raiguer?

— La capital del Raiguer està clara des del moment que tenim molts de serveis. L'activitat econòmica històrica és l'industrial i ara, són els serveis de diferents àmbits. Tenim delegacions del Govern, del Consell, d'Hisenda, de Seguretat Social i tenim l'hospital comarcal, la qual cosa és rellevant. Una altra passa va ser l'hospital Sant Joan de Déu inaugurat el 2019 per descentralitzar des de Palma l'activitat concertada de l'IB-Salut. Ara, sumam altres tipus d'activitats; des de la sanitària perquè les principals marques s'estan instal·lant a Inca, fins a la restauració. També el sector de les cadenes alimentàries està apostant per Inca, gràcies a la seva ubicació. Fins i tot hi haurà dos centres comercials, com el Lidl que s'obrirà pròximament. Som la capital del Raiguer pels serveis. L'obertura del teatre Principal es conjugarà amb la restauració, el turisme, cultura, i el patrimoni. No teníem hotels i aquest mes obrirà el segon hotelet d'interior i hi ha projectes per obrir-ne més. No volem ser una gran ciutat d'hotels, però donam suport a l'aposta per la rehabilitació de patrimoni a través de l'oferta turística sostenible amb els petits hotels que tenen 10 o 12 places hoteleres. Inca te més de 2.000 places en turisme vacacional i es começa a notar en la restauració. Tot està transformant la ciutat.

Inca creix, però cap a la perifèria, especialment amb l'instal·lació de serveis i grans cadenes, com bé heu dit. Corre el perill Inca de convertir-se en un polígon i que els visitants i compradors no entrin al nucli històric?

— Això és el gran repte. Estam veient que el petit comerç del centre ho passa malament. No ara, sinó des de fa temps. Ara, s'estan instal·lant franquícies que donen un altre tipus de servei. El que volem des de l'Ajuntament és que tota aquesta activitat de la perifèria entri dins la ciutat per consumir-hi, almanco un tant per cent. En aquests moments estam a punt d'adjudicar el pla especial del centre històric d'Inca en el qual s'aposta molt per aquesta zona. El nucli antic, per ubicar-nos, és des de Sant Francesc fins al monestir de Sant Bartomeu (els molins). Volem potenciar urbanísticament tot el diàmetre que envolta aquesta zona. Veim que gràcies a les obres de reforma com les de la plaça de Mallorca, la del Mercat Cobert, l'obertura del carrer de Ferrilla cap al nucli antic, el teatre Principal i la seva plaça, etc, hi ha canvis al voltant dels comerços; s'estan adquirint locals que estaven tancats i nosaltres estam apostant per un pla de façanes potent amb un 50% més de subvenció per als que vulguin reformar la seva façana si es troba al barri antic. Amb tot això veim que el pla especial del centre històric funciona i aquest és el futur que volem i ho farem gràcies a la creació de passeigs que afavoreixin els vianants, la descongestió i la creació de nous espais perquè els propietaris reformin les cases o que tots aquells que ara no se senten atrets per viure a Inca ho puguin fer. Em consider un batle de poble perquè cada dematí vaig a fer el cafè als bars i tenc contacte amb gent que m'explica que els padrins li han deixat una casa al centre històric i veuen que hi ha canvis i s'hi animen perquè són els barris on han crescut.

Aquest és el futur, però i el present? Com es gestionen totes les obres? Amb la reforma de la plaça del Mercat hi ha hagut queixes dels comerciants.

— Les obres sempre produeixen queixes, és normal. En el cas del mercat cobert hi haurà un abans i un després. Els mateixos propietaris que tenen locals allà veuran com es multiplicarà el valor de la seva propietat i els comerços de la zona es veuran afavorits perquè es crearà un punt de trobada que fins ara no hi era. Sabem que la plaça ha provocat problemes i refús social i això canviarà. Tot això es va planificant tècnicament amb el temps. No aixecarem tota la ciutat a la vegada. Hi haurà una planificació i anirem fent totes les obres. Sobretot, perquè tot el que deim es fa.

Alguns veïns es queixen perquè hi ha establiments que tenen obert fins ben tard al vespre. Està regulat?

— Sí que tenen un horari, igual que els restaurants i l'horari de terrasses. Els establiments menors de 300 metres quadrats poden obrir 365 dies a l'any, però no 24 hores.

Hi continua havent un problema de circulació, tot i l'obertura d'aparcaments.

— Si, perquè som un poble i encara tenim la mentalitat que per anar a comprar a plaça hi hem d'aparcar just davant i això és impossible. Feim molts d'esforços en mobilitat, amb la creació d'aparcaments dissuasius (hem adquirit solars privats i hem obert aparcaments tancats i oberts), però encara hem de fer molt per minvar el problema. Fins que no tinguem una solució per part del Consell de Mallorca per desviar tot el trànsit que passa pel centre de la ciutat (en l'eix dels Reis Catòlics cap a Selva) poca cosa podem fer des del punt de vista de la mobilitat interna.

La solució passa per fer la ronda?

— La ronda és necessària, però entenc que provoqui controvèrsia. El que vàrem fer nosaltres és minimitzar el projecte que havia aprovat el PP, però l'hem de fer per poder continuar amb el projecte de crear espais zero de fum.

El problema no es troba en la zona de les escoles?

— El problema del trànsit de les escoles no s'arreglarà amb la ronda. Per solucionar el trànsit de la zona de les escoles estam plantejant obertures de carrers. Pròximament, plantejarem accions a la zona de Sant Tomàs i La Salle. La ronda no arreglarà el problema perquè les escoles continuaran allà. Crearem vials nous i farem més aparcaments perquè es pugui atenuar el problema a la zona de les escoles. La ronda és necessària per desviar el trànsit intern. Que hagi de tenir un o dos carrils o per on ha de passar, això és qüestió del Consell. A mi ja m'agradaria haver convertit en zona per a vianants els carrers de l'Hostal i de les Garroves, la zona de darrere Santa Maria la Major, etc. El problema són els cotxes.

Us preocupa que Vox hagi entrat a les files del Consistori?

— No em preocupa perquè democràticament són allà per llei, perquè els han votat. El que em preocupa és el perill de la democràcia en què podem caure si l'extrema dreta té un suport majoritari a les institucions. Quan anam pel carrer palpam la realitat. A l'extrema dreta no li agrada la democràcia i vol imposar les seves idees. Aquí les forces polítiques hi tenim molt a dir. Des dels ajuntaments, el Parlament i fins i tot el Congrés. És el que hem fet aquí: fermesa davant les accions que l'extrema dreta vol fer visibles. Ser molt contundents.

Inca va ser en el seu moment un exemple d'integració per a la comunitat immigrant que provenia de la Península. Encara ho és?

— Nosaltres no tenim problemes socials d'integració. El Partit Popular s'està arrossegant per l'extrema dreta, la qual cosa preocupa molt perquè està seguint línies que no són pròpies del PP d’Inca i de les Illes, regionalista i d'aquí. Ara està tirant molt cap a la dreta i, fins i tot, copia missatges de l'extrema dreta. Aquí no hem tingut mai problemes d'integració. Jo som hereu dels immigrants que varen venir als anys 50-60 i ens sentim totalment integrats (els meus pares, i evidentment, la meva generació que ja ha nascut aquí). La sorpresa és que molts d'aquests que varen venir de fora i es varen haver d'integrar són els que ara llancen missatges cap a col·lectius immigrants. En la passada legislatura vàrem fer una declaració de força, quan hi va haver la declaració de certes persones que presumptament estaven vinculades al gihadisme. Record que aquell mateix dia vàrem fer una demostració d'unitat perquè convocàrem tots els representants de les associacions i col·lectius musulmans i des de la sala de plens i tots plegats vàrem enviar un missatge de comunitat.

Com s'ha gestionat la pandèmia?

— Han estat moments molt durs. Ningú havia gestionat una pandèmia i ningú sabia com fer-ho. Nosaltres des del primer moment vàrem fer feina amb tots els partits municipals i tècnics de la casa i des del primer moment vàrem tenir clar que l'important eren les persones i tots els col·lectius, amb més suport als serveis socials. Projectes com les Repuntadores o els Herois dels Petits de la Casa. Va ser molt dur, però hi va haver molta satisfacció per sortir-ne.

En quin punt es troba la construcció de l'escola nova, la gran demanda de les famílies d'Inca?

— L'any 2015 ens vàrem trobar moltes coses pendents, com el tema educatiu. Nosaltres hi hem fet una gran inversió. Ara, esperam i serà imminent el projecte executiu per poder-lo licitar. Des del primer moment sabem que l'escola nova és una prioritat i per al Govern també ho és. Nosaltres tenim els doblers i els avançarem. En concret, avançarem cinc milions d'euros, que estan als pressupostos del 2022. Estam preparadíssims perquè tot d'una que l'IBICEC ens doni el projecte, licitarem les obres.

La residència Miquel Mir deixarà de ser municipal i passarà a ser del Consell. Per què?

— Ho vàrem demanar nosaltres. L'edifici continua sent municipal, però la gestió de la residència i del personal serà de l'IMAS. Vàrem prendre aquesta decisió perquè s'havia de fer una gran inversió per a la reforma i va coincidir que el Consell necessitava un espai a la Part Forana per posar en marxa el seu nou model sociosanitari, que va més dirigit a l'atenció domiciliaria. No és casualitat que tinguem l'hospital comarcal, tampoc ho és que el Govern donàs el vistiplau per fer l'hospital assistencial Sant Joan de Déu aquí mateix i tampoc ho és ara amb aquest traspàs de gestió. Aquest triangle és el que formarà la prova pilot de la nova política social i assistencial i es farà a la comarca del Raiguer.

El que no sembla tan fàcil de gestionar són els residus...

— La passada legislatura ens vàrem posar com a objectiu canviar el model de gestió de residus i vàrem fer una aposta forta i valenta. Quan parles de llevar contenidors del carrer crees un debat polític i social, però amb el temps hem vist que llevar els contenidors del sol rústic ha minvat el turisme de residus. Ara, a més de la meitat del municipi hi ha el porta a porta, a més dels punts que tenim del polígons.

Si sou la capital del Raiguer, com són les relacions entre els batles dels municipis del voltant?

— Molt bones. Precisament, la vocació de capital del Raiguer ens fa oferir la nostra ajuda per al que necessitin. Per exemple, pel que fa al manteniment dels camins o en l'àmbit cultural. Hi ha molta col·laboració, tot i que hi hagi colors polítics diferents. Ara acabam de fer el projecte d'escultures de Joan Bennàsser, Camins de Lluc, que ha unit a Inca, Selva i Escorca.

L'orgull inquer se sosté pel Dijous Bo? Tot i que els darrers anys la fira ha canviat molt...

— Feia molt que no es podia celebrar el Dijous Bo. Enguany, tanta sort que ho hem pogut celebrar. Igualment, està canviant tot i hem d'estar preparats per escoltar la demanda de la ciutadania. L'orgull de poble es manifesta a través de les festes populars i volem que la gent hi participi. Aquí durant l'estiu es deia que tothom se n'anava als "banyos", en referència a les platges de Pollença, Alcúdia i Can Picafort. Per això, volem que la gent hi participi.

Us tornareu a presentar a les eleccions?

— Sí, vàrem començar un projecte el 2015 i l'hem de continuar.

Passau pena que amb les eleccions del 2023 tot el que heu començat, com el projecte urbanístic, quedi dissolt?

— Farem el màxim que puguem i ho intentarem deixar tot projectat. Tenim ben clar que després de nosaltres vindrà més gent que ho ha de fer millor que nosaltres. Les pròximes eleccions són importants perquè la gent vegi que el canvi de model de ciutat i el canvi de cicle ja estan en marxa.