Què passa als mercats coberts dels pobles perquè hi hagi més de la meitat dels trasts buits?

PalmaLa desertització dels mercats coberts ubicats a la Part Forana fa dècades que va començar i encara avui en dia, en els pocs que queden oberts, l’activitat no ha remuntat. Sense comptar els de Palma, a Mallorca només quatre tenen obert cada dia i són el d’Inca, Manacor, Sóller i Felanitx. Però que n’hi hagi pocs no és l’únic senyal del declivi, sinó que de tots els trasts que hi ha disponibles per ocupar en aquests quatre mercats, que són prop de 70, només n’hi ha una trentena d’oberts. Més de la meitat estan buits per falta de placers interessats a ocupar-los.

Què hi passa? Els motius són diversos, però els comerciants consultats coincideixen i en destaquen sobretot dos: la manca de relleu generacional per les condicions laborals i l’arribada dels supermercats als municipis. Precisament, el president del mercat de Sóller, Xisco Martínez, lamenta que la proliferació de grans superfícies els hagi afectat: “Abans el mercat era qui proveïa els particulars, però també la resta de botigues i els restaurants. Ara la immensa majoria va al súper, mentre que els restauradors van a grans distribuïdores”.

Corrobora aquesta tendència l’altra part implicada, una veïna de Manacor, Bàrbara Duran, que ha deixat d’anar al mercat municipal: “Fa més d’un any que no trepitj el mercat, m’és més còmode anar a una banda on trobi de tot”. Precisament, el cas de la capital del Llevant és el més crític dels quatre que queden. De la vintena de trasts que hi ha disponibles al mercat de Manacor, només mitja dotzena estan ocupats diàriament, mentre que els dissabtes se n’omplen alguns més. Actualment, s’hi ofereix fruita, verdura i carn, ja que la peixateria ha quedat buida enguany i l’Ajuntament en cerca relleu, perquè no hi ha peticions. “A mi no em val la pena desplaçar-me a peu fins al mercat per comprar només carn o només verdura. Per estalviar temps, necessit anar a un lloc on pugui comprar de tot”, hi insisteix Duran.

A Felanitx, succeeix per l’estil. Hi ha en l’actualitat sis trasts oberts, una xifra que només representa la meitat dels disponibles. El regidor de Comerç, Rafel Rubio (PP), reconeix que hi ha poca oferta, però detalla l’esforç que es fa des de l’Ajuntament per intentar revertir la situació. “Estam en contacte amb diversos pagesos ecològics a veure si s’animen a muntar una paradeta pròximament”, apunta Rubio. El regidor considera que és complicat donar-hi més activitat perquè els hàbits de compra han canviat. “Tanmateix, el mercat no pot tenir un horari tan ampli com un supermercat, per tant, s’ha de jugar amb els valors afegits que té, com és la qualitat del producte”, explica Rubio.

No obstant això, no només han canviat els hàbits dels clients, sinó que els futurs placers tampoc ja no volen heretar les mateixes condicions laborals. El president del mercat d’Inca, Mateu Cabot, que en du la peixateria, no sap què passarà amb el negoci quan ell es jubili. “No crec que els meus fills agafin la peixateria perquè és una feina dura”, lamenta. Cabot s’aixeca a les tres de la matinada per anar a la llotja i oferir producte local de qualitat. “Aquest és el factor que més ens diferencia i no ho puc obviar, per molt mal de conciliar que sigui”, reconeix.

Inca, l’excepció

El mercat d’Inca és, tot i això, l’excepció que confirma la norma: només té dues paradetes buides. Tant la regidora de Mercats, Maritxé Fernández, com el president de l’entitat coincideixen que hi ha diversos elements que afavoreixen el funcionament del mercat. “Que s’hi pugui accedir en cotxe; aparcar és molt important”, remarca la regidora. Cabot, per la seva banda, recupera la dita de “la gent fa gent” i assegura que “el fet d’haver-hi un supermercat als baixos no és una competència, sinó tot el contrari”. Al mercat d’Inca s’hi pot trobar peix, carn, fruita, un forn, productes a granel i vi, entre d’altres. “Hi ha poques paradetes, però s’hi pot trobar quasi de tot, i allò que hi manca està al súper de baix”, explica Fernández.

La suma de molts de factors és allò que determina el bon funcionament d’un mercat. La ubicació, l’accessibilitat, la varietat de productes, la qualitat, els preus i l’oferta complementària. Algunes d’aquestes qüestions, com l’estat de les instal·lacions, l’accessibilitat i la promoció, són competència dels ajuntaments i, en aquest sentit, es pot dir que Inca ‘ha fet els deures’. Fa tres legislatures es va refer tot l’edifici i s’hi va construir l’aparcament, mentre que enguany s’hi ha reformat l’accés.