Què ha passat amb el ‘boom’ d’hotels urbans previstos a Manacor?

ManacorQuè ha passat amb tots els hotels urbans que s’havien de fer a Manacor? De tota aquella xarxa programada que havia de dotar la ciutat d’una oferta interna potent tot aprofitant l’augment de turistes i l’efecte crida de l’acadèmia de tennis de Rafel Nadal? Idò que ja només en queda un d’actiu i que fa dos anys que espera el sus de l’Ajuntament per començar.

Precisament el mateix temps en què el boom va estar en el seu moment més àlgid i hi va arribar a haver cinc establiments programats al centre de la ciutat, entre alguns registrats al Departament d’Urbanisme i altres en vies d’enllestir l’adaptació arquitectònica. Ara, de tots aquells, només el Casal Rooms & Pool del carrer de Francesc Gomila és l'únic amb possibilitats factibles... i així i tot, la demora municipal en atorgar permisos d’obra també pot frustrar-lo.

El punt en comú de tots aquests futurs hotels interiors és que havien de servir, entre altres coses, per rehabilitar i adaptar antics casals manacorins a fi de donar-los una nova vida. Fent una repassada, sabem que n’estaven previstos dos just devora el consistori: un al carrer Nou i un altre al carrer del Baix Riera. Un tercer a l’històric casal de Can Massanet, a la plaça de les Verdures, i dos més al carrer de Francesc Gomila, a pocs metres de la plaça de la Bassa.

Si començam pels dos primers, el del carrer Nou, tot i iniciar els tràmits municipals, prest va veure que les exigències de la normativa urbanística local limitaven la seva inversió i reduïen el nombre d’habitacions previstes en paral·lel al marge de rendibilitat. Tampoc la cafeteria planejada a la planta baixa va poder obrir i va haver d’emigrar pocs metres més enllà.

Per la seva banda, la casa on va viure el baix Riera (l’històric cantant operístic manacorí) i situada al carrer del mateix nom, després de diversos intents frustrats, es va posar a la venda i finalment ha estat venuda fa tan sols unes setmanes a capital estranger a fi de convertir-la en habitatges particulars.

El tercer cas és el del casal de Can Massanet, a la plaça de les Verdures, propietat fins fa uns mesos de la família Ferrer Vallespir. L’arquitecte manacorí Llorenç Brunet n’havia arribat a fer un projecte virtual de la distribució d’habitacions, enllaçat amb un segon immoble del carrer del Pare Andreu Fernández, que havia de servir de dependències complementàries i pati interior. Fa mig any Can Massanet fou adquirit definitivament per un inversor alemany que el reformarà i en farà habitatges privats.

Finalment, dels dos previstos al carrer de Francesc Gomila, un ja ha deixat d’estar damunt la taula. Es tracta de l’antic hotel Felip de Manacor. Els promotors de la reforma per obrir-lo registraren el projecte davant el Departament d’Urbanisme municipal el novembre de 2021. En total, l’hotel boutique, promogut per l’empresa de l’expolític Joan Lladó, havia de tenir 22 luxoses habitacions de mides diferents.

Dos anys esperant permisos

El Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor fa anys que té problemes. La manca de funcionaris tècnics, d’arquitectes i enginyers provoca que els temps d’espera burocràtica per un simple permís d’obra se’n vagin ja per damunt l’any i els dos mesos. Una demora inconcebible per a un municipi que està a punt de superar els 50.000 habitants.

Aquest és el cas del casal situat al número 26 del carrer de Francesc Gomila, l’únic projecte d’hotel urbà que en aquests moments té possibilitats de sortir endavant. Sota el nom de Casal de Manacor Rooms & Pool i la direcció de l’empresari Gaspar Forteza, aquest mes de juny farà dos anys que espera per començar unes obres de reforma que només amb la rehabilitació de la teulada ja suposarien una inversió de prop de 300.000 euros. “Això pot arribar a posar en perill l’hotel… perquè hi ha treballadors a punt per començar i els permisos no arriben”, diu Forteza mentre mostra els documents que demostren el temps exagerats d’espera.

“Segur que si aquests tràmits fossin més ràpids entrarien més projectes hotelers”, confesa el batle de Manacor i alhora regidor d’Urbanisme local, Miquel Oliver. “Dit això, també s’ha de tenir en compte que tot això s’accentua pel procés d’estabilització en què estam immersos dins l’Ajuntament, i que fa que el Departament d’Urbanisme pateixi per treure les coses endavant. Afortunadament, ara hem passat d'un arquitecte a tres, però continuam sense enginyers”. 

Aquest dèficit arrossega inevitablement el fet de poder donar llum verda a les llicències integrades. “Per a un canvi d’activitat com és un hotel és imprescindible l’informe d’un enginyer. Per tant, si no en tenim.... En aquest sentit depenem, con el 80% o 90% dels ajuntaments, del Consell de Mallorca, que és qui guia aquest procés d’estabilització”. Una adaptació que hauria d’acabar el proper 31 de desembre. “Per als casals és una bona sortida urbanística perquè Manacor, per les seves dimensions, no té ara mateix les places hoteleres que hauria de menester, a més de pel turisme, pel volum d’empreses i l’activitat cultural, per exemple. Altres pobles molt més petits en tenen més”, conclou Oliver.