La manca de personal, el principal problema portes endins dels ajuntaments

Un particular fa coa en un ajuntament de Mallorca per sol·licitar una llicència d’obres. Necessita fer una reforma en un bany perquè un membre de la família té mobilitat reduïda. Allò que no sap és que tal vegada la tramitació del permís tardarà sis mesos a arribar. Aquest és un exemple que podria representar les conseqüències de la manca de personal als ajuntaments, una situació que el Govern i la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) ja han denunciat a l’Estat. En concret, les administracions locals han reclamat per escrit al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública l’eliminació de la taxa de reposició, aquella que per llei limita la quantitat de personal que pot contractar qualsevol administració pública. Cal tenir en compte que aquesta taxa va entrar en vigor el 2012, en l’anomenada llei Montoro, per tal de controlar la despesa en personal dels departaments públics, després d’una “estirada d’orelles” des d’Europa perquè “es gastava massa en la plantilla, amb relació a altres països”, segons explica l’encarregat dels Serveis Jurídics de la FELIB, Miquel Santandreu.

A més, la problemàtica derivada de la manca de personal s’ha agreujat en els ajuntaments els darrers temps per diversos motius, com ara la creixent exigència administrativa i burocràtica i per la necessitat de gestionar pressupost, això darrer agreujat després que s’hagin alliberat les regles fiscals que permeten recuperar romanents de les caixes municipals i de l’arribada de fons europeus per mitigar els efectes de la pandèmia.

L’assumpte afecta ajuntaments grans i petits. Per exemple, Alcúdia és el municipi de les Balears amb més romanent a la caixa, amb 97 milions d’euros. En els pressupostos d’enguany n’han aprofitat 9.000.600, però no és fàcil de gestionar amb el personal actiu, segons explica la regidora d’Hisenda, Contractació i Estadística, Joana Maria Bennassar. “Només a l’àrea d’Intervenció som set persones que gestionam 37 milions d’euros”, diu. A més, conta que per contractar personal nou es necessita un tècnic especialitzat, que en aquest cas també és un i “insuficient”. A Porreres, com a exemple de poble petit, la situació “és desesperant i un vertader caos”, afirma la batlessa, Xisca Mora. Tant, que ella mateixa treballa en tasques administratives “que no corresponen a un batle”, diu, com per exemple l’elaboració d’informes de necessitat, justificacions de pressupost i despeses, etc. “El ciutadà no ho entén mentre espera qualsevol tramitació, perquè no sap que a l’àrea d’Urbanisme només tenim una persona”, lamenta.

La solució passa per la creació de borses. Per exemple, es pot crear una borsa per acumulació de tasques per a gestions específiques, però només permet un contracte de sis mesos. Per altra banda, també existeixen les borses generals, que per la regidora d’Alcúdia són “inefectives”, ja que el personal va rotant d’una administració a una altra i el treballador necessita un temps mínim d’adaptació. I quan s’ha complert, el treballador ja ha de rotar. El vicepresident de la FELIB i batle de Marratxí, Miquel Cabot, recorda que alguns ajuntaments opten per crear projectes programa per contractar gent, però amb un màxim de tres anys de contracte.

Adeu a la temporalitat

Precisament, l’Estat obliga ara a eliminar el personal temporal a les administracions públiques. Això suposarà una reestructuració de les plantilles, però en cap cas augmentar les places. Als ajuntaments, es calcula que entre el 50% i el 70% del personal està en situació d’interinitat, explica el tècnic de Serveis Jurídics de la FELIB. Així, el personal dels ajuntaments que acumuli un mínim de tres anys en situació temporal ininterrompuda s’haurà de sotmetre el 2023 a un concurs o un examen d’oposició per mantenir el lloc de feina, relata Santandreu. Aquesta situació, imposada per la Llei de temporalitat, afectarà treballadors interins que fa entre 10 i 20 anys que estan en un ajuntament, i a altres “fins i tot els toca en edat pròxima a la jubilació”, explica.

Ara bé, per evitar el desmantellament de les oficines públiques, la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat ha negociat les condicions del procés amb les diferents administracions, incloses les locals, i amb cada un dels representants sindicals. L’11 de maig es va arribar a l’acord que tots aquells treballadors anteriors al 2016 i que, per tant, faci més de 7 anys que fan feina al mateix lloc, evitaran l’examen i entraran per concurs de mèrits, segons explica la directora general de Funció Pública, Carmen Palomino. La valoració de l’experiència era un dels punts calents de la negociació, a més de la consolidació jurídica de l’acord, i una de les exigències de la FELIB i els sindicats. Finalment, s’ha acordat que sumarà el 45% a l’examen d’oposició.