Magdalena Perelló: "A Llubí per anar a fer una cervesa, per fer cent metres, agafam el cotxe"

Magdalena Perelló governa a Llubí des del 2015. Des del 2019 ho fa amb majoria absoluta i amb un partit actualment en procés de reestructuració (MÉS). Perelló presideix els plens amb aplom, gràcies, en part, pels trontolls de l'oposició. De fet, fa unes setmanes al poble ha sobtat una nova formació política, Futur Llubí, que no destorba la serenitat de la batlessa.

L'any 2019 vàreu revalidar la batlia amb majoria absoluta. Per què creis que va augmentar el vostre suport?

— Jo crec que hi va haver dos factors que hi van ajudar; El Pi no es va presentar. Anteriorment (2015-2019), havíem compartit equip de governar. Això va fer que molta gent votàs la candidatura de MÉS. Per altra banda, la situació del PP era molt conflictiva en aquells moments: entre ells van tenir confrontacions i es van dividir en dos. D'aquesta manera, va sorgir el PP i Ciutadans i tot va afavorir que jo tingués molts més vots.

Acaben de ser les primàries de MÉS. Com analitzau la reestructuració del vostre partit?

— Jo crec que les primàries han anat molt bé, els candidats eren extraordinaris. Ara, he vist que ens ha sorprès que Noguera presentàs la dimissió. Igualment, en el partit tot sempre és molt complicat, tot i que seria fàcil moltes vegades. Nosaltres mateixos ho feim tot molt complicat. Ara bé, de tot s'aprèn, com dic jo, i el que hem de fer és aprendre dels errors que han sorgit a les primàries i que no hem vistualitzat i ara es visualitzen. Hem de fer camí i anar endavant. Ara hi ha una dimissió, llavors anem a lluitar per enfortir el partit d'alguna manera per fer unes eleccions el 2023.

A quins errors feis referència?

— Crec que les primàries han anat molt bé i s'hi ha fet molta feina, però ara ens ha sorprès i hem d'analitzar per què Toni Noguera ha dimitit. Noguera no va anunciar la dimissió en el millor moment, tot i que en qüestió de política aquestes decisions solen ser personals. Justament ho va dir en un moment desencertat, però cadascú ho fa quan ho troba oportú.

Toni Noguera va proposar que la coordinació del partit l'assumís una dona, després que les primàries les hagin guanyades dos homes. Us hi presentaríeu?

— No, jo som molt localista. Em basta el redol de l'Ajuntament de Llubí, que ja n'hi ha.

Com valorau la victòria de Lluís Apesteguia?

— Eren dos bons candidats, tant na Maria com en Lluís. La diferència en els resultats no va ser tan gran. Tant a un com a l'altra els vaig expressar el mateix: és gent jove que s'ha de posicionar davant un partit perquè després ens titllen que sempre som els mateixos que lideram els mateixos partits. Tant un com l'altra, per la seva joventut, pels seus càrrecs de batles, eren molts bons candidats. Només em queda donar l'enhorabona a en Lluís i dir-li que pens que farà molt bona feina al partit.

MÉS governa a Llubí amb majoria absoluta. Quin suport té el partit als pobles petits com Llubí?

— Si tens un partit que et dona suport darrere, tens més avantatge que un altre que es presenti com a independent. Nosaltres rebem molt de suport. Ja fa temps que som a Llubí, primer com a PSM i després com a MÉS. Tant al govern municipal com a l'oposició, hem rebut suport.

El Consistori de Llubí ha estat titular les darreres setmanes per canvis a l'oposició amb la creació d'un nou partit: Futur Llubí. Quina opinió us mereix?

— No sé què dir-te, sempre és de lloar que es presenti gent en llistes noves. El problema és que aquesta gent ja ve del PP, després Ciutadans i ara Futur Llubí. Els desitj la sort més gran possible, però a la gent ja la coneixem. No és un partit nou, ni amb unes idees noves, ni amb unes valoracions noves; crec que ja les han demostrades.

Pensau que aquest nou partit és una mostra de la debilitat de l'oposició a Llubí?

— No crec que l'oposició sigui dèbil. Crec que, quan estàs governant amb majoria absoluta, és difícil fer una oposició. Ells la fan, amb segons quins temes l'estan fent, però clar, és difícil. No és el mateix quan l'oposició té tres regidors en dos partits diferents; si fos només un, tindrien més força.

Parlant de l'oposició, l'Ajuntament té en marxa un pla de mobilitat que s'ha criticat. En què consisteix?

— L'oposició ha criticat el pla de mobilitat i crec que ni se l'ha llegit. Se centraven molt en la reestructuració que fèiem de mobilitat i d'aparcaments, tant com a una via central com a la plaça de la carretera de baix. Nosaltres sempre hem dit que aquest pla de mobilitat ha estat consensuat amb participació ciutadana. Quan l'estàvem elaborant, també abans d'aprovar-lo, es va fer una reunió participativa i tothom podia venir per dir-nos el que en pensava. A més, el nostre compromís va ser fer una reunió amb tots els veïns afectats per la modificació. Més consensuada no podia ser. Moltes vegades no hem de fer cas a una persona o un partit perquè no hi està d'acord, perquè ells mateixos hi haurien pogut participar i no ho han fet. Ells només deien: "Eliminau el pla de mobilitat i feis-lo de nou". Això no pot ser. El pla inclou posar zones per als vianants, canviar direccions úniques, fer la ruta escolar, etc.

La carretera de Llubí està actualment en obres per part del Consell, després passarà a mans de l'Ajuntament. Entrarà aquesta carretera en el pla de mobilitat?

— Sí. És una cosa molt agosarada perquè afecta molta gent i fins i tot no sabem si la podrem fer. Ara bé, està en el projecte, i si tots els veïns hi estan d'acord, per què no s'ha de dur endavant? El pla consisteix a ampliar voravies i que no hi hagi aparcaments en aquell lloc on ara hi ha unes zones d'aparcament i dos vials. La carretera no desapareix, el que desapareixen són els aparcaments de la carretera. Nosaltres anirem aplicant el pla amb bones i, quan arribi el moment, facem la reunió participativa i tothom hi està d'acord, el durem endavant. A més, sembla que aquestes actuacions són minses, però també valen molts doblers. Per tant, una vegada acabin les obres, la carretera serà nostra i valorarem si ho feim i si s'ajusta al pressupost.

Creis que això solucionarà la circulació de vehicles a gran velocitat dins el poble?

— Llubí són tres eixos i volem que la gent vagi amb bones i, sobretot, que no agafi tant el cotxe. Volem que la gent vagi a comprar a peu. A Llubí per anar a fer una cervesa, per fer cent metres, agafam el cotxe. Després, si no trobam aparcament davant ca nostra, ens queixam. Vivim a un poble i les distàncies són molt curtes, i el que hem de fer és anar més a peu.

El Consell va atorgar una sèrie de subvencions dirigides a les instal·lacions esportives municipals. S'estan fent les obres de remodelació?

— Sí. Ja ha sortit publicat el concurs del contracte i esperam que les empreses s'hi presentin. Reformarem els vestidors del camp de futbol. No és que hagin quedat antiquats, però després de la pandèmia la seva neteja serà més fàcil amb la reforma. El que farem serà un paviment continu i unes dutxes noves.

Enguany s'ha inaugurat l'escoleta 0-3 anys, però quins plans hi ha per a l'escola de Primària?

— S'estan fent rentades de cara perquè els alumnes puguin estar en millors condicions. El primer que necessitam és un solar educatiu. Ara que hem acabat la fase de l'escoleta, ens posam en marxa amb la fase de l'escola, tot i que ja ens hi havíem posat perquè vàrem aprovar les normes subsidiàries, i a aquestes normes es preveu un solar. Ara estam esperant que el Consell ens aprovi les normes subsidiàries, en un termini d'un any, i si no, farem una modificació de normes puntual per poder comprar el solar i poder fer una escola nova. El problema que hi ha ara és que falta espai. Els patis es fan fora del centre. L'inconvenient és que el centre no pot créixer més, ni per una banda ni per l'altra. A més, el centre s'ha construït per fases i no s'ha mirat mai en un conjunt i està molt desestructurat. El solar que es voldria habilitar està a prop, aferrat al poble i molt a prop del poliesportiu.

El padró de Llubí ha crescut després del confinament. És per l'èxode als pobles?

— Sí, ha crescut. Crec que quan ens donin les pròximes dades (2020-2021) de l'INE tindrem sorpreses. Ha vingut molta gent. Vàrem calcular unes dues-centes persones, però no sabem si hi ha hagut alguna baixa. Per què ha passat? Doncs la pandèmia hi ha ajudat molt. Gent de Palma, que vivia a un pis petit, ha tingut l'oportunitat de venir aquí. A més, la gent ha comprat cases que feia molt de temps que no es venien i ara s'han venut i, igualment, hi havia cases que no es llogaven i ara ho han fet. Tot i que aquestes cases no tenen corral, surts i és com si fossis a fora vila. Jo crec que això hi ha influït molt.

Estau preparats per rebre aquest augment de la població?

— Hi estam preparats, fins a un límit. Per això, hem modificat les normes subsidiàries, perquè hi hagi un sostre inferior del que estava projectat anteriorment. L'altre equip de govern va establir unes normes en les quals Llubí podia créixer fins a 10.000 habitants. Nosaltres, quan vàrem entrar, no estàvem d'acord amb aquest creixement tan enorme perquè els serveis de Llubí no donarien a l'abast. Per tant, vàrem limitar aquest sostre calculant el nombre de cases buides que hi ha al municipi. No es pot créixer més enllà d'un solar o una casa al nucli urbà. Llubí té un límit.

Igualment, això fa que el preu de l'habitatge creixi. És accessible l'habitatge al poble?

— Per un habitatge digne, els preus són molt elevats. Hi ha cases que les poden vendre, però hi has d'invertir més del que t'ha costat per poder viure-hi. És molt difícil de gestionar ja que tampoc no pots gestionar ajudes perquè la gent jove pugui adquirir habitatges. Si no es fa una llei estatal, poc hi podem fer els municipis.

Es tenen en compte els pobles del Pla a l'Administració autonòmica o es prioritzen les zones de costa?

— Les zones de costa sempre han tingut un avantatge. En l'àmbit del turisme, tot encara va enfocat al sol i platja. Ara començam a veure un poquet de llum per poder existir. És vera que tenim una altra oferta, diferent, i la visualització de Mallorca ha de fugir del sol i platja cap a un altre tipus de turisme. Des del Pla de Mallorca estam intentant crear la nostra pròpia marca perquè tots els municipis de la zona tenim el mateix per oferir: gastronomia, rutes talaiòtiques, senderisme, paisatge, etc. Podem dir que tots som iguals: crec que ens podem complementar i la marca Pla de Mallorca podria sobreviure dins aquestes guerres amb la costa.

Llubí ha estat durant anys a l'eix dels mitjans a causa del club de cànnabis. Ha restat això reputació al municipi?

— No, crec que no hi ha influït gaire. Ara ja no el tenim, ja no existeix.

L'Agència Balear de l'Aigua va aprovar obres per un nou dipòsit d'aigua potable a Son Sitges, que, a més, proveiria el Pla i el Raiguer. En quin punt es troba aquest procés? Quan estarà acabada l'obra?

— Això no t'ho sé dir perquè ho gestiona l'Agència Balear de l'Aigua i la Qualitat Ambiental (Abaqua). Els dipòsits són per acumular aigua de les dessaladores i després poder distribuir cap a Maria i cap a Petra. Sé que estan en marxa, però l'Ajuntament no en té competència.

Un altre dels interrogants que circula pel poble és la urbanització Son Ramis. La van construir fa temps i encara no està recepcionada, és a dir, l'Ajuntament no l'ha acceptada. Per què? És una urbanització morta?

— Perquè faltava documentació. El final d'obra es va entregar fa devers un any, però encara no hi havia les telecomunicacions ni la connexió amb Endesa. Fins fa uns dies, no ens han entregat tota la documentació i, precisament, fa unes setmanes vam fer una visita per comprovar que, efectivament, tot està acabat. Ara estam pendent dels informes i en breu es farà la recepció de la urbanització. El que ha passat és que la neteja i tot el que hi ha dins el recinte no és de l'Ajuntament: les paperes estaven plenes o hi havia males herbes. L'Ajuntament el que desitja és recepcionar la urbanització, llevar els pilons i que això formi part d'una vegada del poble i no es parli més d'aquesta unitat d'actuació. La urbanització està projectada des de fa devers vint anys, per tant, aquesta és una bona notícia.

Com valorau la trajectòria fins ara? És prest per parlar de repetir candidatura al 2023?

— Sempre dic que qui ha de valorar la trajectòria és el poble, que és qui veu si s'han fet canvis o no. Des del meu punt de vista, hem fet coses i, maldament no es vegin, bastant importants. Per exemple, l'enllumenat públic o les pluvials, que ningú considera rellevants, però hem estat capaços de fer-les. També hem aconseguit fer l'escoleta nova, la qual cosa costa molt a un municipi. Igualment, és el poble que ha de valorar si hi ha hagut un canvi des del 2015. El tema de les pròximes eleccions, ja tindrem temps de parlar-ne. Dos mesos abans de les eleccions només es xerra de la qüestió i ja basta amb aquest temps. No és necessari parlar-ne ara perquè et resta temps de centrar-te a fer coses pel municipi.