Plataforma per la Llengua al·lega contra el reglament lingüístic de Calvià

PalmaPlataforma per la Llengua ha presentat, juntament amb el PSIB, al·legacions al nou reglament lingüístic de l'Ajuntament de Calvià per considerar-lo "un exercici de catalanofòbia" que "té com a objectiu arraconar la llengua propia". Així ho ha expressat aquest dimarts l'associació en un comunicat en el qual assegura que el reglament "va en contra de la normativa actual, com ara la Llei de normalització lingüística, el Decret d'ús de les llengües oficials de la CAIB o l'Estatut d'Autonomia". La Plataforma considera que permetre que les actuacions internes es puguin redactar en castellà contradiu la Llei de règim jurídic de les Balears, a més de vulnerar articles aplicables a les corporacions municipals en el decret sobre l'ús de les llengües oficials. Aquestes normes preveuen que les actuacions internes es facin en català.

En aquest sentit, l'entitat lamenta que deixar l'ús de les llengües al criteri de cada treballador, juntament amb l'entrada de treballadors sense capacitació lingüística, suposa afavorir l'ús pràcticament exclusiu del castellà i abandonar la funció de foment del català als poders públics. A més, argumenten que el fet que l'Administració local utilitzi el català compensa l'ús que en fa l'administració de l'Estat a les Balears, que només utilitza el castellà. La Plataforma també s'oposa a la possibilitat que es puguin utilitzar els dos idiomes en la tramitació d'expedients o en les comunicacions i notificacions municipals, a pesar que el reglament inclogui la previsió "sense perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en l'idioma oficial que sol·licitin". Segons la Plataforma, la normativa vigent estipula que les notificacions han de fer-se en català per defecte, tot i que es pot sol·licitar que siguin en castellà.

Un altre punt sobre el qual crida l'atenció l'entitat és l'ús indistint de castellà i català en la retolació interna, al carrer i en anuncis d'activitats municipals. Per a l'associació, va en contra de la Llei de normalització lingüística, que exigeix que la retolació pública sigui en català, i que en qualsevol cas es pugui acompanyar del castellà i altres llengües. L'organització també lamenta que l'Ajuntament pugui publicar llibres, revistes i altres produccions en castellà.

A més, subratlla que el reglament no inclou cap disposició respecte dels coneixements del català per part del personal municipal ni sobre garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti. En aquest context, la Plataforma ha recordat que l'administració local és l'àmbit públic en el qual els ciutadans de les Illes empren més el català, atès que fins a un 56 per cent dels residents l'utilitzen amb els ajuntaments i un 40,6% del total de residents l'usen en exclusiva o com a llengua principal. L'organització va fer arribar a la regidora socialista Nati Francés aquestes consideracions jurídiques, i el grup municipal ha registrat les al·legacions pertinents incorporant aquestes aportacions. La Plataforma "no descarta acudir a la via judicial".