Porreres, les roges del Molinar i les infermeres assassinades porten la flama de la memòria a Son Coletes

ManacorL'homenatge republicà d'aquest diumenge al cementeri de Son Coletes de Manacor ha fet servir les recents exhumacions del cementeri de Porreres, el record de les roges del Molinar, amb Aurora Picornell com a icona, i l'assassinat de les cinc infermeres de la Creu Roja arribades amb el fallit desembarcament republicà a la zona de Punta de n'Amer (sa Coma) com a fil conductor de la trobada d'enguany. Foren tres actes marcats per la barbàrie repressiva incitada pel cop d'estat de 1936, avui carregat de simbolisme gràcies a la recerca històrica, i que enguany han servit de flama per omplir de poemes, música, flors i coloms un esdeveniment en què es reclama mantenir la memòria viva i recuperar els cossos de les víctimes, allà on sigui possible.

Vint-i-set anys tardà l'Ajuntament a autoritzar la col·locació del mural metàl·lic d'Andreu Frau damunt l'ossera del cementeri de Manacor, ha recordat la periodista Mercè Pinya en encetar la presentació d'un acte marcat per la gran càrrega emotiva que arriba amb els fills i nets de molts represaliats. La glosadora Maribel Servera ha posat amb el seus mots encadenats l'accent sobre l'acotament de la llibertat d'expressió que en els darrers temps ocupa la classe judicial de l'Estat.

L'historiador porrerenc Bartomeu Garí ha descrit la crueltat dels episodis d'acarnissament i mort protagonitzats pels falangistes que ompliren les fosses de Porreres, acudint com a testimoni inapel·lable al fosser d'aleshores. Ningú no reclama venjança, ha recordat, "perquè els fills i nets -dels autors de la repressió- no són responsables del que feren els seus pares i padrins", però el que sí que es demana és que no es negui el dret a les víctimes, "perquè encara hi ha fills i nets que no saben on estan enterrats" els seus avantpassats assassinats. Garí ha demanat que no quedi estigmatitzat sobre el nom de Porreres tota la càrrega d'unes malifetes que fan "avergonyir".

En representació del comitè de Son Coletes, Margalida Gelabert ha llegit el manifest del col·lectiu. "Tots els ossos tenen nom", ha dit en to ferm, i "(...) si som aquí no és per orgull, sinó per dignitat". Més endavant, ha posat d'exemple les troballes a la fossa de Porreres per recordar que "és la certificació que aquí no s'ha inventat res, sabien el que feien" els falangistes. "Fa 80 anys que servam la llum tènue de la memòria, de boca en boca, de veu en veu, de mirada en mirada (...) Mataven drets. Mataven llibertats. Mataven poble. Mataven país", ha afegit abans de reclamar: "Primer va ser Sant Joan, després vingué Porreres. I darrere han de venir Manacor i Palma. Cal que les albes que venen siguin totes de llum, que la claror de la veritat, de la reparació i la justícia esdevengui generosa amb l'ànsia infinita i impossible de rescabalar". Per acabar ha dit que cal "obrir fosses per tancar ferides, obrir memòria per tancar oblit".

Dignificar la memòria

En un altre torn, sempre alternats amb música i veu de cantautors locals, Carme Relat, neboda d'un milicià republicà de l'expedició Bayo, assassinat, ha demanat "unió per defensar la dignitat -dels morts- i també la nostra". "Si oblidam el passat, tard o d'hora ho pagarem en el futur", ha conclòs la lectura d'un missatge de Carles Buxàde, nebot de les germanes Daria i Mercè Buxades, dues de les cinc infermeres de la Creu Roja assassinades a Manacor sobre les quals s'acaba de publicar el llibre 'Moriren dues vegades' de l'historiador Antoni Tugores, tot demanant "dignificar la memòria de les víctimes republicanes". Llavors la veu de Maria Antònia Gomila ha obert pas al vol dels coloms que, com a símbol de pau i llibertat, han amollat membres de CNT, abans que l'ofrena de clavells sobre l'ossera, i flors en el mural de la Memòria, tancàs l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista.