El porta per porta encara passa de llarg als nuclis costaners
Només 3 dels 7 municipis amb costa que implementaran la recollida selectiva el 2023 també l’aplicaran a les zones del litoral a causa de les dificultats afegides que suposa
PalmaEl nombre de municipis amb recollida porta per porta ha augmentat un 34% en la darrera dècada, ja que ha passat de 29 a 39, segons el darrer informe de Rezero, una fundació que impulsa la prevenció de residus i el consum responsable. De moment, de tot l’Arxipèlag, només l’han implementat pobles de Mallorca (el 58,2%), malgrat que hi ha previsió que Maó i es Castell incorporin aquest servei.
Tot i l’augment, hi ha una zona de l’illa que té implícites certes dificultats i que endarrereixen la implantació del sistema: la del litoral. De fet, només 3 dels 7 municipis amb costa que aplicaran la recollida selectiva domiciliària el 2023 també inclouran les zones costaneres a causa de dos motius, principalment: els blocs de pisos i la població flotant.
Aquests factors diferencien els nuclis costaners dels d’interior, la majoria dels quals tenen el porta per porta instaurat. “Tècnicament és més complicat projectar el sistema en una zona on tot són edificis alts com són els de la costa, ja que hi conviuen més habitants i s’acumulen moltes bosses davant cada portal i s’han de cercar alternatives més netes. Per això, molts d’ajuntaments comencen pels nuclis d’interior, perquè és més fàcil”, explica Aina Sànchez, biòloga a la principal consultora ambiental de les Illes, GRAM.
Per aplicar la recollida domiciliària en zones on abunden els blocs de pisos, les principals opcions són dues: tenir contenidors instal·lats només al vespre o habilitar àrees d’aportació vigilada. “Són alternatives que funcionen, però no de la mateixa manera que el porta per porta, perquè el seu èxit rau a responsabilitzar els veïns dels seus residus”, admet Sànchez. El fet és que quan algú tira la seva bossa a un contenidor, es mescla amb altres bosses i, en cas que es faci malament, ningú no sap de qui és responsabilitat aquell residu.
Aquest fet, sumat a la gran quantitat de població flotant que hi ha a les zones costaneres –siguin visitants o residents temporals–, endarrereix l’adhesió de la costa al porta per porta. “No és una qüestió únicament tècnica, sinó també pel fet de no trobar la gent per informar-la del nou sistema”, explica l’enginyer de GRAM Joan Martorell. Haver d’informar residents temporals implica realitzar una campanya de comunicació més extensa i també més costosa.
De totes maneres, els dos tècnics coincideixen en el fet que els municipis costaners que ho han implementat tenen “bons resultats”. El motiu? Al litoral hi ha els grans generadors de residus: hotels, restaurants i comerços. “Hi ha municipis que no tenen implementat el porta per porta en cap nucli, sinó només al sector hoteler, i assoleixen percentatges de reciclatge molt similars a municipis que ho fan a tot el poble. Artà, Santa Margalida, Muro i Valldemossa en són exemples”, destaca Martorell.
Les zones d’interior, conquerides
Els tècnics de GRAM destaquen que la major implantació del sistema a les zones d’interior també es deu al fet que són municipis més petits i això suposa un avantatge afegit: “Resulta més econòmic i més senzill aplicar la recollida domiciliària en zones reduïdes i per això han estat els primers”.
Precisament, un dels darrers municipis de l’interior que posarà en marxa el sistema aquest 2023 és sa Pobla, l’últim gran municipi del Pla i el Raiguer que encara no s’ha adherit a la recollida domiciliària i que té prop de 14.000 habitants. “Ens hauria agradat poder fer-ho abans, però havíem d’esperar que el contracte amb l’antiga empresa finalitzàs”, explica el regidor de Serveis Urbans, Toni Simó.
De fet, aquest és un altre hàndicap generalitzat a diversos municipis que, sumat a la verticalitat dels edificis i la gran quantitat de població flotant, perjudica la implementació del sistema a les zones que falten de Mallorca. “Manacor, Marratxí, Alcúdia, sa Pobla, Felanitx, Santanyí, Campos, Son Servera i Andratx l’implantaran aquest 2023 perquè hauran vençut els contractes de recollida actuals”, asseguren els experts de GRAM.
Aquest fet suposarà un increment important de la quantitat total de residus que es reciclen a l’illa. “No ens podem aventurar a dir una xifra, però el canvi amb vista a dos anys pot ser considerable”, destaca la biòloga. A més, d’aquests municipis, cinc ho faran a tota la zona urbana i tots inclouran la separació de la fracció orgànica, “un factor clau en l’augment del percentatge del reciclatge pel fet d’afegir-hi una fracció més”, puntualitza Martorell.
L’augment del reciclatge
El sistema de recollida porta per porta està relacionat amb un augment del reciclatge. Les dades mostren com les fraccions selectives ordinàries (orgànica, paper i cartó, envasos lleugers i vidre) tenen un major percentatge de recollida als municipis on es du a terme un sistema porta per porta que als municipis amb altres sistemes, especialment en el cas de la fracció orgànica. De fet, els pobles que tenen un percentatge més alt de recollida selectiva són Bunyola, Esporles i Puigpunyent, els primers que implementaren el sistema i on està ja totalment consolidat: es troben entre el 70% i el 80%.
Això no obstant, a Mallorca queda molta feina per fer quant a gestió de residus, ja que prop de la meitat dels municipis no arriben al 50% de separació, un objectiu que s’hauria d’haver assolit abans del 2020. A més, el 2021 la majoria de la població balear (el 53,7%) encara es trobava en municipis amb una recollida selectiva inferior al 20%, segons l’informe de Rezero. “La nota positiva és que a l’altra meitat de Mallorca, on hi ha implementat el porta per porta, ja s’han aconseguit i superat els objectius del 2025: arribar al 60% de reciclatge”, destaca Martorell.
Esporles és un municipi referent en gestió de residus: va ser el primer de l’Estat a implementar el pagament per generació i el segon a aplicar el porta per porta a Mallorca. El pagament per generació és computar la generació real de residus de cada casa i definir l’import de la taxa en funció de la quantitat i tipus de residus generats. Fou l’any 2019 quan el municipi aplicà aquesta mesura pionera i el regidor de Medi Ambient d’aleshores, Vicenç Vidal, reconeix que no hauria estat possible sense la implicació ciutadana: “Va ser una iniciativa que va sorgir del fòrum ciutadà i això fou clau perquè tingués èxit. Feia tretze anys que teníem el porta per porta en funcionament i la gent estava conscienciada”. No obstant això, reconeix que, a més de la feina pedagògica, hi hagué una part punitiva: “Hi va haver vigilància estricta i a qui no separava bé, no se li recollien els fems”.
