Primera jornada de recerca sense cap senyal de la fossa comuna de Montuïri

MontuïriLa fossa comuna de Montuïri on hi ha d'haver els cossos de Bartomeu Ballester Roig 'Catoi', Miquel Mascaró Ballester 'Estel', Jaume Puig Puigserver 'Retat' i Joan Vidal Sansó 'Apagafocs', els quatre veïns de Campos assassinats al mateix cementiri a finals d'octubre de 1936, no ha aparegut durant la primera jornada d'excavació que ha tingut lloc aquest dilluns.

A la zona del mur esquerre, segons s'entra al recinte mortuori, s'ha aprofundit quasi 1 m, però les restes humanes trobades allà corresponen a enterraments ordinaris. Aquest dimarts es continuarà amb la recerca de la fossa. La consellera de Cultura Participació i Esports, Fanny Tur, i el director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana, han estat també presents a les tasques l'horabaixa.

La infància robada per la guerra

Passat migdia, familiars de les víctimes campaneres han acudit al cementiri amb l'anhel que es localitzàs la fossa. Maria Puig Suau (82 anys), filla de Jaume Puig Puigserver, i Tomeu Ballester Montserrat (86 anys), fill de Bartomeu Ballester Roig, són els familiars més propers que queden i s'han mostrat esperançats de trobar les restes dels seus pares. Maria Puig tenia 20 mesos quan mataren son pare i Tomeu Ballester, quatre. En el cementiri montuïrer han recordat aquest dilluns, amb molta emoció, alguns dels passatges de la seva infància sense els progenitors.

Maria Puig ha explicat que el seu desig és poder guardar una relíquia del seu pare "quan el trobin". "M'agradaria poder-la tenir a casa, ja que no el vaig poder tenir en vida", ha dit, abans d'explicar que la seva mare morí també jove. "Mon pare no estava dins la política, però va comprar una finca enmig de dues de més grans i degué crear enveja o molestava algú per aquest fet. Maleïda finca...!". També recorda que durant la infància fou amiga d'una filla dels botxins del seu pare, "m'ho va dir ma mare, però mai em va prohibir anar amb ella". "Un dia que son pare em demanà d'on era, li ho vaig dir i mudà la cara". Maria és testimoni viu d'anys de penúries i repressió que patiren també els que foren declarats rojos sense haver tingut cap lligam amb la política d'aleshores.

Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, ha atès també els familiars i els ha avisat que en trobar la fossa els ho comunicarà perquè llavors es puguin fer les proves genètiques. Durant aquesta primera jornada, el cementiri ha estat objecte de visita, a més de familiars de les víctimes, per a veïns de Montuïri desitjosos de poder tancar una pàgina negra de la història local.

Un equip de la Societat de Ciències Aranzadi, del País Basc, igual que en el cas de la gran fossa comuna de Porreres, és el que intenta localitzar els cossos dels quatre campaners. Francisca Cardona, codirectora de les excavacions, ha dit que espera en un dia i mig poder haver localitzat la fossa, atenent les informacions de què es disposa. No obstant això, aquestes no són coincidents en el lloc on es podrien trobar els cossos dels quatre campaners.

Tercera exhumació a Mallorca

La de Montuïri és la tercera intervenció que es du a terme a Mallorca. La primera fou al cementiri de Sant Joan, el juny del 2014, per exhumar tres veïns de Maria de la Salut, assassinats a la costa de Puntiró entre el 15 i 16 d’octubre de 1936. A l’octubre del 2016, s’obrí la fossa de Porreres, ara pendent d’una segona fase i en la qual es localitzaren 55 cossos, menys de la meitat dels que s'hi assassinaren.

Després de Montuïri, el torn serà per a la fossa de Sant Ferran a Formentera. Tot i que a la fossa de Montuïri no es pensa troba cap víctima local, el poble té almanco 18 veïns que moriren per mor de la repressió franquista durant la Guerra Civil i que encara estan desapareguts, segons ha recordat el batle, Joan Verger.