De Primo de Rivera a Gabriel Galmés
Manacor ha retirat els honors als que durant la Guerra Civil lluitaren en el bàndol feixista
ManacorEl nom de la plaça Primo de Rivera ja no farà empegueir els pocs veïns que havien de dir aquest nom per explicar on és ca seva. A partir d’ara hauran d’invocar l’autor manacorí, ja desaparegut, de la cèlebre novel·la El rei de la selva, Gabriel Galmés. Aquest n’és només un exemple, però n’hi ha vint-i-un més.
Més de trenta anys després del final de la dictadura, alguns carrers i places han continuat homenatjant fins fa algunes setmanes els que durant la Guerra Civil lluitaren contra la democràcia. El mes de setembre passat, el ple de Manacor aprovà esborrar del mapa els noms dels carrers que encara recordaven la Guerra Civil i la repressió franquista. Ara ja no queda pràcticament cap rastre de tota aquella nomenclatura que durant dècades molts vincularen a la repressió i a la por.
Passes que no s’aturen
Durant més de vint anys, diferents equips de govern han intentat tirar endavant aquesta tasca. Però no va ser fins l’any passat que els representants municipal dels partits manacorins iniciaren els tràmits per canviar els noms dels carrers. El mes de setembre, amb l’abstenció dels tres regidors del PP, el ple va ordenar el canvi de les plaques de vint-i-dos carrers.
L’empenta definitiva per realitzar el canvi de noms, a què obliga la Llei de memòria històrica, la va donar el novembre del 2009 un grup anònim que amb adhesius va recuperar els noms que tenien durant la Segona República els carrers que fins fa poc homenatjaven els “caiguts” en el bàndol republicà. L’any següent, i coincidint amb l’homenatge a les víctimes de la repressió franquista que cada any es du a terme al cementeri de Son Coletes, els veïns i comerciants dels carrers que ara han canviat de nom reberen, també anònimament, adhesius en els quals es podia llegir “un assassí dóna nom a aquest carrer”. A continuació, s’hi reproduïa l’article de la Llei de memòria històrica en què s’explica que són les administracions públiques les que han d’eliminar les plaques que commemoren la sublevació militar del 1936, la Guerra Civil o la dictadura del general Franco.
Aquestes dues iniciatives, que encara ningú no ha reivindicat, foren l’espurna que va iniciar els tràmits polítics que han acabat just abans d’encetar les vacances de pasqua. L’any 2010, els diferents partits amb representació a Manacor començaren les converses per retirar de l’espai públic els noms que fins fa ben poc feien al·lusió a personatges que contribuïren al triomf de la dictadura i participaren en la repressió política i ideològica que practicà el franquisme.
La majoria de noves designacions que ja llueixen els 22 carrers responen a les denominacions populars dels carrers. Altres recuperen antics noms oblidats i la resta responen a algunes de les propostes que veïns i associacions han enviat a l’Ajuntament. Segons la regidora de Cultura, Francisca Rufiandis (Coalició per Manacor), “aquesta és una tasca que hem pogut tirar endavant gràcies a l’esperit de consens i a les ganes de tancar aquest capítol que teníem tots els que hem format part de la Ponènica d’estudi de noms de carrers de Manacor”.
Veïns contents o indiferents
Entre els veïns, les reaccions van des de la satisfacció fins a la indiferència. “No m’hi havia fixat i m’agrada molt més que Primo de Rivera”, comentà la veïna de la barriada de Fartàritx Maria Llull davant la nova placa on es pot llegir “plaça de Gabriel Galmés”. En canvi, des del cafè que es troba a la plaça comentaven que “ens havíem acostumat a l’antic nom, però el canvi no ens ha molestat gens”.
Tot i que una vintena de carrers llueixin noms nous, els polítics municipals continuen fent feina per ‘batejar’ les vies d’urbanitzacions creades en els darrers anys, que no tenen nom. Amb tot, les associacions presents a cada barriada intervindran en aquest procés i ja s’han proposat algunes denominacions. Una de les idees que sembla més clara i que ja va quedar palesa l’estiu passat és la d’homenatjar les persones que foren imprescindibles en la represa de les danses dels cossiers, els indis, els moretons o els nanets. Aquestes són les danses tradicionals que es mantenen vives a la ciutat i que constitueixen autèntics símbols dels barris de la ciutat que les han sabut conservar.