La processionària desfulla la meitat de pinars de Mallorca i un 90% de Menorca

PalmaLa plaga de l’eruga processionària està sent enguany tan intensa que gairebé la meitat de pinars de Mallorca i un 90% de Menorca pateixen un nivell entre mitjà i alt d’esfullament que, tot i no matar els arbres, els deixa prou debilitats.

El mapa de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, que plasma l’afectació d’aquest insecte a les illes majors de les Balears, permet constatar un debilitament de la massa forestal, malgrat que s’assegura que s’està treballant per reduir-ne la presència i aconseguir que els propers anys l’impacte sobre la vegetació minvi.

El nivell 5 de plaga de processionària a Mallorca afecta 3.110 hectàrees. En nivell 4 s’hi troben 23.844 ha, i en nivell 3, 13.640 ha. En total, és un 52% de l’extensió de pinar de tota l’illa (77.133 ha) la que té una presència notable de la cuca del pi. En nivell 0, només hi ha un 22% de pinar, situat a la zona de la serra de Tramuntana.

A Menorca, 5.806 ha (un 53%) estan en nivell 3 i 4.289 ha en nivell 4 (un 39%). Al nivell 5 no s’hi arriba en cap indret de l’illa, però suposa el 90% de pinar el que n’està prou afectat, en nivell 4 i 5. L’indicador 0 no es pot aplicar a cap part del territori menorquí, la qual cosa vol dir que la presència en major o menor grau és pertot arreu. El bosc de pinar a Menorca ocupa 11.073 hectàrees, segons dades de la Conselleria.

A Eivissa i Formentera, aquest lepidòpter no s’hi troba en una freqüència que es pugui considerar plaga i, per això, el Govern treballa per mantenir-la sota control, cosa que no aconsegueix a les illes majors. Sandra Closa, cap de servei de Sanitat Forestal de la Conselleria, explica que a Mallorca i a Menorca la plaga no es pot erradicar i s’hi ha de conviure.

Quant a l’afectació que es registra enguany, i que és perceptible a simple vista pel color grisenc que presenten la majoria de pinars, es considera que està motivada per la manca d’una actuació “contundent”, atès que des del 2014 no s’ha fet tractament aeri i, a més, la intervenció amb productes fitosanitaris dona peu a un cert recel en el moviment ecologista, segons se subratlla des del departament de Sanitat Forestal. “Per reduir-ne l’impacte, s’hauria d’executar un pla integral, que és molt costós i crea molt rebuig”, assegura Sandra Closa. Per tant, s’opta per anar actuant de manera zonificada i intermitent.

Manca de pressupost

La processionària ha trobat poca resistència durant els darrers anys a Mallorca i a Menorca. I s’hi ha sumat, endemés, la manca d’una actuació a gran escala, que podria suposar una despesa d’entorn dels dos milions d’euros, “amb un tractament de doble passada, perquè les erugues no sempre neixen totes de cop, sinó que la climatologia hi juga un paper important”, explica Sandra Closa.

Per al control sanitari forestal d’Eivissa, s’ha obert enguany un concurs amb un pressupost de 970.000 euros. Es tracta d’un projecte que preveu un tractament de tres anys de durada, per tal de mantenir la presència de les erugues lluny dels registres de plaga, cosa que de moment s’està aconseguint. A Formentera, el 2016 ja es va declarar una situació d’alarma entre el cap de Barberia fins a Sant Francesc Xavier, i es va actuar amb un tractament fitosanitari espargit amb helicòpter. Per a enguany, es tramita també un concurs per adjudicar el control de la processionària durant el proper quadrienni a Formentera. Amb això, el Govern es proposa que Eivissa i Formentera no tinguin plaga de processionària.

La cap de servei de Sanitat Forestal assenyala que el tractament dels pins a les illes menors es fa amb 'Bacillus thurigiensis', un insecticida ecològic que s’ha escampat per un total de 4.000 hectàrees en una massa forestal discontínua. Així mateix, igual que a les illes grans, s’hi estan posant caixes niu per atreure les aus depredadores de l’eruga que nidifiquen i es reprodueixen a totes les illes.

També s’actua amb la instal·lació de refugis de ratapinyada, “que es revisen cada any”, per afavorir la presència dels enemics naturals de la processionària. No obstant això, es fa palès que a les illes grans no hi ha prou depredadors de la cuca del pi, tot i que n’hi ha per a cada un dels estadis del cicle de vida d’aquest insecte.

A més a més, a les Pitiüses s’ha aplicat un pla de col·locació de trampes amb feromones per a la captura de les papallones mascle (1.500 a Eivissa i 1.200 a Formentera) i s’han realitzant cinc controls, amb els quals s’obté un indicador de la presència de l’insecte.

A les Pitiüses no es detecta una desfullació dels pins com sí que ocorre a Mallorca i a Menorca, i s’hi estant aplicant moltes mesures preventives i actuacions de control per evitar-ne l’expansió. Sandra Closa destaca el fet que cal tenir en compte que cada parella de papallones de processionària pot pondre una mitjana de 200 ous, que deixa entre les fulles, i “per això és tan important capturar-la”.