El producte local i la tradició pagesa posen segell propi a la fira de Porreres

Una allau de gent col·lapsa el poble durant l'exposició comercial

Durant el migdia tot l'itinerari de la fira estava ple de gent, especialment a la zona de productes locals.
M. Barceló
29/10/2017
2 min

PorreresLes arts pageses del passat, el comerç actual i els productes identificatius del municipi, amb l'albercoc al capdavant, han posat segell propi a la fira de Porreres d'aquest diumenge previ a Tots Sants, com es podia preveure amb moltes paradetes de flors i plantes decoratives.

I és que de cada any l'espai d'exposició comercial i pagesa sembla que quedi petit davant l'allau de gent de fora que el visita, que se suma als veïns que surten al carrer per firar i gaudir d'una jornada especial amb les vies i places bullint i plenes a vessar de persones.

Un any més, el productes porrerencs han posat l'estrella gran a la qualitat de la fira, que ha ofert una variada exposició de ramaderia i de maquinària als voltants del molí de n'Amengual i l'Escola Nova, un dels punts de millor accés al llarg recinte firal en què s'ha convertit el nucli urbà de la vila.

La zona del Molí de n'Amengual ha acollit la mostra d'animals i un espai de jocs.

L'exhibició del ca de bestiar a la zona de l'aparcament del centre del poble i les demostracions de vols d'aus rapinyaires i la de forja de ferradures per a cavalls organitzada per l'Associació Hípica de Porreres han donat un toc diferent a la mostra d'animals i eines de fora vila, acompanyada de prop per una exposició de motos antigues.

Salvaguardar la pagesia

Entorn de la fira s'han organitzat també, en els dies previs, nombrosos actes culturals, de caire formatiu i divulgatiu, sobre dos productes del camp que marcaren una època i que l'Ajuntament pretén que surin en el temps: l'albercoc i l'ametla cultivada amb processos tradicionals, avui a l'ombra de la denominada agricultura ecològica.

Porreres ha mostrat a la fira tradicional tot el seu potencial amb sectors variats que mouen l'economia del municipi, que es va dinamitzant de valent després dels anys de magror esdevinguts per mor de la crisi econòmica.

stats