Quatre coses que no sabies de la nova batlessa de Llucmajor: estanquera, filla del fosser i gens passadora de pena

PalmaFrancisca Maria Lascolas Rosselló (Llucmajor, 1986) ha estat la primera dona a convertir-se en batlessa del seu poble. Lascolas, però, no és novella en política. Els darrers quatre anys ha estat regidora de Cultura i durant l'anterior mandat va ser edil a l'oposició. Llicenciada en Pedagogia, tot d'una que acabà la carrera obrí una acadèmia de suport escolar amb la seva parella, qui conegué durant els anys d'estudis a la UIB.

1.La filla del fosser

Xisca Lascolas és filla, neta i reneta de fossers. Aquesta era l'ocupació de son pare, qui va morir no fa gaire, després d'una llarga malaltia. A aquest ofici també s'hi dedicava el seu padrí. El primer Lascolas que hi va haver a Llucmajor, però, va ser el seu repadrí, un italià arribat a finals del segle XIX, que, segons expliquen pel poble, començà a exercir de fosser poc després d'arribar. En algun moment, cal suposar que algun escrivent de l'administració degué canviar el llinatge originari italià, en concret napolità, per la forma castellana de Lascolas. El domicili familiar de la nova batlessa de Llucmajor és a un carrer que quan surt del nucli urbà es converteix en el camí que mena al cementeri municipal. Sa mare treballava com a netejadora del tanatori municipal.

2.Amistat amb Lluc Tomàs

Com a empleat municipal, el pare de la batlessa, Joan, estava molt unit a qui va ser batle de Llucmajor durant anys, Lluc Tomàs. De fet, era un dels seus seguidors més exaltats. Durant les jornades electorals, damunt la plaça, solia manifestar la seva alegria per la candidatura popular, alhora que arengava tots els llucmajorers que anassin a votar, si és que encara no ho havien fet. Durant la campanya, Lluc Tomàs va acompanyar Lascolas a demanar el vot a algunes cases del centre del poble, allò que els llucmajorers anomenen "es quadrat".

3.Estanc Can Paco

El negoci de la família materna és el cèlebre estanc Can Paco, al carrer del Bisbe Taixaquet, la principal artèria del poble. Durant anys, era la seva padrina qui se'n cuidava. Ara, són les seves ties. El padrí matern va morir molt jove, i la padrina i les quatre filles es varen cuidar del negoci familiar. De fet, durant els anys d'estudi a la universitat, era habitual veure Xisca despatxant a l'estanc durant els caps de setmana. A causa de les ocupacions familiars, tant de la part de son pare com de sa mare, Lascolas és una persona molt coneguda dins Llucmajor.

4.Mare d'una nina que parla en castellà

Xisca i la seva parella, Xisco Menéndez, que és eivissenc, tenen una única filla de vuit anys. Els veïns de Llucmajor asseguren que la nina, tot i que els seus pares s'hi dirigeixen en català, sempre s'expressa en castellà. "Us ho ha demanat en mallorquí? Idò si és així, donau-la-hi!", asseguren pel poble que diu la nova batlessa, en demanar la nina qualque cosa pels cafès del centre.

5.Cordial i reservada alhora

En entorns amb els quals té molta de confiança és molt simpàtica; en altres ambients, però, es mostra més reservada, però sempre amb cordialitat. El seu caràcter contrasta amb el seu antecessor en el càrrec, Éric Jareño, de qui diuen que és una "persona que fa molt de cas i fa besades a tothom".

6.Gens passadora de pena

Els qui l'han tractada manifesten que Lascolas "no és una persona passadora de pena". En la seva gestió al capdavant de l'àrea de Cultura, asseguren que "confiava en les persones que duien a terme les activitats de l'agenda". "Tampoc, però, no és que fos gaire propositiva. S'afegia a les iniciatives que altres persones o entitats posaven en marxa", diuen des del sector cultural llucmajorer, per la qual cosa la reforma i obertura de l'antic cine de Cas Coix serà "el gran repte" del seu mandat.