Quins són els municipis de les Illes que més doblers destinen als seus veïns?

PalmaUn mapa elaborat per El País a partir de dades del Ministeri d'Hisenda mostra quants doblers inverteixen els ajuntaments d'Espanya en els seus veïns i revela que Calvià és el municipi de tot l'Estat d'entre 50.000 i 200.000 habitants que més gasta per persona. A l'anàlisi no només s'hi inclou aquest càlcul, sinó que també s'ha comptabilitzat la despesa mitjana per habitatge. La infografia s'ha elaborat amb les bases de dades de liquidacions pressupostàries consolidades que publica l'Estat anualment i s'han escollit les xifres del 2018 fins al 2021.

Les zones de la serra de Tramuntana i el Llevant destaquen per damunt de la resta, però si s'han de nomenar dos municipis, aquests són Deià i Sant Llorenç des Cardassar. El primer lidera totes les Illes en quantitat invertida per habitant (2.959 euros), mentre que el segon és el municipi mallorquí que més doblers destina per llar (4.383 euros), només per darrere Formentera, que arriba als 4.621 euros per casa.

Pot semblar extrany que dos municipis petits (amb 605 i 8.405 habitants respectivament) siguin els que més doblers puguin destinar als seus veïns, ja que els ajuntaments es financen (en bona part) amb els impostos municipals i, com menys gent hi tributa, menys doblers es recapten. Però l'explicació és senzilla. El fet és que "es tracta de dos pobles amb una activitat turística important i també amb una renda per càpita elevada, i per tant, s'augmenta la recaptació de l'Impost sobre Béns Immobles i també sobre l'Activitat Econòmica", explica el politòleg de Passes Perdudes, Guillermo Bezzina.

Pobles del Raiguer, el Pla i el Migjorn: no arriben als 800 euros per habitant

El mateix argument serveix per explicar que els municipis del Pla, el Raiguer i el Migjorn són els que menys doblers inverteixen en els seus veïns. De fet, Binissalem està en la posició més baixa de la llista: destina 615 euros per habitant i 1.352 euros per llar. També Porreres, Algaida i Selva estan a la coa i no arriben als 800 euros per veí. Són pobles amb rendes baixes i amb una activitat econòmica mitjana o baixa.

Cal destacar també un factor important: la densitat de població. "Els municipis que tenen els habitants més concentrats han d'invertir menys en recursos i serveis, mentre que els que tenen poca població i dispersa han de garantir igualment un mínim de prestacions", comenta Bezzina. Això explica per què municipis com Palma, que aglutina quasi la meitat de la població de Mallorca, no encapçali la llista de despesa, encara que probablement és la ciutat que més doblers ingressa de totes les Illes.

El rànquing balear