Rècord de rescats a la muntanya: 185 en 8 mesos

PalmaUn dels nombrosos canvis que ha comportat l’arribada de la covid-19 és el redescobriment de la natura. D’ençà que va finalitzar el confinament, a mitjan 2020, moltes persones s’han animat a recórrer els espais naturals que els envolten, la qual cosa ha augmentat el nombre d’excursionistes i també, consegüentment, de rescats a la muntanya. Segons dades del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca, les intervencions en aquestes zones varen ser 229 el passat 2021. Enguany, fins al mes d’agost, ja han estat 185. “Estam en xifres per damunt de l’any 2019 (212 rescats), l’increment de sortides al medi natural arran de la covid és innegable”, explica Pedro Orfila, que és el director insular d’emergències. Francisco Grimalt, tècnic de bombers de Mallorca, confirma l’augment: “L’evolució va cap amunt; enguany tenim bastant clar que superarem el rècord històric de rescats de muntanya”. És més, segons Orfila, Mallorca –illa que aglutina la pràctica totalitat dels rescats de la comunitat– està entre les tres comunitats autònomes amb més rescats d’Espanya, juntament amb Aragó i Catalunya.

Per tant, segons els bombers, les ganes de sortir de casa després d’haver estat tancats fa que la gent vulgui gaudir de les zones naturals. Ara bé, moltes de les persones que s’animen a accedir-hi ho fan “sense informació i sense formació”, denuncia Xisco Fanals, el president de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada (FBME). “El perfil de rescatats sol ser gent no federada, de fora i/o que no du ni la indumentària adequada ni coneix la ruta com toca”, afirma Fanals. Per la seva banda, Grimalt apunta que el risc zero “no existeix” i que és difícil definir un perfil en concret, ja que “les persones veteranes també poden equivocar-se”. En qualsevol cas, admet que molts turistes “es fiquen pertot sense estar preparats ni conèixer la zona”, però remarca que les persones rescatades són “de tot tipus”.

D’altra banda, segons dades del Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca, la zona on més freqüentment es fan aquestes intervencions és a la serra de Tramuntana. “El torrent de Pareis és l’excursió clàssica que la gent creu que és fàcil, malgrat que realment s’han de preparar en molts d’aspectes”, explica Grimalt. De fet, és el torrent on es produeixen més rescats de tot el territori estatal, segons els bombers de l’illa. El president de l’FBME diu que aquest punt és “l’estrella”, així com el torrent de Mortitx, però que “cada lloc té les seves particularitats”. Amb tot, els bombers destaquen les excursions d’aquesta zona (Valldemossa, Deià, Sóller, Pollença, Escorca, etc.), Artà i la costa en general. És més, Fanals ho corrobora: “Les rutes que estan a prop de la costa solen ser fàcils i agradoses durant l’estiu, però el substrat que aguanta el camí sol estar deteriorat per l’erosió de la mar i pots caure fàcilment”.

Pel que fa a les èpoques en què hi ha més rescats a la muntanya, el tècnic de bombers de Mallorca conta que abans solien ser la primavera i la tardor, però els darrers temps això ha canviat: “Ara, amb les activitats de lleure a la vorera de la mar durant l’estiu, les intervencions en aquesta temporada han augmentat”. El president de l’FBME creu que hi té a veure “la triplicació de població en mesos estivals” i que els turistes “fan moltes sortides sense mirar previsions meteorològiques i amb un equip deficient”. Per aquest motiu, la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada està gestant un projecte que promocioni la conscienciació i senyalització en el senderisme. “A la Federació s’hi apunten entre 300 i 400 persones cada any, i els darrers mesos estam invertint en formació (cursos de llegir mapes, de meteorologia, de primers auxilis...); s’ha de potenciar la seguretat humana i també la protecció ambiental”.

Quant al tipus d’assistència, el Grup de Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca precisa que les actuacions més freqüents solen venir derivades per dues causes: persones perdudes o desorientades en zones complicades que necessiten ajuda i ferits per traumatismes. “De vegades tenim casos que no són emergències, les urgències són una altra cosa, per això intentam filtrar molt les telefonades i saber si la persona només està cansada o perduda”, explica Grimalt. De totes maneres, el tècnic diu que els accidents complicats que requereixen maniobres d’hores per poder treure les víctimes “són manco”. El president de l’FBME hi està d’acord: “Som una comunitat que té molts de rescats, però la majoria no són gaire greus”. Això sí, Fanals diu que “el senderisme és la modalitat en la qual es produeixen més rescats”, fins i tot més que la d’anar a córrer per muntanya, ja que els usuaris solen tenir “manco forma física i més edat”.

Proves d’habilitació

Amb tot, Orfila assenyala que dins la plantilla tenen 40 bombers especialitzats, tot i que el proper mes de setembre faran unes noves proves d’habilitació. “El grup de rescat de muntanya té dues bases, una a Sóller i una altra a Inca, i estam en un nombre mantingut”, explica el director insular d’Emergències. L’objectiu de la realització d’aquestes proves per especialitzar-se és, segons Orfila, formar bombers que puguin entrar en el lloc dels que es jubilin o ja tinguin una edat en la qual no puguin complir amb les “exigències físiques” que requereix formar part del grup de rescat de muntanya.

Bombers de Mallorca destaca algunes de les errades més comunes que es cometen i que poden acabar costant fins i tot la vida a la muntanya. Entre aquestes, s’hi troba iniciar tard una ruta d’excursionisme, no consultar la pluviometria, sortir sense l’equipament necessari, deixar algú tot sol pel camí, anar tot sol a fer activitats en el medi natural, no tenir presents les previsions meteorològiques o no saber renunciar i abaixar la guàrdia.