El represaliat pel franquisme Miquel Pasqual ja descansa a Alcúdia 85 anys després
S'han entregat les restes de la víctima, que mai va ser considerada morta, però es va trobar a la fossa de Porreres
"Dins el meu cor hi tenia una espina que a la fi m'he pogut llevar". Així resen les primeres paraules que ha dedicat la neta de Miquel Pasqual al seu padrí durant l'acte en què s'han entregat les restes del represaliat pel franquisme. Miquel Pasqual va ser assassinat el gener de 1937 a la Creu de Porreres i aquest dijous, i amb la veu trencada, Catalina, Maria, Bàrbara i Miquel han dipositat el seu padrí al cementeri d'Alcúdia, on ja descansa després de 85 anys de desaparició forçada. L'assassinat mai va ser reconegut com a tal, ja que figurava que havia estat posat en llibertat.
El fill de la víctima, l'amo en Joan, orfe de mare, va veure com detenien el seu pare el setembre de 1936 i l'empresonaven a Can Mir. Actualment té 95 anys i, tot i que no ha pogut assistir a l'homenatge al seu pare, ha transmès la seva emoció en paraules del seu fill, Miquel Pasqual Capó. De fet, la presidenta de l'associació Memòria Històrica de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha recordat que la situació de la família de Miquel Pasqual va ser "una de les violacions més grans dels drets humans, és a dir, la desaparició forçada", ja que els seus fills no foren reconeguts com a orfes ni tingueren cap tipus de dret.
Per a la família, la història de Miquel Pasqual pren més duresa encara, ja que no era cap activista polític. La víctima treballava al camp i mai no parà esment a les coses de política, segons la informació recollida en el Diccionari Vermell de Llorenç Capellà. "Van ser les enveges per qüestió d'una propietat" el que el va fer caure en els paranys del feixisme, ha explicat a aquest diari el seu nét. A principi de gener de 1937, quan la seva filla va anar a dur-li roba neta a la presó, li digueren que no hi tornàs més perquè "mai més tornaria a veure son pare". Les restes varen ser localitzades el febrer del 2021, juntament amb les de Bartomeu Matas Alemany i Jordi Colom Estarellas, a la fossa número 11 del cementeri de Porreres a partir dels treballs que va dur a terme l'equip tècnic de la Sociedad de Ciencias Aranzadi.
L'homenatge d'aquest dijous al cementeri d'Alcúdia ha estat marcat per la solemnitat. La presidenta del Govern ha destacat que amb "aquest acte de reparació, de justícia, de memòria" s’està "dignificant tota la societat", tot i que "actualment hi ha reminiscències del feixisme i, pel que sembla, hi ha persones que volen tornar a allò que tant de dolor va crear".
Per la seva banda, el vicepresident, Juan Pedro Yllanes, ha afirmat que encara hi ha molt de camí per recórrer, més fosses per obrir i més cossos per identificar i retornar als seus familiars. "Vull demanar perdó, una vegada més. Disculpar-me en nom de tot el Govern i de les institucions perquè arribam tard, i massa tard en alguns casos", ha afegit Yllanes.