Carme Reynés: “S’acabaran les cases, si ho hem venut tot no hi haurà més herències”

PalmaCarme Reynés Llabrés (Pòrtol, 1986), és treballadora social i actualment treballa a la Cooperativa Circula Cultura, on treballa amb projectes comunitaris i la participació infantil i juvenil. Ella va ser una de les impulsores del Banc de Temps de Sencelles. Una entitat que ja fa molts d’anys que funciona a la vila, tot i que, ha estat recentment quan ha agafat un major protagonisme mediàtic al ser els organitzadors de la manifestació Menys turisme, més vida que omplí Palma el passat mes de juliol. Una acció que venia precedida de la publicació del vídeo que criticava la situació de l’habitatge a Sencelles.

Com va començar la vostra implicació amb el projecte del Banc de Temps de Sencelles?

— Contaré la història de com es va constituir, perquè va ser molt graciós. Jo crec que fa més de 14 anys, ara no record la data exacta, me’n vaig anar a l’Ajuntament i vaig comentar i demanar per la possibilitat de muntar un Banc de Temps a Sencelles. La persona que em va atendre va dir: És curiós perquè aquesta setmana hi ha hagut una al·lota que ha vingut a demanar el mateix. Així que ens vam posar en contacte amb na Laura, no ens coneixíem i vam quedar per xerrar, i en veure que ambdues teníem les mateixes inquietuds ens posarem en marxa i vam fer els estatuts. I ha estat així, com a partir del Banc de Temps hem anat fent xarxa i ha servit com punt d’integració social al poble. Per exemple, na Laura mateixa, no era de Sencelles. Venia de Calvià, de viure tota la vida allà, i ella també veia com molta gent estava arribant a Sencelles i com que hi havia la necessitat de fer un poquet d’intercanvi de costums entre la gent d’aquí i la nouvinguda, i vam començar fent intercanvis. Tallers de panades, classes d’idiomes… Bé, activitats d’oci sobretot.

Però també teniu un grup de consum, no és així?

— Exacte, després va començar a sorgir el grup de consum i amb els anys ha sortit un espai col·laboratiu que es diu La Benzinera i també un hort comunitari. El grup de consum funciona amb un WhatsApp. Hi ha un WhatsApp general, i també tenim diferents grups dins d’aquest, relacionats amb diferents productes. Per exemple, tenim oli, carn, verdures i com a productes diferents hi ha cosmètica, etc. Així hi ha una persona responsable de cada grup. Es fan les comandes, i clar, en fer-ho de forma tan directa amb el productor és molt més econòmic o és ecològic. Ara mateix, les verdures les duim de Petra, l’oli l’hem anat comprant a diferents punts. I també hi ha productes de la mateixa gent del grup de consum, ja siguin ous, sigui el que sigui.

Vull pensar que durant la pandèmia va funcionar molt bé aquest grup?

— Sí, de fet, el temps de la pandèmia vam incrementar moltíssim el nombre de participants. De fet, a aquest grup hem hagut d’establir uns límits, perquè hi havia gent que es pensava que era una botiga, i que fent les comandes i anant-les a recollir, ja estava tot. I és un grup que duu la seva feina, s’han de comanar i vam establir una quota de cinc euros i que les feines anassin rotant. Ara mateix el grup té 141 membres, mentre que al grup general del Banc de Temps estam els 200 membres.

Aquest Banc de Temps també té la seva part social…

— Hem fet també un caramull de projectes socials. Hem fet programes de microcrèdits a persones que volien emprendre projectes aquí al municipi. I també hem fet activitats i actes més solidaris, vàrem fer festivals de música amb col·laboració amb la Creu Roja quan va haver-hi el boom de refugiats que venien de Síria, i hem anat fent coses sempre dins les nostres possibilitats, perquè ho fèiem tot de manera voluntària. Així anam fent dins les nostres possibilitats i recursos que també tenim. No hem tirat mai de subvencions, o sigui que sempre ha estat altruista i voluntari.

Pel que ens explicau, el Banc de Temps ha servit per socialitzar el poble i, de manera especial, la gent nouvinguda.

— Sí. Perquè hi havia, per exemple, gent com ma mare, que té gairebé 70 anys, que ha fet tallers de panades, i també era com a mesclar generacions, intergeneracional, i també cultures. Venia gent que no sabia com cuinar les panades, per exemple, o fer coques de trempó.

Va ser un moment que socialment el poble va notar aquesta arribada de gent de fora?

— Jo crec que sí, que fa uns deu anys o així vam veure que hi havia com a més arribada de gent d’altres municipis. I puc dir Calvià, ja que va ser un dels municipis d’on més gent va venir, perquè molts dels amics que tenim ara són de Calvià. I na Laura ho diu sempre, ens van expulsar de Calvià, tant de turisme i tot enfocat a això. I supòs que cercaven un poc el que tenim a Sencelles, la vida de poble, proximitat amb Palma…

Com va rebre la gent de Sencelles aquesta iniciativa del Banc de Temps?

— Crec que l’ha rebut de bé, perquè el Banc del Temps sempre ha oferit moltes coses al poble. Tenir un grup de consum, on participen unes 100 persones, és com una cosa molt positiva, de poder consumir local, sempre en mesura del possible, i de fer que s’impliquin molta diversitat de persones, com a persones estrangeres, com a residents d'aquí de tota la vida, residents a Mallorca. I a part d’això, és que hem fet tantes activitats... Diria que ha donat molta vida i molta riquesa al municipi. Crec que per aquí la gent del poble ho va rebre molt bé, perquè sempre ha estat una entitat molt activa.

Aquesta proposta és una experiència poc coneguda a escala de Mallorca i en l’àmbit del Pla de Mallorca…

— Coneixem un Banc del temps al Puig de Sant Pere a Palma, que crec que també fa molt d’anys que funcionen, però després es veurà que aquí no hi ha tanta experiència de Banc de Temps. També t’he de dir que nosaltres no som un Banc de Temps a l’ús, com ho puguin ser altres que només es dediquen a fer intercanvi. No, nosaltres tenim uns estatuts tan oberts, que hi ha una part d’intercanvi, però hi ha una altra part que ens dona molta llibertat a fer el que volem. Més social, més cultural… De fet, fa poc, ens van entrevistar d’una ràdio iberoamericana on participava gent de banc del temps d’allà i també de la península i de les Canàries i aquí vam veure que sí que hi ha moviments de bancs de Temps a escala estatal, però és ver que aquí no en coneixen tants.

Com li explicaríeu el funcionament del Banc de Temps a una persona que ho desconeix?

— Diria que el Banc de Temps el cream com una mica entre tots i totes. És a dir, que qualsevol idea, sempre que no surti de l’ètica i la filosofia del que és l’essència del Banc de Temps, mentre no hi hagi racisme, exclusió, i coses així, sempre és benvinguda. De fet, moltes idees surten no de l’equip motor, sinó d’altres persones que estan en el grup. M’agradaria fer això, idò anem a fer-ho, i el que feim és donar l’impuls perquè es pugui fer. De fet, feim intercanvis de roba, per exemple, aquí a la plaça. Ara no en feien tants, però hi ha hagut temporades que n’hem fet un pic a cada estació i va sortir la idea d’una persona que estava en el grup. Nosaltres funcionam a partir de la pàgina de Facebook i del grup de WhatsApp. I és ver que per WhatsApp sí que es fan molt d’intercanvis. Jo què sé, hi ha algú que diu que té una cafetera que ja no la vol i si hi ha molts interessats fan un sorteig, i ho deixen al local, i a qui li toca la va a cercar.

Està integrat bàsicament per gent de Sencelles o teniu gent d’altres pobles?

— Agafam gent d’altres pobles. I gent de Palma, fins i tot. No hem establert uns límits per dir que la gent que no és de Sencelles no hi pot participar.

Darrerament, heu sortit a la palestra mitjançant el vídeo que vàreu fer per denunciar la situació de l’habitatge i el lloguer. Com va sortir aquesta proposta?

— Sí, va sortir amb una conversa de bar. Érem tres persones, membres del Banc de Temps i xerràvem sobre això. Començàrem a reflexionar i a fer xerrades sobre aquest tema i un poquet des de la indignació i des de veure que també ens estaven arribant molts missatges en el WhatsApp de gent com a desesperada que se n’havia d’anar de la casa on vivia i no trobava un lloc per viure. Així es va generar, entre els membres del Banc del Temps, com una espècie d’ajuda de dir tothom les cases que sabien que es llogaven, i contactaven amb aquestes persones… —mira encara se’m posa la pell de gallina— perquè és ver que va ser com a 'molt així'. I un poc des de la indignació de veure que ens estàvem enfonsant. Com acabarem a Mallorca? Com acabarem en els nostres pobles si cada vegada tenim més problemes per viure-hi? Si no tenim un accés a l’habitatge, no podem tenir un projecte de vida aquí. I, a més, veure com també gent que feia molts anys que vivia aquí a Sencelles se n’havia d’anar. Tenim una família que sempre l’anomenam. Patrícia, el seu home i les seves filles. Han començat el curs aquí a Sencelles, però ja tenen una casa a Astúries i se’n van en breu. I com Patrícia, n’hi ha moltes més, i molta desesperació sobretot. Si entres a Idealista, per exemple, el lloguer més barat a Sencelles és de 1.200 euros. És un absurd. Hi ha molta gent que cobra això, 1.200 o 1.300 o 1.400, el sou no et dona. I el vídeo, per tant, va sortir de la indignació. Va ser molt espontani. Ens vam veure aquí a la plaça, vàrem ser unes 10 persones i ens vam posar a fer voltes pel poble i a gravar. Però va ser una activitat com n’hem fet d’altres, com per exemple pel 25 de novembre. No ens pensàvem que tindria tanta… aquesta repercussió que va tenir. De fet, no ho havíem pensat, vam dir, feim això i ja ho veurem. Sí, com un vídeo més que havíem fet. I després, ens vàrem encalentir en veure que aquest vídeo havia arribat tan enfora, perquè en qüestió de dies tothom ens telefonava i tothom ens animava molt. Així que vàrem dir, convoquem una manifestació, i va anar bé.

Va ser a partir del vídeo, i els ànims que vos va donar, que vàreu continuar amb la reivindicació?

— Vàrem dir, ara no podem quedar aquí, no? És com, ara hem fet alguna cosa un poc grossa, acabem de fer renou. I va ser en el moment oportú, després va venir la reunió de Sineu… Ho hauríem volgut fer a propòsit i no ens n'haguéssim sortit, estic segura. Va ser com tot un conjunt de casualitats, sí.

Ja teniu algunes propostes pensades per seguir en aquest mateix sentit?

— Ens costa. Perquè aquest nivell que vam dur aquests mesos és molt mal de sostenir. Però sí que vam fer una reunió fa poquet i el que ens fa ganes és fer com més actuacions en l'àmbit local. Perquè en realitat nosaltres som una entitat que fa feina a Sencelles, i sí que ens fa ganes fer coses al poble, i tenim plantejat per dia 16 de novembre, que feim una festa del grup de consum, per donar-lo conèixer un poc i també perquè entre els membres es coneguin, fer alguna cosa. No sé si farem un vídeo més, i no en aquest sentit, sinó per ventura demanant a la gent com és viure a Sencelles ara, a diferència de fa deu anys. I també volíem fer com aquesta actuació que es va fer a Menorca, on es van donar les mans a Ciutadella. Fer això. Tornar a donar un poquet de visibilitat. Però com en l'àmbit ocal. Ara mateix crec que no tenim energia per sostenir una cosa tan potent com va ser allò.

Però vull pensar que estareu al costat de les entitats que puguin impulsar de nou propostes en el mateix sentit?

— Sí, nosaltres ens hi sumarem. Evidentment, no estam com per dur el lideratge, però sí que donam suport i ens afegirem amb totes les actuacions que faci el GOB o qualsevol entitat. Crec que l’habitatge és un problema de tots i totes. Si no ens hi veiem ara, tots estam a una passa a dues de veure'ns en aquesta situació, si no som nosaltres, seran els nostres fills. Perquè, clar, s’acabaran les cases quan s’acabin les herències. N’hi ha que en tenen i n’hi ha que no, però pot ser amb una o dues generacions no hi ha més herències. Si ho hem venut tot, no hi haurà herències.

Amb la perspectiva dels anys que duis amb el Banc del Temps a Sencelles, n’estau satisfeta de com ha evolucionat el projecte i de la repercussió social sobre Sencelles?

— Posaré un exemple, vam anar a fer una xerrada a la Universitat per una assignatura de Treball Social Comunitari, i en sortir d’allà li vaig dir a la meva companya: flip de tot el que hem fet! I quan ho contes a la gent et fa com un feedback i et diu: ostres, feis coses molt xules i molt interessants! Nosaltres no en som conscients, perquè tu vas fent el teu dia a dia, està bé, però no te n'adones fins que no ho expliques a algú. Sempre ens sorprenem de dir quantes coses xules hem fet.