Quan la serra de Tramuntana comença als sementers del Raiguer
El Consell de Mallorca vol ampliar-ne els límits cap al vessant sud per beneficiar més productors
PalmaNingú no pot negar que la serra de Tramuntana acaba a la costa nord, però saber on comença és una qüestió més controvertida. Ara, el Consell de Mallorca, mitjançant una proposició de llei, proposa, entre altres punts, ampliar en gairebé 6.000 hectàrees l’extensió que ara mateix és considerada part de la serra de Tramuntana per tal que els propietaris de les finques i els productors es puguin beneficiar d’ajudes econòmiques i del segell de qualitat.
El fet és que d’ençà de l’abril els particulars inclosos dins la Serra es poden adherir a ajudes econòmiques per executar projectes etnològics i agrícoles amb la finalitat de protegir i conservar aquest territori catalogat com a Patrimoni Mundial per la Unesco. Per contra, altres propietaris de finques annexes i amb gairebé les mateixes característiques no hi poden optar per no estar incloses en el distintiu. “La delimitació actual de la Serra es va fer seguint criteris de protecció d’espais naturals i no té en compte que en els nuclis urbans o les finques planes també hi ha construccions etnològiques, fonts i altres elements amb molt de valor patrimonial, alhora que hi ha molts de productors”, explica el director insular de Territori, Miquel Vadell.
En aquest sentit, el geògraf Maurici Ruiz recorda que hi ha molts d’autors que amb diferents criteris han presentat propostes de comarcalització de Mallorca: “No hi ha una posició definida”. No obstant això, considera coherent la del Consell: “Els municipis que ara sols tenen una part inclosa quedarien totalment adherits a la Serra. Això és més raonable des del punt de vista físic perquè integra el criteri topogràfic com un factor de delimitació de la Serra”, apunta Ruiz. “La Tramuntana és un conjunt de muntanyes, i tot el territori d’un municipi que té muntanyes o té relació de contacte amb elles s’hi pot incloure”, puntualitza.
Amb l’ampliació, que inclouria bona part dels eixamples de nou municipis i també parcel·les planes, s’hi adheririen més de 5.000 finques. En concret, la institució insular preveu afegir zones ubicades en sòl rústic dels municipis de Calvià, Palma, Bunyola, Alaró, Lloseta, Mancor de la Vall, Selva, Campanet i Pollença. “Alguns pobles del Raiguer tenen vocació clara de serra de Tramuntana i per això els hi incorporam”, apunta Vadell coincidint amb el geògraf.
Promoció econòmica
La nova delimitació és principalment per motius de promoció econòmica, que, en aquest cas, va estrictament lligada a la conservació del territori. El fet és que el passat juliol, el Consell presentà el segell Serra de Tramuntana, una iniciativa per donar suport a productors, comerços, restaurants, edificis emblemàtics i gestors culturals i patrimonials. “L’objectiu d’aquest segell d’origen és donar una explicació al consumidor del sobrepreu que tenen els productes elaborats a la Serra, per la dificultat afegida que suposa produir aquí”, explica el president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller, Miquel Gual. Precisament aquesta entitat és una de les només quatre que s’han adherit a aquest segell de moment. “A Sóller l’ampliació no ens afecta gaire, però a la Cooperativa de Pollença, sí”, detalla Gual.
El fet és que tot el municipi solleric ja està sota el distintiu, mentre que algunes finques de Pollença, no. “Un me que creix en una finca de la Serra però llavors és processat en una altra que, tot i estar just devora, no hi està inclosa ja no pot ser comercialitzat sota el segell. Això no té cap sentit”, lamenta Gual. Precisament la Cooperativa Pagesa de Pollença és una altra entitat que s’ha adherit a aquesta etiqueta. El seu president, Rafel Solivellas, explica que “L’ajuda arriba tard perquè a la Serra ja s’han perdut molts de productors, però és cert que si la iniciativa tira endavant, podria beneficiar alguns dels que hi queden”, adverteix.
La visió dels municipis
Entre els batles dels pobles afectats hi ha dues línies d’opinió ben clares: aquells que denuncien una manca de consens en la redacció d’aquesta proposta i els que hi estan d’acord perquè argumenten que hi haurà molts de beneficiats. Així i tot, els batles consultats per l’ARA Balears asseguren que aquest primer text els genera incertesa. El batle d’Alaró, Llorenç Perelló (PP), explica que tenen molts de dubtes: “Falta consens i, sobretot, informació, perquè encara no sabem en quin sentit ens afectarà aquesta ampliació ni quines garanties ens donarà. Tindrem la mateixa protecció que la resta o tindrem un aval diferent?”, es demana Perelló.
Aquesta posició contrasta amb la del batle de Calvià, Alfonso Rodríguez (PSOE): “Hi estam d’acord perquè hi haurà més beneficiats”, assegura, i explica que aquesta ampliació de la protecció va en consonància amb la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que està duent a terme el municipi: “Nosaltres ja prevèiem augmentar les zones de sòl rústic protegit”. No obstant això, també mostra cert grau d’escepticisme: “Si finalment s’aprova, ja serà a la pròxima legislatura”. Amb tot, aquesta nova delimitació és una proposta que, per tenir vigència, després de ser aprovada per la institució insular haurà de passar la tramitació parlamentària corresponent, que determinarà el contingut real de l’actual proposició.
