Joan Miralles, nou Fill Il·lustre de Montuïri, fa una crida clara i contundent en favor del català

Montuïri“Del segle XIII fins avui, la llengua catalana és un pilar fonamental d’aquesta terra“. Amb aquestes paraules i una crida clara i contundent en favor de la llengua catalana, Joan Miralles i Monserrat (Montuïri, 1945) ha agraït la seva elecció com a nou Fill Il·lustre de la seva vila natal.

A les 10 del matí, la sala de plens de l’Ajuntament ha acollit el ple extraordinari en el qual per unanimitat, el PP, MÉS i el PSOE han votat a favor de la proclamació de Miralles. Allà, el professor campaneter, Damià Pons, ha estat l’encarregat de llegir els mèrits del doctor Miralles. Fetes les lectures i els aplaudiments corresponents, el Consistori i Miralles han procedit a destapar la pintura que presidirà la sala al costat de Joan Mas i Verd i el Pare Antoni Martorell Miralles, aquest darrer també anomenat Fill Il·lustre de la vila en vida.

Finalitzat l’acte formal, al qual hi han acudit el conseller de Turisme, Cultura i Esports, el montuïrer Jaume Bauzà i la vicepresidenta del Consell i consellera de Cultura, Antònia Roca, autoritats i Fill Il·lustre s’han dirigit a la parroquial per celebrar un acte més solemne i amb més cabuda. I és que han estat molts els companys de departament de la UIB que s’han acostat a viure l’acte que s'ha duit a terme a Montuïri, a més d’altres figures del món de la cultura i la societat illenca: Gabriel Janer Manila, Maria de la Pau Janer, Jaume Guiscafrè, Gaspar Valero, Jaume Corbera, Cosme Aguiló, Felip Munar, Caterina Valriu, Gabriel Ensenyat o la també Filla Il·lustre de Porreres, la doctora Maria Barceló. També hi eren Lluís Apesteguia, la diputada de MÉS, Marta Carrió o el president de l’Obra Cultural Balear i fill major de Miralles, Joan Miralles Plantalamor. En l’àmbit local també hi han estat presents el president, director i altres membres de l’Associació Cultural Bona Pau, entitat impulsora d’aquest reconeixement. També hi ha estat present, Núria Bosch, autora del retrat de Miralles.

A l’església de Sant Bartomeu, la batlessa del municipi, Paula Maria Amengual, ha estat l’encarregada d’obrir l’acte. Ho ha fet lloant la figura de Miralles. Ha parlat d’ell tot dient que l’acte era una “obligació i una satisfacció necessària”. Ha dit de Miralles que és una persona que servirà “de referent amb els valors que duen al foment de l’esforç”. Amengual ha afegit que la seva tasca d’investigació i treball és “un llegat que transcendeix fronteres” i ha explicat com “la feina de preservació del llegat oral, la dedicació al poble, l’estima i el respecte fa que aquest pugui fer que el que succeeix a Montuïri pot canviar el món”.

La segona a intervenir ha estat la regidora de Cultura, Maria Francisca Pocoví. La professora de llengua catalana i antiga alumna de Miralles ha estat més contundent amb les seves paraules. Pocoví ha parlat de la llengua catalana com una “llengua perseguida, minoritzada de cada dia més”. A més ha dit que “la llengua és element cohesionador del poble”. En definitiva, unes paraules que han aixecat les mamballetes de l’auditori i que els dos consellers han evitat fer.

Infrastructues culturals del país

Qui ha fet el perfil del doctor Miralles i Monserrat, encarregat de la laudatio, ha estat Damià Pons. Pons ha fet un ampli repàs a la tasca de Miralles. Ha repassat llibres, articles, publicacions i tasca docent, formativa o d’impuls de projectes, congressos, trobades i altres quimeres que ha dut a terme Joan Miralles al llarg de gairebé aquests 80 anys de vida.

Pons ha parlat de Miralles com un home amb “un treball intel·lectual fecund que encara té una carpeta de projectes per fer”. “Erudició, mètode, tècnica i passió” són alguns dels qualificatius de Pons envers un Miralles de qui també ha dit que “Joan Miralles i la peresa no es coneixen ni s’han saludat mai”. El campaneter i exconseller de Cultura ha volgut remarcar la importància de l’obra del montuïrer assenyalant algunes de les seves obres com a “infraestructura cultural” del país.

La llengua, la saviesa filològica, la història oral, la fórmula Miralles per anomenar els carrers de tots els pobles de Mallorca, a partir de la seva proposta a Montuïri després de la dictadura han estat altres dels trets explicats per Pons. Finalment, ha dit que Miralles amb els seus textos, estudis i obres “ha vivencialitzat la memòria de Montuïri”.

Després de la intervenció de Pons ha estat el torn per al vídeo titulat La meva petita pàtria que durant 30 minuts ha servit per, amb imatges i música, fer un repàs a la trajectòria vital de Joan Porrerenc, com és conegut a Montuïri.

Fill il·lustre

El nou Fill Il·lustre de la vila del Pla de Mallorca ha volgut iniciar el seu parlament dedicant el títol a les persones anònimes que l’han ajudat a fer la seva trajectòria científica, els centenars de persones que ha enregistrat del 1969 ençà “honor i gratitud”, ha dit. Però Miralles també ha aprofitat la trona per vindicar i reivindicar la llengua catalana, pròpia de les Balears. Miralles ha explicat que “del segle XIII fins avui, la llengua catalana és un pilar fonamental d’aquesta terra“. I ho ha explicat amb tres exemples ben clars: la presència de la llengua en el llenguatge administratiu, la infinitud de topònims que corroboren la presència del català i, finalment, com a causa de la guerra de Successió en la qual s'adjudica el model francès d’imposar el castellà a tot Espanya, fet que implica la substitució del català pel castellà en l’administració.

Miralles i Monserrat han alertat que “ara, recentment, en nom de la llibertat i la visió esbiaixada que hi ha no es tenguin en compte els articles 20 i 23 de la Llei de normalització lingüística”, una eina en la qual va col·laborar en la redacció. Així, ha convidat al poble i als polítics presents a “recuperar el clima de concòrdia del moment de signar-se i aprovar-se, per unanimitat” aquesta llei, que ha recordat que va signar el president Gabriel Cañellas.

En el seu discurs ha volgut recordar les paraules d’una diputada d’extrema dreta que fa uns dies assegurava que aquí no es parlava català. Ha demanat en veu alta “com es pot assegurar que castellanoparlants aprenguin català si hi ha segregació?". Ha afegit que “els catalanoparlants som els únics bilingües“. A més de dir que “la llengua en problemes, en situació crítica, és la catalana, que justament és la pròpia. El futur depèn de la gent d’aquest poble. Cal posar remei a la situació de debilitat. De no ser així pot arribar a desaparèixer”. Tot un clam en favor de la llengua catalana que ha clos amb un “ulls espolsats i fora por. "Fem que el català torni a ser element cohesionador“, ha afirmat.

Finalment, ha acabat el seu discurs amb un prec a la batlessa, tot dient-li que posi en marxa un nou catàleg de Patrimoni per preservar espais, llocs i indrets de Montuïri.

L’acte ha acabat amb l’actuació de la Banda de Música de Montuïri, just davant el portal major de l’església.