Tomeu Mulet: "Hauria de cobrar el mateix un policia local de Sineu que un de Palma"

Tomeu Mulet és batle de Sineu des de 2019. Des de llavors, hi ha dies que no encén la calefacció al seu despatx. Li agrada estar al carrer, diu, perquè la gent no hagi d'anar a l'Ajuntament per resoldre un problema. A més, reconeix que se sent còmode per mantenir Sineu com "una vila de primera", tal com resa l'eslògan que promociona el poble.

A les eleccions del 2019 vàreu guanyar dos regidors. Per què pensau que va ser així?

— Des del minut zero d'ençà que es va constituir el nou Ajuntament que va sorgir de les eleccions de 2015, des de l'oposició ens vam posar a fer feina en equip i a fer una bona oposició, així com jo entenc que ha de ser, és a dir, sense destruir sinó construint. Crec que això és el que la gent valora. A més, vam fer molta feina per recuperar el partit, que havia quedat molt tocat d'ençà de la divisió que hi va haver. Es va fer molta feina i es va recuperar gent que per certs motius s'havia perdut.

Per què va ser la divisió?

— Va ser al temps de Bauzá. Jo era un dels que no combregava amb la línia del PP. Som partidari de la línia centrada, moderada, de poble, com jo li dic. Vam tenir un poc de desacord amb Pere Joan, que era batle en aquell moment, perquè teníem punts de vista diferents. Van ser anys complicats i Bauzá no va ajudar, la cosa va anar a pitjor. Pens que tot va ser un error perquè, quan divideixes, les coses no van bé. A més, jo era més jovenet i ara veig les coses d'una altra manera. Tots tenim una part de culpa.

Precisament, Pere Joan Jaume és l'actual tinent de batle. Han quedat arreglats els malentesos? A més, ell ha estat un dels regidors de Ciutadans que ha deixat el partit per passar a ser no adscrit. Afecta això el pacte de govern?

— Ja ha quedat oblidat. Ens duim molt bé i feim feina en equip. Hem oblidat el que va passa i tots estam molt contents. Pel que fa al pacte, no afecta per res. Continuam ben igual. No sé què passarà al futur, no sé quins són els seus comptes, però de moment crec que tot funciona bé amb ell, com un equip.

Què us ha ensenyat l'experiència?

— Que tot sol no vas enlloc, que necessites un equip molt bo i que dins un partit necessites tenir la majoria que et dona suport. Per exemple, tenc clar que a unes primàries no hi voldria anar. Anar a unes primàries és dividir un partit, deixar-lo tocat. Ho tenc claríssim. Si el dia de demà em diguessin de tornar-me a presentar, diria que em presentaria si feim una reunió i tothom hi està d'acord. Si hi hagués una mínima discrepància, ja no em presentaria. Jo no he de convèncer els meus, he de convèncer els altres. Si he de convèncer els meus, me'n vaig a fer de mestre. La base són els teus i, quan els tens, ja pots anar a cercar els que no són del partit.

Us sentiu còmode amb el missatge del PP de l'Estat amb Casado al capdavant? Enyorau la figura de Rajoy?

— Per mi la figura de Rajoy a la política té més taules que no els dirigents actuals del partit. Ara bé, si hagués de cercar un referent dins el PP, seria Feijóo de Galícia. És moderat, fa majoria absoluta, i per això t'han de votar gent de dretes, d'esquerres i de centre. A més, és una comunitat de treballadors i indústria i això demostra que es fan les coses bé i que pensa en la gent. Aquest seria el meu referent al partit. A mi els referents no em van bé, ni d'esquerres ni de dretes. Tenc la línia claríssima.

El mes passat es va reelegir la junta local del PP de Sineu. Quin paper teniu a la junta? Per què no sou ni president, ni secretari?

— Nosaltres consideram que és millor que el batle no sigui president del partit. Jo també ho vull així. M'estim més tenir una junta darrere i fer encara més equip i que aquesta junta em pugui dir: "Tomeu, per aquí no anam bé, millor ves cap aquí". Que siguin un poc crítics en la gestió, tant per bé com per malament. D'aquesta manera, com més càrrecs hi ha, més es comparteixen les responsabilitats i es crea més xarxa, que va ser el que vam fer quan vam voler recuperar el partit.

Sineu és un municipi clau per l'abastiment d'aigua pròpia i cap als pobles del Pla i Llevant al Pla hidrològic del Govern. La Mancomunitat del Pla va proposar alguns canvis, com la construcció d'un dipòsit a Sineu. Finalment, com quedarà?

— Des del minut 1 s'ha fet molta feina des de l'Ajuntament i també des de la Mancomunitat del Pla. L'aigua es gestiona de manera mancomunada. Hem pitjat molt amb aquest tema i hem avançat. Hem presentat al·legacions al Pla hidrològic per incloure les canalitzacions cap a Sineu, fent un dipòsit. S'ha signat un protocol amb la Conselleria de Medi Ambient de compromisos. El protocol no és cap obligació, però és el full de ruta i sembla que la cosa està encaminada. La idea és fer el dipòsit i després dur-nos l'aigua. El problema que tenim a Sineu és que tenim aigua, però de mala qualitat. En general, és una necessitat a la Mancomunitat i hi hem de posar una solució. El temps no és curt. Som partidari de no adormir-nos amb aquest tema. La responsabilitat de la Mancomunitat és posar-nos en marxa com més aviat millor.

S'ha intentat donar un impuls turístic al poble en els darrers mesos?

— Sí, sens dubte. La nostra idea quan vam entrar a l'Ajuntament era fer molta feina amb el mercat del dimecres, les fires i la promoció turística en general. Ara bé, la pandèmia ha fet que ens centrem més en comerç i turisme. En turisme s'ha fet molta feina; s'han posat en marxa les rutes guiades, els festivals de música clàssica, el mercadet nocturn, campanyes de difusió, molta divulgació de la marca "Sineu, vila de primera" a través de les xarxes socials... iniciatives turístiques que han duit molta gent al poble. La pandèmia ha ajudat a esforçar-nos en aquest sentit. Ara amb la Mancomunitat hem aconseguit tres milions d'euros dels fons Next Generation per a la promoció turística del Pla.

En què ha quedat el mercat del dimecres? Ha perdut l'essència?

— Ens vam replantejar recuperar-ne l'essència i això implicava reestructurar el mercat: potenciar el producte local i els animals. El que ha passat és que la pandèmia ens ha perjudicat perquè les mesures han estat imprevisibles (respecte de l'aforament, per exemple). Consider que el que hem de fer és mantenir el mercat del dimecres, que és el que hem fet. Vàrem aconseguir que a l'estiu estigués al cent per cent, els dimecres es van comptar més de 30 autocars i crec que és un èxit. Ara tenim la problemàtica de la llengua blava i no podem dur els animals, molts mercaders es troben amb ERTO, etc. De fet, vam ajudar els mercaders i placers, ja que fa dos anys que només els cobram quatre mesos per venir al mercat. La pandèmia ha afectat, però és un tema que tenim molt present i tot d'una que puguem reenfocar-ho ho farem. Ho tenim clar.

Les mesures han estat poc clares pel que fa a fires i mercats?

— Sí, sens dubte. S'hauria d'haver pres una línia i allargar-la amb el temps. Sé que és complicat per part del Govern, però ha estat molt embullós per a tots.

Sembla que la localització de Sineu és estratègica per a molts factors; l'abastiment d'aigua, el turisme del Pla... És el centre de l'illa i suposa una "feina extra"?

— Sí... diràs que és perquè som de Sineu i vull bravejar del que és meu, però per ubicació i per nivell d'activitat ens podem comparar amb poblacions grosses. Tenim una agenda de cap a cap d'any molt atapeïda d'actes culturals, esportius, patrimonials, festius... Crec que som un referent i no em referesc a aquesta legislatura, sinó des de sempre.

Hi va haver un temps que a Sineu hi havia molt d'oci nocturn. Potenciaríeu aquesta sector perquè reneixi?

— Pens que l'oci nocturn de qualitat seria una ajuda per al sector de restauració del poble perquè tenim un gran sector i estaria bé que hi hagués una oferta complementària amb locals o establiments de qualitat enfocats a l'oci nocturn.

Ha quedat petit l'IES Sineu?

— Sí. Vam tenir una reunió amb Planificació i Centres per posar-nos a fer feina en aquest sentit, amb vista a l'ampliació de l'institut. A final de legislatura volem tenir encaminades les tramitacions per aconseguir l'interès autonòmic dels terrenys perquè no sigui un impediment a les normes urbanístiques.

Quants policies locals hi ha ara mateix al poble? Trobau que hi ha manca d'efectius? Quines solucions proposau?

— A Sineu ens han coincidit baixes mèdiques de policies, una segona activitat i que un efectiu va treure plaça a la Policia Local de Palma, i això, evidentment, no es pot evitar. Tot això ens ha afectat la plantilla de policies. Ara tornam a tenir un policia d'alta i tornam a tenir una plantilla de quatre. Ara bé, hi ha falta d'efectius pertot i els pocs que hi ha se'n van als municipis que ofereixen millors condicions laborals i econòmiques. Tothom té els seus drets. Hem lluitat, jo personalment perquè duc Policia Local, per millorar les seves condicions i hem anat aconseguint augment de salaris i millores, però això a vegades no basta. Per mi tan important és un policia local de Sineu que de Palma. Té la mateixa responsabilitat i té la mateixa feina, amb diferents característiques, però hauria de cobrar el mateix un policia local de Sineu que un de Palma. Per mi seria l'ideal.

 Pensau que tornareu a veure la festa del Much com a batle, així com era anteriorment?

— Ara mateix pareix que no, però si la pandèmia s'acabàs d'avui per demà, la festa tornaria a ser la que era perquè la gent té moltes ganes de sortir. He viscut el Much des de l'organització, com a regidor i ara com a batle, i pens que és una festa que té dues parts, la positiva i la negativa. Per una banda, la gent ja se la sent seva, l'aprecia i és positiva per al sector de restauració i bars del poble (jo som partidari que tot el que es faci al poble tingui benefici econòmic per al comerç local), però després té l'aspecte de la massificació, la botellada i els desastres. Crec que des de l'Ajuntament s'hauria de fer feina en aquestes qüestions. No parl de l'Ajuntament d'ara, sinó del que vindrà o vindran. Cercar una línia per trobar l'equilibri i que sigui una festa que recuperi el seu sentit, que, per mi, s'ha perdut una mica. No l'ha perdut per culpa de ningú, sinó perquè la massificació ha fet impossible determinades coses.

Finalment, sembla que no vindran monges al palau per fer-hi vida contemplativa. Us agradaria que s'obrís al públic? Farà alguna cosa l'Ajuntament perquè així sigui?

— Això és un tema del qual he parlat diverses vegades amb el Bisbat i amb el bisbe. Jo li vaig dir que em sembla molt bé que vinguin monges, però els sineuers estimam com a nostre el convent i es troba en un estat de degradació i d'abandonament que fa por, i no sembla que ells vulguin trobar-hi solució. Això sap greu perquè la gent ve a Sineu, el veu tancat i demanen què passa. Nosaltres no hi podem fer res perquè és del Bisbat. El Bisbat té un patrimoni dins Sineu que té abandonat i la mala imatge la dona el poble. Això sap molt de greu. Jo ho he dit... és difícil accedir al que és seu. Veig complicat que trobin monges per instal·lar-s'hi. Les que havien de venir finalment no venen; no en sé els motius però no venen. Passen els anys i es degrada. Jo crec que el palau hauria de ser del poble, que ens el tornin o que s'arribi a un acord, com el que jo els vaig plantejar, perquè la gent en pugui gaudir. Amb total respecte cap a la vida religiosa.

El 2022 serà Any Pons Frau a Sineu. Quines activitats es duran a terme?

— Sí, vam fer una declaració institucional al ple amb la presència de la família. Es faran una sèrie d'activitats culturals encaminades a retre-li homenatge i divulgar la seva figura: exposicions, activitats amb els centres educatius, etc.

Us tornareu a presentar?

— A mi m'agradaria. Em trob bé i còmode. Evidentment, hi ha problemes cada dia, però és el que du el càrrec, i em faria il·lusió tornar-me a presentar si tota la gent del partit ho troba; si no, no tenc cap inconvenient que es presenti un altre. Llavors, passaria a remar des del lloc que em diguin.

Què és el que us agradaria haver fet abans que acabi la legislatura?

— Aquesta legislatura no és una legislatura perduda, per molt que molts ho pensin. Molta gent diu que justament hem tingut mala sort perquè no ens hem pogut lluir. No hi estic d'acord; és vera que han estat dos anys que ens ho han fet canviar tot, però també ens han fet potenciar, valorar i treure iniciatives que no fèiem comptes. Per exemple, en la qüestió turística, comercial, etc. Per mi, l'objectiu és el dia a dia. Cada dia hi ha una persona que té un problema i, si li puc resoldre, ja me'n vaig a dormir tranquil i satisfet. Altres objectius: la qüestió de l'aigua que tenim molt ben encaminada, crec que també anam bé amb la vida que hem donat al poble en l'àmbit cultural, mercats i fires perquè la gent de fora m'ho diu i n'estic satisfet i hem de seguir amb la mateixa línia. Ara posam en marxa moltes obres, amb fons propis i subvencions, que esperam deixar acabades. Per tant, l'objectiu és acabar la legislatura en la mateixa línia en la gestió del dia a dia, tant jo com l'equip de govern.

Com s'ha gestionat la pandèmia i com l'heu viscuda?

— Intens. Ens ha llevat molta son a tots els batles, però crec que tots ho hem sabut gestionar bé. Ens hem ajudat molt a través del grup de batles i la FELIB, i crec que ho hem fet bé els ajuntaments de tots els colors. La gent ho agraeix i estam contents.