Els socorristes demanen ampliar l'horari de vigilància per evitar ofegaments

PalmaLes platges de les Illes ja tornen a estar plenes a vessar, després de dos anys de pandèmia en què el volum de visitants va minvar. En aquest context, la Federació Balear de Salvament i Socorrisme demana que s'ampliïn els horaris de vigilància per tal d'evitar ofegaments fora de les hores del servei de socorrisme. En concret, proposen vigilar les platges de 8 a 22 en comptes de 10 a 19.

Com que una de les accions més importants per evitar morts per ofegament és actuar ràpidament, en moltes ocasions la figura del socorrista és decisiva. Segons dades registrades pel SAMU 061, al llarg del 2022 hi ha hagut 47 avisos, 24 dels quals han acabat en defunció. Per ara, són xifres similars a les registrades el 2019, quan en tot l'any hi va haver 89 ofegaments.

Els professionals també reclamen millores en les condicions laborals i més recursos materials. “Som un sector molt desconegut però molt important, no és normal el que està passant”, alerta Carlos de España, president de la Federació Balear de Salvament i Socorrisme. Per part seva, Cristian Melogno, secretari general de la Unió de Socorristes de Mallorca (USM), afirma que any rere any els ajuntaments “proposen coses” i llavors “no les fan, venen fum”. “Fa 15 anys que els sous estan en decreixement mentre van augmentant les hores de feina, no és sa estar 10 hores sota el sol”, conta.

Ariel, socorrista a Peguera, denuncia la manca de personal i les deficiències en els materials que tenen: “En algunes platges moltes torres tenen forats a la part superior, no ens proporcionen aigua ni crema i la zona de vida s'ha de compartir amb el lloc sanitari”. Un altre socorrista de Manacor, Rulo, denuncia: “Ens falten taules de rescat, no tenim mòduls ni braus, i tampoc tenim on carregar el walkie”. En qualsevol cas, l’aspecte que més preocupa els salvavides és la manca de personal”. “Estam enfadats pels sous i pels horaris, feim hores extra i fins i tot treballam dies lliures per una nòmina baixíssima”, assegura Fausto. Tots coincideixen que tenen “el servei mínim cobert” amb el “salari mínim interprofessional”.

Millorar la formació

Rulo conta que les persones millor formades i amb més experiència se n’han anat i han cercat feina d’una altra cosa que els compensava més econòmicament: “Els cobreixen socorristes de piscines amb cursos que no atorguen capacitació a la mar; per molta predisposició que tinguin, no disposen dels coneixements adequats”. En el mateix sentit s'expressa De España: “No s’hauria de poder exercir amb un curs fet en línia sense haver tocat l’aigua, la formació hauria d’estar més controlada i s’haurien de posar proves més estrictes”.

D'altra banda, el president de la Federació defensa que s’haurien de fer més campanyes de prevenció aquàtica: “La gent no és conscient de la perillositat que hi ha als espais naturals, s’hauria d’anar a les escoles a conscienciar, com fa la DGT amb els perills de la carretera”. Així mateix, creu que els socorristes no són vists com “una figura d’autoritat” i de vegades estan exposats a agressions ciutadanes. “Enguany el públic està sent intens, molts joves venen a emborratxar-se i ocasionen problemes, a més d'exposar-se a majors riscos”, comenta Fausto, socorrista de Capdepera.